Resultats de la cerca

Collir sense plantar Els recursos vegetals de la majoria de les selves temperades han estat utilitzats des de temps remots, amb alguns exemples d’usos emblemàtics, com els de la morera blanca Morus alba , amb què s’alimenten els cucs de seda L’arribada dels europeus introduí canvis sensibles en la gestió del bosc, que passà d’estar sotmès a una explotació equilibrada per part de les poblacions indígenes, que n’aprofitaven una gran diversitat de productes no fusters i hi obrien poques clarianes, sempre recorrent al foc, a ser talat a gran escala pels nouvinguts, que crearen indústries…

Les característiques estructurals Les condicions ambientals que determinen l’organització i el funcionament de les selves temperades es caracteritzen per la benignitat del clima al llarg de tot l’any L’abundància de precipitacions i la suavitat de les temperatures són condicions generals a totes les zones del bioma Tanmateix, atesa la dispersió geogràfica d’aquest, hi ha diferències marcades en el funcionament de les diferents selves temperades i subtropicals pel que fa a la velocitat a què tenen lloc els processos de síntesi i descomposició de matèria orgànica, la utilització dels nutrients…

Situació i presentació La comarca de la Noguera, composta per 30 municipis, té una extensió total de 1 784,06 km 2 És la comarca més extensa de Catalunya La seva superfície és força superior a la de la segona comarca en extensió, l’Alt Urgell, i supera de llarg l’extensió mitjana de les comarques catalanes 783 km 2 La grandària del territori noguerenc no es correspon, però, amb un terreny particularment apte per a la implantació i l’activitat de l’home, i la comarca es presenta com un espai més aviat poc poblat Fins el 1988 la comarca era composta de 35 municipis i tenia una extensió total…

Els orígens de la vegetació mediterrània Entre les zones disjuntes de vegetació esclerofilla de tipus mediterrani que hi ha al planeta es poden trobar diferències i similituds degudes fonamentalment a característiques geològiques i topogràfiques, a patrons de convergència evolutiva, a relacions filogenètiques i a empremtes paralleles d’intervenció humana Les relacions filogenètiques determinen les similituds entre les dues zones de l’hemisferi occidental Califòrnia i Xile i les de les terres que pertanyien a l’antiga Gondwana Sud-àfrica i Austràlia Editrònica El bioclima mediterrani, tal com…

Situació i presentació La comarca del Bages ocupa una superfície de 1 299,08 km 2 i s’estén per un dels extrems orientals de la Depressió Central Catalana És la comarca més cèntrica de Catalunya Pel que fa a la seva situació respecte a les altres comarques catalanes, el doctor Joan Vilà i Valentí ha escrit que el Bages “queda equidistant de la muntanya, de les terres inferiors occidentals, del front litoral i de les comarques meridionals S’hi endevina un possible paper d’encreuament o cruïlla” El Bages limita administrativament amb les comarques del Solsonès W-NW, el Berguedà N, Osona NE, el…

La dominància de l’estrat arbori Totes les boscanes decídues tenen una flora i una vegetació similars i, dins d’un cert marge de variació, comparteixen una mateixa estructura En estat natural, aquesta estructura comporta un cert nombre d’estrats al capdamunt, un estrat de grans arbres, els veritables protagonistes de les boscanes ocasionalment, un estrat d’arbres petits o mitjans per sota dels arbres, un estrat arbustiu que conforma el sotabosc, i, en darrer lloc, un estrat herbaci integrat generalment per una multitud de petites plantes anuals També hi pot haver, però no sempre, un estrat…

Situació i presentació El Baix Llobregat comprèn la vall mitjana i baixa del Llobregat, des del congost del Cairat, al peu mateix de Montserrat, fins a les platges de la Marina Té una forma vagament triangular amb la base al delta, i una extensió de 485,70 km 2 comptant els municipis de Sant Just Desvern i d’Esplugues de Llobregat, que en la divisió territorial de Catalunya del 1936 al 1982 foren adscrits al Barcelonès i que l’any 1990 foren inclosos al Baix Llobregat Els límits N i S de la comarca són prou clars, en canvi els de l’E i l’W no ho són tant Al N, les altures de la Serralada…

Situació i presentació La comarca de l’Alt Empordà té una extensió de 1 357,50 km 2 Limita a l’E amb el litoral mediterrani, al N amb el Rosselló i el Vallespir —límit que és frontera entre estats des de l’any 1659—, a l’W amb les comarques de la Garrotxa i el Pla de l’Estany, i al S en un petit sector amb el Gironès i la resta amb el Baix Empordà Els límits comarcals presenten punts més o menys discutibles, encara que l’enquesta adreçada per la Generalitat als ajuntaments l’any 1987 sobre la comarca on volien pertànyer no féu sorgir polèmiques La dificultat de fixació dels límits és a…

Les adaptacions dels animals a la vida a la sabana L’estació seca sol provocar condicions difícils per a la vegetació que repercuteixen sobre les poblacions dels animals herbívors, l’alimentació dels quals perilla al mateix temps que disminueix la disponibilitat d’aigua per a abeurar-se Les diverses espècies animals de sabana s’han d’adaptar a aquest cicle i ho fan de diferents maneres segons la seva anatomia, fisiologia, comportament i durada de la vida L’escassesa de plantes llenyoses, altrament, planteja als animals problemes de cau i de protecció En resposta a aquesta reducció, es…