Resultats de la cerca

Definició És anomenat teniasi un grup de parasitosis degudes a la presència de cucs anomenats genèricament tènies a l’interior de l’intestí, que poden evolucionar de manera asimptomàtica o bé manifestar-se amb l’expulsió de segments dels paràsits amb les deposicions, molèsties gastro-intestinals i, eventualment, pèrdua de pes i anèmia Causes, tipus, freqüència i distribució geogràfica Les tènies són helmints, és a dir, cucs que no tenen apèndixs articulats Es classifiquen dins del grup dels platihelmints per la forma de cinta, i dins de la classe o subgrup dels cestodes pel fet que són molt…

Definició Són anomenades traumatismes de l’orella les agressions externes que poden provocar lesions en les estructures de l’òrgan com ara cops, ones expansives o canvis de pressió sobtats Els cossos estranys , és a dir, qualsevol objecte que s’introdueixi en el conducte auditiu extern, poden també ocasionar lesions d’orella Tipus, causes i manifestacions És freqüent que els traumatismes causin ferides i contusions del pavelló auricular , ja que per la seva situació externa, als costats del cap, aquest és molt vulnerable a tota mena d’agressions Les contusions causen dolor, de vegades intens…

Definició És anomenada càncer de tiroide la proliferació anòmala d’un grup de cèllules originàries de la glàndula tiroide, les quals, amb un creixement exagerat, envaeixen el teixit sa i fins i tot els òrgans veïns, es poden propagar a distància a través dels vasos limfàtics i els sanguinis, i fer reproduir tumors malignes secundaris o metàstasis en punts allunyats de la localització original Freqüència, edat i sexe El càncer de tiroide representa entre el 0,5% i l’1 % de tots els tumors malignes tractats Al nostre medi la incidència anual d’aquest tumor és de 36…

Les importants pèrdues de documentació i de còdexs illustrats catalans s’atribueixen en gran part a la revolta de la «crema de convents» que tingué lloc el 1835 amb la malaurada destrucció d’alguns dels arxius i biblioteques monàstics del país Els buits deixats pel foc accentuaren la confusió a l’hora de reconstruir l’obra escrita i pictòrica que correspon en justícia als principals centres productors de manuscrits del període, confusió a la qual també contribueix poderosament la circulació de les obres, sigui en el seu mateix període de creació o en temps posteriors a aquesta Les creacions…

Retaule de Sant Nicolau i Sant Miquel de la Seu de Manresa, la composició estructural del qual ha estat molt alterada, ja que l’original era de cinc carrers Jaume Cabrera el va pintar per encàrrec de la confraria de Sant Nicolau BV – GSerra De les nombroses notícies documentals que informen de la producció d’aquest pintor, només una, la que correspon al retaule de Sant Nicolau i Sant Miquel de la Seu de Manresa, fa referència a alguna de les seves obres conservades Els models estilístics d’aquest conjunt han permès atribuir un ampli catàleg d’obres a Jaume Cabrera que va més enllà de la seva…

Situació i presentació A l’esquerra del Francolí s’estén la major part de la comarca, com una plataforma miocènica formada de margues blaves i altres sediments fins, d’origen marí, que ascendeix lentament des d’uns 30 m alt vora Tarragona fins a uns 250 vora l’Alt Camp, a l’esquerra del Gaià, on enllaça amb una avançada de la Serralada Prelitoral bloc orogràfic del Gaià que separa el Camp de Tarragona del Penedès de la tossa Grossa de Montferri, de 386 m alt, ja dins l’Alt Camp, a la Mola, de 318 m, prop de Creixell A la dreta del Francolí, són quaternaris els materials litològics dominants,…

Situació Vista aèria de les ruïnes de la fortalesa encinglerades en la muntanya del Montmell ECSA - J Todó Restes del castell situades en un dels cims de la muntanya del Montmell, a uns 780 m d’altitud, sobre l’església romànica de Sant Miquel Des del castell hi ha una molt bona panoràmica sobre una bona part de les comarques del Baix Penedès i de l’Alt Camp Mapa 34-17446 Situació 31TCF714769 Passat el poble de la Juncosa, hem d’agafar una pista que surt a mà dreta i que ens durà fins al costat de l’església nova de Sant Miquel Des d’aquest lloc, un corriol costerut s’enfila cap a l’església…

En el decurs del primer període internacional hi ha constància de diversos pintors actius a Manresa i Vic que van tenir un àmbit de treball que anà més enllà dels límits de les actuals comarques del Bages i Osona La informació sobre els pintors manresans és força rica Es tenen referències de diversos pintors, entre ells Bernat de Montflorit, Francesc Feliu I i II, i Berenguer Bertran També se sap que treballà al Bages, Pere de Mer, pintor de Berga, que signà un rebut de 45 florins, preu d’un retaule de Sant Andreu que havia pintat per a l’església de Sant Miquel de Cardona 1402 En canvi, dels…

Crucifixió inclosa en el Salteri ferial i llibre d’hores , atribuïda, juntament amb l’Anunciació i altres miniatures del llibre, a la mà de Bernat Martorell ©AHCB, ms A-398, foli 15v – PParer En el transcurs del segle XV el llibre illustrat a Catalunya va anar perdent la importància de què havia gaudit en etapes anteriors L’escola valenciana es mantingué molt activa, i encara forní un nombre considerable d’obres de qualitat vinculades al taller dels Crespí El rei Alfons el Magnànim, com havia fet Martí l’Humà en temps anteriors, es refià dels miniaturistes de València i els encarregà la…

Situació Un aspecte de l’església des de llevant A primer terme hi és visible la capçalera, de la qual encara resta l’arrencada de l’arc F Tur Aquestes ruïnes d’una petita església i d’un conjunt de construccions cementirials són a menys de 200 m a migdia de Santa Margarida Per aquest motiu i tenint en compte que hom en desconeixia la dedicació, s’ha publicat sovint amb el nom de “Santa Margarida II” Cal advertir que hi ha hagut confusions a l’hora d’aplicar aquesta nomenclatura de Santa Margarida I i Santa Margarida II —originada ja en la imprecisió que s’observa en la publicació que citem…