Resultats de la cerca
Es mostren 361 resultats
Retalls de la vida econòmica i social segons algunes fatawa
Làpida funerària d’un alt funcionari de Tortosa, 7-1-961 PNTS / JeC A Catalunya, no tots els musulmans emigraren cap a Dār al-Islām després de la conquesta franca Sota l’autoritat dels comtes, comunitats musulmanes es van proveir d’una administració particular, amb consells i jutges, les investidures dels quals no eren reconegudes pels musulmans de l’Àndalus i del Magrib, com ho expressen diverses fatawa o consultes jurídiques Un extret del Kitāb al-ǧihād El llibre de la guerra santa de Yaḥyà fa allusió a aquests musulmans tributaris dels cristians “M’han preguntat sobre certs musulmans que…
Josep Pin i Soler
Josep Pin i Soler
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra De família modesta i orfe de pare des de petit, seguí estudis al seminari de Tarragona a quinze anys treballava d’ebenista a Barcelona i, de nou a Tarragona, estudià magisteri A Madrid 1865 estudià filosofia i lletres a la Universitat de Madrid Aquí, s’involucrà en la revolta estudiantil de la Nit de sant Daniel abril del 1865, i s’hagué d’exiliar i viatjà a Ginebra, París i Brusselles, fins que s’establí a Marsella Es dedicà a activitats tan diverses com a la traducció de novelles al castellà i a l’ensenyament d’aquesta llengua, a l’arquitectura, a la corresponsalia de premsa i a…
,
Sagunt
Vista parcial de Sagunt, amb el teatre romà i les restes del castell, al fons
© Fototeca.cat
Ciutat
Antiga ciutat ibèrica (i després romana) situada a la zona nord del territori ocupat pels edetans, prop de la costa, que correspon a l’actual Sagunt (anomenada Morvedre en èpoques medieval i moderna).
La tradició clàssica atribuïa la fundació de Sagunt als grecs de Zacint, una illa de la mar Jònica al NW del Peloponès Livi i Sili Itàlic, que accepten aquesta versió, diuen que també s’hi barrejaren altres grecs procedents de la ciutat d’Ardea, i aquest darrer precisa que es tracta de l’Ardea de Daunia Apúlia, Magna Grècia La majoria dels investigadors moderns són força escèptics davant aquesta tradició, tardana, d’èpoques hellenística i romana, i molts han suposat que fou inventada per la semblança dels noms Zákhanta en lloc de Saguntum No hi ha cap més testimoni del fet que els de Zacint…
El fenomen d’El Niño
En el domini marí hi ha molts casos de desastres naturals que no passen de manera cíclica, sinó que no se sap ben bé quin mecanisme els desencadena ciclons tropicals que arranen poblacions costaneres, davallades catastròfiques en les explotacions pesqueres, etc Pocs d’aquests fenòmens, potser per la seva regularitat dins de la impredicibilitat, resulten tan fascinants com el que es produeix de tant en tant a les costes peruanes, allà on normalment afloren les aigües fredes i carregades de nutrients del corrent de Humboldt pluges torrencials, minva de la pesca, desgavell en la vida de pagesos…
Les arecàcies
Aquesta família representa un grup natural i força homogeni de plantes molt antigues i un dels més rics dins de les monocotiledònies Comprèn uns 120 gèneres amb unes 2800 espècies, 300 de les quals corresponen al gènere Calamus El nucli de la família és tropical i, secundàriament, subtropical A Europa hi ha una sola espècie autòctona, el margalló Chamaerops humilis Totes les altres palmeres que podem trobar al nostre territori han estat introduïdes per l’home Als tròpics, on són abundantíssimes, ocupen tota mena de biòtops, des de la selva plujosa fins al desert és notable la relativa…
La guerra europea de la Successió Espanyola. 1704-1715
La guerra de Successió a la corona de les Espanyes 1704-1715 fou una guerra europea que, en alguns aspectes, continuava la primera que s’havia esdevingut la guerra dels Trenta Anys 1618-1658 Com que alguns punts de l’Amèrica del Nord foren, també, escenari bèllic, alguns autors han escrit que la guerra de Successió fou la primera guerra mundial de la història Els escenaris bèllics de la guerra de Successió La decisió sobre la tria del successor d’una corona, quan mancava el descendent “natural”, fou el detonant El fons de la qüestió era la competència entre monarquies absolutes…
El primer sistema-món i els Borja. 1493-1668
Als segles XIV i XV, les expedicions transoceàniques –de gran èxit– foren empreses per uns navegants que disposaven d’uns bons instruments astronòmics i cartogràfics, fruit de la llarga experiència de la navegació per la Mediterrània i la mar del Nord Aquests navegants foren aixoplugats pels regnes hispànics de Portugal i de Castella-Aragó El primer sistema-món 1499-1522 A partir de les descobertes del 1492, calia, urgentment, ordenar les grans línies d’acció de les futures exploracions, amb l’objectiu d’evitar confrontacions ben probablement estèrils Els reis de Portugal, Joan II de…
L’apropiació i l’ús dels oceans
Des de l’antiguitat la mar ha constituït una via fonamental de comunicació entre les diferents civilitzacions En l’actualitat continua mantenint la seva importància econòmica i com a via de transport, per això el seu domini és d’una gran rellevància estratègica vegeu el mapa Els oceans Inicialment, la línia de costa constituïa la frontera natural dels països costaners, però els holandesos, a mitjan segle XVII, van crear el concepte d’aigües territorials referint-se al sector marí sobre el qual l’Estat havia d’exercir la seva sobirania Les Nacions Unides van celebrar diverses conferències per…
El mapamundi de Cresques Abraham, de l’any 1375
Sis fulls de pergamí molt grans, avui partits per la meitat i adherits a set taules de fusta, de 64 per 25 cm en cinc d’elles per les dues cares, i en dues per una de sola, constitueixen el manuscrit especial 30 de la Biblioteca Nacional de París Estan catalogats com un manuscrit, però no formen un còdex convencional ni en tenen l’aspecte L’infant Joan, duc de Girona, al novembre del 1381 en va fer obsequi al rei Carles VI de França, cosí germà de la seva muller L’obra d’art fou guardada amb els llibres del tresor del Louvre, i d’aleshores ençà no ha estat apartada de la companyia dels…
ciutat
Història
Dret administratiu
Títol que, en alguns països, hom atorga a certes poblacions.
A l’edat mitjana, des de la fi del segle V, el terme ciutat civitas fou aplicat gairebé exclusivament a les poblacions emmurallades importants des de l’època romana, en les quals s’installà una seu episcopal A partir de la dominació visigòtica els factors determinants per a tenir consideració de ciutat foren la presència del bisbe —que al Baix Imperi absorbí les funcions de l’antic defensor civitatis — i probablement, també, la del comte, com a capital del pagus corresponent Al començament del segle VIII, al territori que després constituiria els Països Catalans, tenien categoria de ciutat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina