Hi ha classes més interessants que d’altres?
Evidentment, hi ha classes que et resulten més interessants que d’altres. Pots tenir, a més, uns dies bons i uns altres que no ho són tant. Així mateix, hi ha temàtiques dins de cada matèria que coincideixen amb les teves inquietuds o les teves habilitats i n’hi ha que més aviat queden força allunyades d’allò que més t’apassiona o et motiva. D’altra banda, com passa en totes les relacions socials, de segur que tens professors amb qui «connectes» millor que amb uns altres; en definitiva, quan entres a classe, es produeix un aiguabarreig de factors que, sumats, fan que aquella classe et resulti més o menys atractiva.
Si ets conscient que això és així, hauràs obtingut més coneixement de la realitat del teu aprenentatge i podràs fer-ne un balanç més equilibrat. No et diem que siguis conformista, ben al contrari: es tracta que valoris el conjunt d’activitats docents amb més ponderació i puguis, per tant, treure més rendiment d’allò que t’interessa i menys malestar d’allò que et sembla distant dels teus interessos. En la teva trajectòria acadèmica, el que t’interessa molt i el que no t’interessa tant van configurant la teva opció de futur i et van situant, per tant, en el camí del que hauràs d’escollir més endavant com a tria personal de l’entorn de l’estudi o de la dedicació professional.
Què vol dir participar a la classe?
L’estil del teu centre educatiu i de cada un dels teus professors farà que la dinàmica de cada classe sigui participativa o no ho sigui tant. Pots trobar-te amb professors molt «conferenciants», és a dir, que expliquen oralment els continguts de la seva matèria sense que permetin que els alumnes intervinguin gaire, o, per contra, amb l’altre extrem, pots tenir-ne d’altres que tracten els continguts de la matèria a partir de la resolució d’exercicis, el treball cooperatiu o la intervenció intermitent de l’alumnat. No podem pas negar que la metodologia dominant en un centre educatiu condiciona de forma clara les possibilitats de participació. En uns casos, se’t convida o gairebé se t’exigeix a participar mentre que en uns altres se’t situa, d’entrada, en el paper de simple receptor d’explicacions orals.
Sigui com sigui, però, la teva actitud farà que puguis treure més profit o menys de cada classe. L’aprenentatge requereix sempre un esforç. És clar que l’esforç és més gratificant quan s’aplica a allò que ens interessa, però finalment parlem d’esforç, que vol dir lluita personal per superar dificultats. Convé, doncs, que tinguis una actitud combativa, una actitud predisposada a l’esforç. I en el context d’una classe, parlar d’esforç personal significa, a la vegada, mantenir una actitud receptiva i, en conseqüència, una actitud participativa i desperta. Cal que paris bé les orelles, que preguntis sense por ni vergonya allò que no entens, que facis un esforç conscient de concentració. Aquesta actitud viva, desperta i compromesa és el que fa que puguis parlar de participació a la classe. La teva implicació genera capacitat d’aprenentatge, perquè l’activitat produeix activitat i la implicació personal afavoreix la comprensió i l’aprenentatge, mentre que la inhibició personal, la «desconnexió», produeix apatia, desinterès i dificultat per a aprendre.
Més enllà de les responsabilitats personals en el repartiment de tasques d’una classe (material, biblioteca, pissarra, plantes...), la participació té a veure amb una actitud personal d’implicació conscient en l’aprenentatge, de desinhibició, de concentració, d’intervenció en la dinàmica col·lectiva des de l’esforç personal.
Què convé fer per mantenir la memòria de cada classe?
En el capítol La presa d’apunts t’hem explicat diverses tècniques de prendre apunts a classe. Saber prendre apunts és una bona manera de fer que el treball d’una classe no quedi en res o en ben poca cosa. Els apunts, quan se n’han de prendre, són un registre de l’aprenentatge que s’ha proposat en aquella classe. Per això, convé sempre encapçalar els apunts amb la data del dia en què s’han pres. La correlació de dates t’ofereix posteriorment el recorregut que, classe a classe, has anat fent en una matèria i et permet, a més, poder tenir sempre una seqüència ordenada dels continguts de cada assignatura.
Fer classe, però, no consisteix sempre a prendre apunts, perquè hi ha classes que es dediquen a l’elaboració d’activitats diverses proposades pel professorat. Per mantenir present el record d’aquestes classes –i, per extensió, del conjunt de classes, tinguin el contingut que tinguin–, t’anirà bé obrir el que podríem anomenar un «diari de classe», és a dir, l’anotació breu en una llibreta de les activitats fetes cada dia a classe. Aquest diari et permetrà controlar tota la teva activitat com a estudiant. Donant un cop d’ull al diari de classe podràs mantenir àgilment la memòria del que has fet dia a dia a l’aula, dels apartats temàtics tractats, dels exercicis realitzats, dels exercicis pendents i dels deures de casa que se’n puguin derivar. El diari de classe ha d’estar fet d’anotacions breus, ràpides de prendre i de llegir. No t’ha de resultar un instrument de control d’elaboració feixuga, ben al contrari, el diari de classe ha de ser redactat de forma telegràfica però entenedora. Finalment, l’agenda escolar pot ser un tercer instrument de control personal. L’anotació en la teva agenda dels compromisos d’aprenentatge (lliurament de treballs, exàmens, sortides escolars, etc.) et permetrà planificar de forma racional el teu temps de treball.
Pensa-hi una mica!
✓ Quines matèries són les que més t’interessen?
✓ Del professorat que tens actualment, amb qui creus que connectes millor i amb qui et sembla que et costa de connectar? Raona la resposta.
✓ El professorat amb el qual t’avens més és a la vegada el professorat de les teves matèries preferides?
✓ En general, et sembla que la teva actitud a classe és participativa o inhibida?
✓ Consideres que l’agenda escolar és un bon instrument per a la teva organització personal? Per què?
✓ Saps què és un diari de classe? Explica la resposta.