Resultats de la cerca
Es mostren 536 resultats
Les pertusarials
Caràcters microscòpics principals de les pertusarials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pertusaria heterochroa asc bispòric i detall d’una ascòspora, de paret internament ornamentada B Phlyctis argena asc amb dues ascòspores murals Biopunt, a partir de fonts diverses Constitueixen un grup de líquens crustacis, típicament silicícoles o corticícoles, ben representats a la regió mediterrània, i caracteritzats pels seus ascs amples, de paret gruixuda, amb la túnica interna amiloide I+ blau, engruixida a l’àpex, amb dehiscència per una escletxa, no…
Mare de Déu del Remei de Soliva (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Petita església del nucli abandonat de Soliva, mig engolida per la vegetació ECSA - MA Font L’església de la Mare de Déu del Remei, engolida Per vegetació, és a l’extrem nord de les cases abandonades que formen el petit poble de Soliva Mapa 32-11 251 Situació 31TCG085781 Des de Claravalls cal prendre una pista en molt mal estat en direcció sud-est Després de travessar un bosc d’alzines i roures, a 2 km, s’arriba a Soliva També s’hi pot anar directament des de Claravalls per uns bancals abandonats i esgraonats a la solana del barranc de Colls És un curt passeig de 15…
Les trapeliàcies i les agiriàcies
Les trapeliàcies A les escletxes de les roques, o estenent-se per capes de sòl primes, podem trobar, com a pioneres, diverses espècies de Trapelia En la fotografia veiem T involuta , de tallus finament esquamulós, molt semblant a una altra espècie crustàcia, de tallus granulós, T coaretata Els apotecis són brunencs i s’inflen molt amb la humitat Javier Etayo Són líquens de tallus crustaci, o esquamulós i lobulat, amb apotecis de color clar o bru, amb marge propi biatorí mai carbonaci o marge tallí Els ascs s’acoloreixen poc de blau amb I, sovint a la part lateral de tolus més visiblement…
Esparver vulgar
Aquest rapinyaire, rèplica en petit de l’astor, es troba àmpliament distribuït arreu dels Països Catalans, a excepció de les Illes Ocell sedentari al nostre territori, que a la vegada acull un cert nombre d’hivernants centre i nord-europeus És aleshores quan es pot detectar a les Illes, especialment a Mallorca, Menorca i Eivissa La migració al litoral es dóna especialment al març-abril i al setembre-octubre A l’hora d’establir-se prefereix clarament els boscos de coníferes, especialment els de rojalet i pinassa també els de caducifolis com el roure i el faig, i també nidifica en suredes,…
Torre de Puigfarner (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situació Cisterna de l’edifici defensiu excavada a la roca en forma de trapezi Hom hi pot observar encara la perforació que era utilitzada per al desguàs F Junyent-A Mazcuñan La torre es troba al municipi d’Aguilar de Segarra S’havia aixecat dalt un petit turó recobert d’alzines, que es dreça al costat del mas Puigfarner, pagesia situada entre els masos de l’Estrada i del Trullàs, en una zona planera i conreada, estesa a la banda sud-occidental del terme, integrada, físicament, malgrat pertànyer administrativament al Bages, a la Segarra Calafina Long 1°33’45” — Lat 41°42’50” Hom…
Sant Feliu de Buixalleu

Vista del petit nucli de Sant Feliu de Buixalleu (Selva)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva situat al sector sud-occidental de la comarca.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Riells i Viabrea i Breda SW, Arbúcies NW i N, Santa Coloma de Farners N, Riudarenes NE, Maçanes E, Hostalric SE, Fogars de la Selva S i Sant Celoni SW, aquest últim de la comarca del Vallès Oriental El territori és muntanyós, especialment al sector septentrional, situat als contraforts dels massissos del Montseny i de les Guilleries, on abunden els boscos d’alzines, d’alzines sureres, de pins i de castanyers El terme s’estén al marge esquerre de la Tordera, que en forma el límit meridional, i comprèn la vall baixa de la riera d’Arbúcies…
Epir
Divisió administrativa
Regió del NW de Grècia, vora Albània.
La capital és Iōánnina 44 829 h 1981 És dividida en els nomoí d’Árta, Iōánnina, Prébeza i Thesprōtía País muntanyós, s’estén des del vessant occidental de la serralada del Pindos a la mar Jònica i des d’Albània, al nord, fins al golf d’Árta, al sud És emmarcada dins les serralades dinàriques, constituïdes per bandes longitudinals, on alternen materials calcaris i flysch Els alts altiplans i cims retallats, entallats per una sèrie de profundes conques i depressions per on corren els rius, culminen al Smólikas, de 2 637 m d’altitud La costa, en general deserta, ofereix la desembocadura d’…
Bocairent
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al centre de la vall de Bocairent
, la qual, encerclada per les serres d’Ontinyent (Alt de la Creu, 955 m) i la serra de Mariola i els seus contraforts (serra de Fontfreda o del Somo, 1 093 m), constitueix la divisòria d’aigües entre les conques dels rius Vinalopó, d’Albaida i Xúquer.
Els rius Vinalopó i Clariana neixen dins el terme Hom conrea només el 20% del territori, a causa del seu caràcter muntanyós la resta és coberta de boscs de pins i alzines 5 284 ha i d’extenses àrees de matolls 2 388 ha, en part aprofitades per pasturatges L’agricultura es concentra a les parts més planes i vora els rius hi ha 1 453 ha de secà i 493 ha de regadiu, que aprofita les aigües derivades del Vinalopó i de diverses fonts Els conreus més estesos són els cereals i els arbres fruiters, especialment la pomera, a les àrees de regadiu, i els cereals i l’olivera i la vinya associades, a les…
Son Real i Sa Canova
Sorrals costaners de Son Real, clapejats per la florida estival de la sempreviva borda Helichrysum stoechas La badia d’Alcúdia manté en la seva part oriental zones dunars extenses i ben conservades Joan Mayol Son Real i Sa Canova 24, entre els principals espais naturals de Mallorca La gran badia d’Alcúdia conserva encara la meitat dels seus sistemes dunars litorals Si el de S’Albufera ha estat en gran part ocupat per urbanitzacions i installacions turístiques, la costa de Santa Margalida i Artà mantenen encara grans platges arenoses, amb alguns sectors calcarenítics intercalats Les dunes…
Raspinell comú
Àrea de nidificació del raspinell comú Certhia brachydactyla als Països Catalans Maber, original dels autors A diferència de l’espècie anterior, el raspinell comú ocupa una bona part del marc geogràfic objecte d’estudi, des del nivell de la mar fins al voltant dels 2000 m d’altitud És un ocell sedentari i globalment comú als Països Catalans La seva distribució a Catalunya és força àmplia, ja que només manca en indrets marcadament oberts o desforestats, com ara els aiguamolls empordanesos i el delta de l’Ebre Al País Valencià és, així mateix, ben distribuït a les comarques septentrionals i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina