Resultats de la cerca

Dins la parròquia de Santa Maria de Corbera, l’altar de Santa Maria Magdalena va ser fundat poc abans del 1245 per Marimon de Plegamans, funcionari reial i senyor del castell de Corbera, que aquest any feu una institució i una ordinació per tal que una llàntia cremés sempre, nit i dia, davant del dit altar, el qual tenia un beneficiat Al segle XVI la casa de Santa Magdalena edifici civil anomenat avui “el Castell”, l’hospital de pelegrins, depenia de la capella de Santa Magdalena, els obrers de la qual, després de la guerra de Successió permeteren que el…

Aquesta capella, de la qual es veien encara algunes parets mig soterrades a l’inici d’aquest segle, era situada en el bosc de Can Ribot Hi ha indicis de la seva existència per un llegat testamentan datat el 1216, pel qual hom sap que l’església, dedicada a santa Magdalena, rebé la quantitat de 6 diners Posteriorment, l’any 1331, trobem documentat sota l’advocació de santa Magdalena i santa Margarida, un monestir de monges agustinianes ubicat vora la capella, la qual degué ésser utilitzada per al culte per les mateixes religioses El monestir fou agregat el 1438 al…

Aquesta església era situada extramurs de la ciutat de Tarragona, vora la desembocadura del Francolí, tot i que fins avui dia no s’han pogut localitzar les seves restes Molt probablement fou edificada sota la prelatura de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, amb data de 4 de gener de 1155 en feu cessió al monestir de Sant Pere de Besalú per tal que hi fundés un monestir benedictí aquest cenobi arribà a tenir importància dins de l’orde, car, en la lletra apostòlica del papa Alexandre III, datada el 7 de novembre de 1159, on confirmava les esglésies i monestirs benedictins, assenyala en primer…

Malauradament no es coneixen notícies històriques d’aquesta església anteriors al segle XV Tanmateix, és molt probable que Santa Magdalena de l’Espelt s’alcés en època romànica, ja que el castell de l’Espelt és conegut des de l’any 996 La fortalesa de l’Espelt va ser senyorejada per la Seu de Vic des del segle XI fins al 1318 La primitiva advocació de l’església de l’Espelt fou santa Maria, i així consta en la primera referència al temple de l’any 1472 Al segle XVI, però, ja va prendre la denominació actual Fou sufragània de Sant Pere d’Òdena fins el 1877, que esdevingué…

Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn L Prat Interior de la capçalera de l’església, originàriament pensada com una rotonda L Prat Aquesta església és situada a la part baixa del municipi de Navès, dins la parròquia de Besora i prop de la casa de les Planes Mapa 292M781 Situació 31TCG843520 Per anar-hi de Solsona estant cal agafar la carretera de Berga fins a trobar a 9 km, a mà esquerra, un trencall amb un senyal que indica que el camí porta a Besora Cal seguir aquest camí durant 1 km escàs 0,7, per arribar al mas les Planes L’església de Santa Magdalena…

El lloc del Pont d’Armentera és conegut des de l’any 980, quan apareix esmentat en les afrontacions del castell de Cabra L’església del Pont d’Armentera fou en un primer moment sufragània de la de Querol L’any 1348 l’arquebisbe Arnau Sescomes erigí en església parroquial la capella de Santa Magdalena del Pont d’Armentera, fins aleshores feligresia de Querol Tanmateix, al final del segle XV consta que la parròquia del Pont d’Armentera era de collació i patronatge del rector de la parròquia de Querol L’any 1936 foren cremats els nombrosos retaules de l’església, llevat de l’altar major,…

Situació Vista exterior de la capella, exemple de construcció rural, modificada posteriorment amb l’obertura de la porta actual d’entrada, a ponent, i l’afegitó del campanar d’espadanya i un parell de contraforts a cada costat, a tramuntana i a migjorn M Anglada Situada en una vall, entre les serralades del Lluçanès, sota la casa de la Tria, dalt un turonet, voltat d’una torrentera Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 20,4 —y 49,0 31 tdg 204490 Per arribar-hi cal agafar la carretera d’Olost a Prats de Lluçanès Vers el km 10 tot just passat un…

Situació Vista exterior de l’església de Santa Magdalena de Maià des del costat sud-est J M Melció L’església de Santa Magdalena de Maià de Montcal o Santa Maria de Jonqueres es troba al límit de llevant de la Garrotxa, al sector muntanyós del cantó de tramuntana del terme, al cim d’una serralada que es desprèn del massís de la Mare de Déu del Mont, a l’esquerra de la riera de Segueró i dominant el veïnat de Jonqueres Mapa 257M781 Situació 31TDG810744 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-260, de Besalú a Roses Poc després d’haver passat el quilòmetre 6,…

Situació Petita església propera al mas Cerdà, encara avui dia oberta al culte ECSA - JA Adell L’església de Santa Magdalena és propera al mas Can Cerdà La capella és assentada sobre una codina de pedra sorrenca que probablement serví de pedrera Mapa 34-12291 Situació 31TCG639518 Per arribar-hi cal sortir de la carretera de Solsona a Bassella, per la Ribera Salada, on es pren la cruïlla que va a Sant Mer En el primer encreuament s’agafa la pista que porta al mas Junyent Ja en aquest nou camí cal agafar la tercera desviació a la dreta, sense senyalitzar, que mena al mas i a la capella JAA…

Situació Un aspecte de l’església des de llevant A primer terme hi és visible la capçalera, de la qual encara resta l’arrencada de l’arc F Tur Aquestes ruïnes d’una petita església i d’un conjunt de construccions cementirials són a menys de 200 m a migdia de Santa Margarida Per aquest motiu i tenint en compte que hom en desconeixia la dedicació, s’ha publicat sovint amb el nom de “Santa Margarida II” Cal advertir que hi ha hagut confusions a l’hora d’aplicar aquesta nomenclatura de Santa Margarida I i Santa Margarida II —originada ja en la imprecisió que s’observa en la publicació que citem…