Resultats de la cerca
Es mostren 391 resultats
arxiu administratiu
Arxivística i biblioteconomia
Arxiu integrat per documentació recent encara útil per a la gestió administrativa i d’utilització freqüent a les oficines productores i per aquella que, si bé ja no és útil per als tràmits administratius, s’ha de conservar per disposicions legals o reglamentàries durant un determinat període.
arxiu
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de la documentació produïda i rebuda per un organisme públic, una institució religiosa o laica, una empresa industrial o comercial, una família o un individu, com a resultat de llur activitat, conservada en previsió d’una utilització jurídica o històrica.
La descoberta de l’escriptura i la possibilitat de fer-la duradora produïren la creació dels arxius on conservar les actes, els contractes o els comptes Els arxius reials més antics han estat descoberts modernament en les excavacions de Mesopotàmia i a l’Àsia Menor la ciutat de Mari’ ha proporcionat més de 20000 peces de terra cuita amb escriptura cuneïforme des del segle XIX aC, i semblantment la ciutat d’Ugarit, on fou reconeguda una distribució entre texts diplomàtics, administratius i de comptabilitat, així com al palau d’Assurbanipal, de Nínive segle VIII aC Són també…
El Consell Sobirà del Rosselló
Document del Consell Sobirà del Rosselló, JFReynier, Perpinyà, 1774 CEDACC / JLV El Consell Sobirà dels comtats i les vegueries del Rosselló i del Conflent, i països adjunts, era l’organisme d’administració i justícia que va reglamentar la vida i va arbitrar els conflictes en els comtats catalans annexats al reialme de França pel tractat dels Pirineus 7 de novembre de 1659 entre el 1660 i la Revolució Francesa del 1789 Equiparable a una magistratura o tribunal d’antic règim, actuava com a cort suprema de totes les instàncies judicials i com a jurisdicció d’apellació última, i exercia…
Bearn

Vescomtes de Bearn
© FOTOTECA
País del sud-oest de Gascunya, Occitània, que ocupa la meitat oriental de l’actual departament francès dels Pirineus Atlàntics.
S’estén entre la zona axial pirinenca i el riu Ador, i és bastant basculat cap a l’oest, als voltants de Salies Reuneix dues àrees geogràfiques, marcades per un vigorós front pirinenc, interromput a l’eixida dels Gaves, les valls superiors dels quals van de nord a sud El pic d’Aussau només pot ésser travessat amb dificultat pels colls de Somport i del Portalet A la regió prepirinenca s’alternen valls i pujolars, i entre les valls dels Gaves d’Oloron i de Pau, al nord d’aquestes, hi ha extenses landes sense conrear A l’alta muntanya el clima és dur, amb freqüents precipitacions de neu, i a la…
Els Escuder, a Barcelona
Per als barcelonins i per als catalans de mitjan segle XIX, la fàbrica dels Escuder és un dels exemples reeixits de la indústria catalana Era aleshores la fàbrica més important del que s’anomenaven sederies, entenent per aquest nom el conjunt de filatura i tissatge d’aquesta fibra Joan Escuder i Anglada va néixer a Barcelona el 1798 Era fill d’Antoni Escuder i Matas, un mestre velluter que pertanyia a la classe de seders modestos, per no dir pobres Va treballar d’aprenent al taller de Jaume Fàbregas, un mestre veler també modest Es casà amb la filla d’aquest, Eulàlia Fàbregas La seva…
Joan Ramis i Ramis
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història del dret
Literat, historiador i advocat.
Vida i obra Fill de Bartomeu Ramis, prestigiós advocat mallorquí, i de la seva cosina Caterina Ramis, fou el primogènit de vuit germans, quatre dels quals participaren activament en el món cultural de la Illustració menorquina Pere , Bartomeu , Josep i Antoni Després de rebre el primer ensenyament del seu pare, Joan estudià a Mallorca, sota la protecció del bisbe Llorenç Despuig i el mestratge del franciscà Llorenç Company en retòrica i poètica i de fra Francesc Melis en filosofia Poeta precoç, coneixedor de les grans figures del Barroc espanyol i admirador de Ramon Llull, a setze anys…
, ,
Josep Esplugues i Revert
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador especialista en història eclesiàstica.
Vida i obra Era fill de Josep Esplugues, el notari d’Agullent, i Margarida Anna Revert Des de la infantesa es degué avesar als llibres legals Estudià a la Universitat de València, on entrà en contacte amb les noves idees illustrades, i fou un seguidor fidel de les directrius renovadores de l’arquebisbe Andrés Mayoral Es doctorà en teologia i en Sagrades Escriptures Cantà la primera missa en l’església parroquial d’Agullent el 21 d’octubre de 1731, i dos dies després prengué possessió de l’església de Montaverner, la qual regí en propietat fins a la seva mort Durant els cinquanta-sis anys que…
,
Història de Mallorca
Historiografia catalana
Història general de Mallorca començada pel cronista Joan Dameto i continuada per Vicenç Mut.
Desenvolupament enciclopèdic La iniciativa de promoure aquesta història partí dels jurats mallorquins, que encomanaren a Dameto la confecció d’una història de Mallorca Aquest n’enllestí la primera part el 1631, la qual fou publicada a la impremta Guasp el 1633, en castellà, amb el títol d’ Historia General del Reino Baleárico Aquesta fou la primera història de Mallorca impresa, ja que la de Binimelis no fou editada fins al s XX És per això que els autors es basaren, entre altres fonts, en una còpia del s XVIII de la Història del regne de Mallorca de Binimelis Tot i així, ni Dameto ni Mut en…
Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900-1936
Historiografia catalana
Obra d’Alexandre Galí, en 23 volums, que s’acabà d’escriure el 1945 i fou publicada a Barcelona per la Fundació Alexandre Galí (1978-86).
Desenvolupament enciclopèdic Totalment atípica, fou escrita amb la intenció de fer memòria d’un període de la història de Catalunya 1900-36 que, segons l’autor, acabà amb l’esclat de la guerra civil També fou atípica per haver estat escrita en solitari, gairebé en solitud, amb una total independència de criteri i de judici, amb la doble intenció de dir què havia passat, i d’escatir per què havia passat El fet que l’autor prescindís de qualsevol idea sobre com o quan seria publicat el seu treball accentuà aquesta absoluta llibertat d’esperit i de ploma La presència de Galí, en molts casos com…
L’analfabetisme
Segons la UNESCO, analfabet és la “persona incapaç de llegir i escriure, encara que entengui una exposició simple i breu de fets relacionats amb la seva vida quotidiana” L’analfabetisme és, sobretot, resultat d’una escolarització insuficient, present o passada, i les seves taxes se solen calcular sobre el total de població de més de 15 anys Tradicionalment, la despesa en educació no s’ha considerat rendible, i ha estat vista més com a consum que com a inversió Avui, s’ha demostrat que l’educació és part de la infraestructura, un factor bàsic de desenvolupament econòmic i social Però els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina