Resultats de la cerca

Vida i obra Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d’Oliva Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474 amb la composició Por ab gosar, ardiment e temor , considerada per la crítica plagi d’un poema del cavaller valencià Joan Guerau Les dues obres que se li atribueixen que figuren en el certamen immaculista de l’any 1486, i que foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria , podrien correspondre en realitat a Antoni de Vallmanya Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres el Cordial de l’ànima 1495…

Els vestigis d’aquesta fortificació són en un tossal allargassat situat al nord-oest d’Arbeca, al costat de la capella de Sant Miquel El lloc, on hi hagué un vilatge, apareix citat per primera vegada el 1193, amb el nom de les Borgetes de Çalena, quan Ramon de Torroja autoritzà a Guillem Company l’establiment d’un forn, en canvi, de donar-li la tercera part dels guanys J M Sans considera que el poble devia desaparèixer amb la Pesta Negra de mitjan segle XIV, ja que en els censos i fogatjaments posteriors al 1348 ja no se cita aquesta població De l’antic poble de les Borgetes no s’aprecia res…

De primer 1375 l’amistançament i després 1377 el casament d’aquesta amb el rei Pere el Cerimoniós li permeteren d’acumular riqueses i de fer una ràpida carrera política es constituí el cap del partit de la petita noblesa, afavorit per Sibilla, enfrontat als grans nobles i a l’infant Joan El 1379 ja era majordom del rei, i el 1382 camarlenc i lloctinent de governador de Catalunya Posseí, per adquisició o per donació, els castells de Sant Martí Sarroca, la Geltrú, Cubelles, Vilanova, Font-rubí, Foix, Magallón i Borja El 1384 fou nomenat pel rei capità general de les tropes enviades a combatre…

Fou restaurat en 970-987 En resten bona part dels murs perimetrals d’una gran estança El mur més ben conservat és el de tramuntana, on hi ha dues espitlleres a mitja altura i dues finestres a la part superior Aquesta estança engloba altres dependències, entre les quals sobresurt una arcada ogival de les estances interiors L’aparell dels paraments externs contrasta amb el dels paraments interns, fet de carreus ben treballats collocats en filades horitzontals Prop del mur de ponent hi ha restes d’una petita construcció rectangular que podria correspondre a una cisterna A l’extrem…

En el lloc, al segle XIII, ja s’hi bastí un santuari marià, que el 1655 fou cedit als augustinians, quan vingué a predicar-hi fra Josep Simon, visitador d’aquest orde Hom començà de seguida a bastir-hi el monestir i una nova església Vers el 1773 foren reedificats segons el gust barroc neoclàssic El retaule de l’altar major era obra de fra Camats, augustinià nascut a Sanaüja Els augustinians del Pla posseïen també l’heretat de Combelles, al SE, no gaire lluny del convent hi edificaren una casa i una capella El santuari és un edifici de planta rectangular A la façana principal destaca la porta…

Situació Vista exterior de la capçalera F Tur Can Pernau, conegut també per Ca l’Isern, és un mas situat uns 200 m al sud-est del petit nucli o veïnat de Candell, format per un grup de masies que s’escampen pels vessants de la serra de Rupià 1 km al sud-oest del seu cap de municipi Mapa 296M781 Situació 31TEG008511 Per anar-hi cal agafar el camí veïnal que, des de Rupià, porta a Caudell Església A la banda de ponent de Can Pernau hi ha vestigis d’una antiga construcció de carreuada, que, segons la tradició del lloc, pertanyen a les ruïnes d’una església D’aquesta antiga edificació només és…

El lloc i la vila de Pujol apareixen esmentats en documents datats els anys 1038,1047 o 1051, com a pertanyents al terme de la Seu d’Urgell, però sense concretar l’indret tan sols en un document s’esmenta com a límit del terme de Sant Just al lloc de Cogomells del terme de Cerc D’altra banda aquesta vila apareix estretament vinculada a la vila de Cabrisacs o Cabrisags, lloc del qual es coneix també sols la seva situació dins del terme de la Seu d’Urgell, però no el seu emplaçament concret L’any 1081, en el document de la publicació sacramental del testament de Trudgarda, consten diverses…

Situació Aspecte que ofereixen els forats, els quals, com a cosa curiosa, se situen només a un costat del riu F Junyent-A Mazcuñan Aquest seguit de perforacions és situat al ribatge dret del riu Llobregat, poc després que les seves aigües s’hagin esmunyit pel pont gòtic del Pont de Vilomara Long 1°52’16” - Lat 41°42’04” Aquesta població es troba emplaçada a uns 6 quilòmetres de Manresa vers migjorn Forats Al ribatge dret del riu i a uns 50 m aigües avall del pont gòtic hi ha 16 forats rodons excavats a la roca, els quals es disposen formant dos rengles asimètrics i a uns dos metres de…

L’església de Sant Joan era emplaçada a l’Espluga del pagus de Viu Consta que l’any 947 el bisbe Ató de Pallars i el comte Guillem I de Ribagorça cediren l’església de Sant Joan a l’abat Adroer de Santa Maria de Lavaix perquè hi fundés un priorat benedictí Des de llavors, el monestir de Lavaix es titulà casa de Santa Maria, Sant Pere, Sant Joan i Sant Llorenç, tal com apareix esmentat en un document de l’any 956 El priorat de Sant Joan de Viu no gaudí mai d’una veritable autonomia i a la darreria del segle XII ja havia esdevingut una simple església monàstica A l’època moderna trobem esment…

Com el seu nom indica, el lloc del Castesillo era fortificat Es troba situat entre els castells de Llaguarres i de l’Ametllera, a la capçalera del torrent homònim i al peu de la crestallera de la serra, vers septentrió En aquest indret es localitza una balma no gaire grossa amb signes evidents d’haver estat habitada, bé que possiblement també ha estat utilitzada més recentment com a cleda Curiosament, l’entrada resta senyalitzada per una roca en forma de bolet i foradada pel bell mig Documentalment consta que vers mitjan segle XI es va crear una quadra en aquest indret, dita de Llaguarres, a…