Resultats de la cerca
Es mostren 519 resultats
música popular
Música
La idea de música popular no és definible a partir de criteris merament formals, sinó que es tracta d’un concepte sociocultural que només té sentit en oposició al de música culta (categorització de lamúsica).
Tot i la impossibilitat de delimitar clarament el camp de les músiques populars, totes es caracteritzen bàsicament pel fet de tractar-se de creacions que es troben fora de l’àmbit dels corrents més acadèmics i són susceptibles d’assolir una àmplia acceptació social En el conjunt de les llengües romàniques, el concepte de música popular fa allusió tant a les músiques de factura moderna clarament mediatitzades per la indústria i la tecnologia actuals música popular urbana com a les músiques que han arribat per tradició oral Bibliografia Complement bibliogràfic Crivillé i Bargalló, Josep…
música instrumental
Música
Música escrita per a un conjunt d’instruments, o per a instruments solistes, sense intervenció de la veu humana.
Aquest terme és aplicat en contraposició a música vocal La música instrumental pot ser associada, d’una manera o d’una altra, a pràcticament totes les cultures conegudes, tal com mostren una gran quantitat d’estudis etnomusicològics fets arreu del món En la societat occidental, la música instrumental s’ha presentat sola danses, ritus religiosos, jocs, festes, etc, o en collaboració amb la música vocal, ja des dels estadis més primitius La diversitat de les músiques i dels grups d’instruments emprats al llarg del temps és inaudita, i res no fa suposar que la música d’Occident…
El que cal saber del tumor de mama
Patologia humana
Els tumors de mama són trastorns caracteritzats pel creixement anòmal d’un grup de cèllules dels teixits de la mama, que origina la formació d’una massa a l’interior de l’òrgan Hi ha molts tumors de mama que són benignes, formats per cèllules similars a les que componen els teixits normals de les mames, que no s’infiltren pels teixits veïns ni es disseminen per d’altres òrgans, de manera que en molts casos no provoquen molèsties i no causen complicacions El trastorn que més sovint origina la formació d’engrossiments en les mames és la malaltia fibroquística de la mama, una malaltia amb…
Impetigen
Patologia humana
Definició L’ impetigen és una infecció de les capes superficials de la pell causada per bacteris estreptococs o estafilococs que es caracteritza per l’aparició de vesícules o butllofes que, en trencar-se, formen crostes groguenques Aquesta infecció és molt contagiosa Justament la paraula impetigen del llatí impetigine està connectada amb el verb impetere , que significa ‘atacar’ o ‘escometre impetuosament’, i es refereix a la facilitat amb què es difon la malaltia, tant a d’altres persones com a diverses parts del cos de la persona afectada Els gèrmens responsables de l’impetigen poden…
Asbestosi
Patologia humana
Definició L’ asbestosi és una fibrosi pulmonar difusa causada pel dipòsit d’asbest, o fibres d’amiant, als pulmons És deguda a la inhalació de la pols que conté aquesta substància, generalment produïda en un ambient laboral Aquesta malaltia, la més freqüent de les provocades per l’exposició a l’asbest, és considerada una malaltia pulmonar professional per inhalació i pertany al grup de les pneumoconiosis , és a dir, les alteracions produïdes per la inhalació de partícules inertes Causes L’asbestosi és causada per la inhalació repetida d’ asbest , o amiant , mineral fibrós format per silicats…
Esparta
Ciutat
Capital del nomós de Lacònia, al Peloponès, Grècia, emplaçada aproximadament al lloc de l’antiga Esparta, o Lacedemònia.
Aquesta, a l’època micènica, constituí un estat federal que integrava nou principats, sota l’autoritat del monarca espartà la més famosa família reial d’aquell moment fou la dels atrides, que alhora governava Argos i Micenes Primitivament habitada pels aqueus, al segle XII aC els doris envaïren el territori espartà tres segles després hi constituïren una federació de quatre estats obes , als quals s’afegí un cinquè estat, format per la població aquea d’Amiclea pel damunt de les cinc obes , dues famílies constituïren les dues dinasties que regirien simultàniament l’estat els Agíades, aqueus,…
Els àcars
Característiques del grup Els àcars depredadors són nombrosos entre els gamàsides El de la fotografia Trombidium holosericeum és depredador, principalment d’ous d’insecte, en els estadis de nimfa i adult Ramon Torres Els àcars constitueixen un grup d’aràcnids d’una ampla distribució i una gran diversitat Han colonitzat els medis aquàtic i terrestre, en els quals han de competir amb els insectes Entre els àcars hi ha espècies depredadores i espècies fitòfagues, i moltes d’altres han desenvolupat relacions complexes de parasitisme amb vertebrats i invertebrats Algunes són…
Les roques ígnies de la Serralada Costanera catalana com a exemple de la geologia herciniana
Tot i que, a causa de les fractures alpines i del recobriment posthercinià, l’aflorament de roques ígnies en el sòcol de la Serralada Costanera catalana és discontinu, en aquestes serres hi ha els afloraments de granitoides més extensos dels Països Catalans Això no obstant, representen només fragments d’un gran batòlit, l’extensió total del qual ens és, ara per ara, desconeguda Els principals afloraments de granitoides són el que s’estén pel Montseny i les Guilleries, el de les Gavarres i la Costa Brava, el que a la serra de Marina s’estén des del riu Besòs fins al riu Tordera i, més al S, el…
Els pentastòmids
Característiques del grup Cefalotòrax de la nimfa infestant d’un pentastòmid Porocephalus crotali vist al microscopi electrònic d’escandallatge × 80 en el qual poden distingir-se els quatre ganxos prominents que envolten la boca J Riley, AA Banaja i JL James Els pentastòmids constitueixen una agrupació sistemàtica d’unes 90 espècies paràsites, de característiques homogènies però encara poc conegudes Tenen el cos allargat, vermiforme i generalment anellat, cobert d’una cutícula quitinosa prima i sense curtir la boca és xucladora i voltada de dos parells de ganxos A la cavitat del cos hemocel…
Els petits ocells terrestres nidificants (i hivernants)
Les comunitats vegetals i les variacions del poblament ornític La distribució dels ocells a escala local és determinada per l’arquitectura de la vegetació, és a dir, per la presència o absència de grans troncs, de diferents estrats de vegetació, etc En efecte, els ocells tenen un règim alimentari molt flexible i, en canvi, són molt especialitzats pel que fa a la manera de procurar-se l’aliment i els hàbits de nidificació, per exemple, l’explotació del terra a la foto inferior, el tallarol capnegre, Sylvia melanocephala , dels arbusts, dels troncs, dels branquillons extrems a la foto superior…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina