Resultats de la cerca
Es mostren 911 resultats
sincronia
Lingüística i sociolingüística
Manera d’estudiar els fets d’una llengua, d’un dialecte, d’un parlar, en un moment determinat, sense tenir en compte llur evolució (diacronia).
Així, el subsistema de les vocals àtones en català oriental és i, u, e un estudi sincrònic prescindiria de l’estat que oferia a l’edat mitjana i, o, u, e, a, tasca que pertany a la diacronia Hom deu aquesta distinció a Fde Saussure Aquesta perspectiva sincrònica ha interessat els estructuralistes, especialment en la primera etapa de llurs investigacions Hom parteix d’un corpus fornit pels parlants i procedeix a la seva anàlisi descriptiva En rigor, no existeix una sincronia pura, sinó que la diacronia s’esmuny dins la sincronia des del moment que una llengua és parlada per…
joc partit
Música
Gènere poètic dels segles XII i XIII propi de trobadors i trouvères, en què pren forma un debat a dos que enfronta els contrincants respecte a un tema, habitualment amorós.
En contraposició a la tençó, habitualment el primer interlocutor permet al seu contrincant triar quina de les dues solucions presentades al problema inicial defensarà, assumint la posició contrària i situant així la finalitat del joc en la mateixa discussió No obstant això, aquesta distinció present en el tractat Leys d’amors , del segle XIII no sempre és clara, i es troben jocs partits en què el primer poeta a intervenir ja presenta la seva opinió, instant el seu opositor a defensar-ne la contrària Usualment cadascun dels dos rivals sollicitava al final, mitjançant un envoi , la…
polisèmia
Lingüística i sociolingüística
Propietat d’un signe lingüístic de tenir més d’un significat, per exemple, ull, corona, banc, cap
.
D’una banda, polisèmia s’oposa a monosèmia, semblantment a com un mot del vocabulari general s’oposa al terme d’un vocabulari científic o especialitzat, amb un significat únic D’altra banda, polisèmia s’oposa a homonímia, tot i que la línia diferencial entre totes dues és sovint molt fluïda En tot cas, la distinció pot sorgir de la consideració diacrònica dels mots un mot polisèmic, a partir d’una etimologia concreta, ha anat prenent diversos significats més o menys analògicament dos mots homònims iguals d’aparença, fònica o gràfica, però ben distints de significat provenen d’…
Club Nàutic Cambrils
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Cambrils.
Fundat el 1964, dos anys després ocupà un espai de la zona de serveis del port de Cambrils i el 1971 inaugurà la nova seu, un dels primers complexos esportius de la costa catalana Des del 1971 organitza el Trofeu Los Roques en classe creuer, la prova més antiga de vela celebrada al litoral de Tarragona També organitza les Singladures Costa Daurada i la regata Vent de Dalt en classe creuer, la regata Cambrils – Bon Port de vela lleugera, el Ciutat de Cambrils en classe optimist i el Gran Premi Costa Daurada en monotips J80 També practica la pesca Disposa d’escola de vela i de 417 amarradors…
Pau Llorens Reñaga
Esport general
Dirigent esportiu.
El 1945 entrà a formar part de la junta del Reial Club de Polo Barcelona, del qual fou vicepresident fins el 1970 Presidí la Reial Federació Espanyola de Tennis 1970-84 Mentre ocupà aquest càrrec, fou el màxim responsable de la celebració de la Copa Masters, a Barcelona 1972, i cofundà la Federació Europea de Tennis Des del 1971 és membre del Comitè Olímpic Espanyol El 1973 passà a ser membre del comitè executiu de la Federació Internacional de Tennis, que també vicepresidí, i el 1997 aquest organisme el nomenà president honorari vitalici És soci d’honor del Wimbledon All England Club 1979 i…
Maria Àngels Bardina Vidal
Natació
Nedadora.
Competí a les files del Club Natació l’Hospitalet, on aconseguí tots els seus èxits, i del Club Natació Sant Andreu Guanyà el Campionat d’Espanya d’hivern de 200 m esquena 1997, 200 m lliure 1998, 400 m lliure 1998, 1999 i 800 m lliure 1997, 1998, 1999 i el Campionat d’Espanya d’estiu de 400 m estils 1997, 400 m lliure 1998, 1999, 2000 i 800 m lliure 1997-2000, a més de diversos campionats en les proves de relleus Participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, en el Campionat del Món 1998 i en diversos Campionats d’Europa Es retirà el 2007 L’any 2000 rebé la distinció de Millor…
Joan Casadevall Romeu

Joan Casadevall Romeu
Museu Colet
Ciclisme
Dirigent de ciclisme.
Com a ciclista aficionat, fou tercer al Campionat d’Espanya de ciclocròs 1948, amb el Club Ciclista Provençalenc El 1952 entrà a collaborar amb Mundo Deportivo 1957-60, on creà una classificació de ciclistes A partir del 1960 ocupà diversos càrrecs en la Federació Catalana de Ciclisme FCC Impulsà normativament la primera edició de la Setmana Catalana i collaborà en la creació d’una reglamentació unitària per a les competicions per etapes que adoptà la Unió Ciclista Internacional El 1970 exercí de seleccionador català d’ amateurs i dissenyà la primera temporada catalana de ciclocròs El 1982…
saber
Filosofia
Coneixement teoricopràctic relatiu a situacions o realitats tant objectives com subjectives.
Hom sol distingir entre el saber vulgar o comú , basat en l’experiència de la vida i sovint barrejat amb prejudicis de tota mena, i el saber científic o saber en sentit estricte, rigorós i racional i en el si del qual hom pot incloure el saber filosòfic bé que aquest sigui sovint contraposat a la ciència pròpiament dita Hom pot distingir així mateix, seguint Max Scheler, entre un saber tècnic , arrelat en la necessitat i sovint centrat en l’àmbit material la tècnica, en general, bé que també pot referir-se a l’espiritual com és ara l’ascètica, un saber culte , fonamentat en l’admiració i la…
fet
Filosofia
Allò que és o que succeeix realment.
Com a quelcom que ha estat fet factum, res gesta , sovint és entès també com a contingent facticitat, per tal com podria ésser altrament en aquest sentit Leibniz parla de veritats de fet , contraposició a veritats de raó lògicament necessàries, distinció que hom pot trobar recollida per Kant en els judicis a priori , com a oposats als judicis a posteriori Generalment hom distingeix els fets de les illusions o aparences i àdhuc dels fenòmens Tanmateix, fet i fenomen solen ésser entesos com a sinònims, sobretot respecte als fets naturals fenòmens o processos naturals Més enllà d’aquests, hom…
binarisme

Classificació pel mètode del binarisme dels fonemes oclusius catalans
©
Fonètica i fonologia
Mètode que consisteix a ordenar tots els trets distintius fonològics, i lingüístics en general, a feixos, que tendeixen a augmentar en progressió geomètrica, d’oposicions entre dos membres correlatius.
Fou introduït a la fonologia per Roman Jakobson per tal de traslladar les oposicions privatives del lloc d’articulació en els sistemes vocàlics al dels sistemes consonàntics Així, l’oposició que hi ha entre els ordres labial, dental, palatal i velar en les interruptes o oclusives catalanes, on la negació d’un so en dóna necessàriament un altre de determinat —al revés, per exemple, de l’oposició entre sonoritat i sordesa, on la negació de l’una implica l’altra—, pot ésser reduïda, en virtut de les conclusions espectrogràfiques del mateix Jakobson, a una classificació binària si oposem les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina