Resultats de la cerca

Situació Vista de llevant de la torre, amb una sagetera al pis superior, l’element constructiu més ben conservat d’aquest castell que tingué al seu entorn un nucli de poblament a l’època medieval ECSA - A Bonnery De l’antic castell de Creu solament resta una torre situada vora el camí que va de Formiguera al coll de Creu, el qual comunica el Capcir amb l’Alt Conflent La torre, que assenyala l’emplaçament d’un antic poble, s’aixeca en un puig que domina la depressió on corre l’Aude, a ponent del coll de Creu El lloc, avui dia desert, era poblat encara al començament d’aquest segle Mapa IGN-…

És autor d’una extensa bibliografia en aquests temes i els ha divulgat des dels Museus Tèxtils de la Diputació de Barcelona, la Junta de Museus de Barcelona, l’Assemblea d’Estudiosos de les Comarques Catalanes i l’Aula Gran d’Extensió Universitària de Terrassa Durant els seus estudis universitaris rebé el mestratge, entre d’altres, de Lluís Pericot, Martín Almagro, Valls i Taberner i Frederic Udina Aquest darrer, juntament amb Antonio de la Torre, dirigiren la seva tesi doctoral, inèdita, presentada l’any 1951 a la Universitat de Madrid Contribución al estudio histórico de la industria tèxtil…

Ja des del segle XVI hi havia cantors i organistes a la ciutat i el cor de nois de l’escola de la catedral solia cantar als enterraments El 1637, Cristiania nom antic d’Oslo contractà un músic municipal, figura que fou coneguda a partir d’aleshores amb el sobrenom popular de "Peter Trompeter" i que s’ocupava de la música interpretada durant els actes laics L’últim músic municipal morí l’any 1839 Al llarg del segle XVIII nombrosos músics alemanys emigraren cap a països escandinaus i molts s’establiren a Cristiania Entre ells destaca la figura d’un militar, Georg von Bertouch, compositor de…

Fou un periòdic conservador, catòlic, monàrquic i defensor dels interessos econòmics catalans Durant una gran part del segle XIX representà plenament la burgesia catalana i fou el periòdic més influent del Principat El seu creador fou el napolità Pere Pau Husson de Lapezaran, el qual aconseguí de Carles IV llicència per a publicar un diari semblant als que ja sortien a Madrid, València i Sevilla, i el permís municipal per a posar a la capçalera del diari l’escut de la ciutat de Barcelona Publicava avisos i anuncis, indicacions meteorològiques, el moviment del port i les comunicacions,…

La geografia La vall d’Àneu anomenada antigament les valls d’Àneu és formada per un grup de valls la vall de la Noguera, a uns 900 m d’altitud mitjana i sobreexcavada per la glacera quaternària que la solcava, que és dividida en tres sectors, anomenats ribera d’Alós, ribera d’Esterri i ribera d’Escaló la capçalera, amb el pla de Beret i la vall de Montgarri, pertany a la…

Vida i obra Després d’estudiar gramàtica i filosofia a València i jurisprudència a Salamanca, es doctorà a la Universitat de València 1638 Exercí l’advocacia, i el 1646 Felip IV el nomenà assessor criminal de la governació de València un any després, passà a ser advocat fiscal de la Reial Audiència, on ascendí, el 1649, a jutge de la sala del crim i, el 1652, a jutge civil El 1650 rebé l’hàbit de cavaller de l’orde de Montesa El 1659 passà a Madrid, com a alcalde de casa i cort, el 1668 fou conseller d’Índies i el 1671 passà a regent del Consell d’Aragó És, per tant, un exemple destacat del…

Situació Capçalera plana de bon carreu de la petita església, ara en ruïnes J Moner L’església de Sant Pere de l’antic lloc de Juïgues és al costat del mas Sobirà, conegut avui per Can Güell, al terme parroquial de Vilamarí, en una petita vall drenada pel torrent de Règalo, que és un afluent de la riera de la Farga Mapa L 39-12 296 Situació 31TDG877643 Per arribar-hi cal seguir, des de Banyoles, la carretera local que porta a Galliners des d’on es pot enllaçar amb la N-II per Vilademuls o bé per Bàscara A mig camí entre Vilavenut i Galliners a uns 3 km passat el poble de Vilavenut, a mà dreta…

Situació Església de planta rectangular, sobrealçada i modificada, però que conserva bàsicament l’estructura i els murs perimetrals d’un edifici del final del romànic J Moner El poble de Sant Esteve de Guialbes es troba damunt d’un planell, a la carena d’un serrat des d’on s’albira una àmplia panoràmica sobre les terres gironines L’església parroquial de Sant Esteve destaca en el petit nucli agrupat de la població, a l’extrem de tramuntana Mapa L39-12296 Situació 31TDG900628 Per arribar-hi venint de Barcelona per la carretera N-II, hi ha tres accessos, tots els quals es troben a mà esquerra,…

Hi ha classes més interessants que d’altres Evidentment, hi ha classes que et resulten més interessants que d’altres Pots tenir, a més, uns dies bons i uns altres que no ho són tant Així mateix, hi ha temàtiques dins de cada matèria que coincideixen amb les teves inquietuds o les teves habilitats i n’hi ha que més aviat queden força allunyades d’allò que més t’apassiona o et motiva D’altra banda, com passa en totes les relacions socials, de segur que tens professors amb qui «connectes» millor que amb uns altres en definitiva, quan entres a classe, es produeix un aiguabarreig de factors que,…

Fou creat l’any 1948 i actualment el seu àmbit d’acció és el terme municipal de València, si bé en el passat tingué competències sobre tots els municipis de l’àrea metropolitana Sorgí arran del descobriment, el 1945, de la necròpoli romana de la Boatella, d’esquena al mercat central de València Davant la tímida resposta que manifestà la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas per la troballa i el perill de destrucció imminent de les restes, l’Ajuntament prengué la iniciativa de realitzar l’excavació arqueològica i encarregà la direcció dels treballs a José Llorca, aleshores…