Resultats de la cerca
Es mostren 628 resultats
Pinsà borroner
Àrea de nidificació del pinsà borroner Pyrrhula pyrrhula als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie sedentària que, a causa de la seva necessitat d’un hàbitat amb un cert grau d’humitat, només es troba com a reproductora a la zona montana de la Catalunya Nord i a l’anomenada Catalunya humida amb precipitacions anuals per damunt dels 600-700 mm, on manté una població relativament abundant, però més aviat dispersa A partir del final d’octubre o començament de novembre, ens arriben alguns migradors transpirinencs que ocupen, per una banda, una bona part de l’àrea de…
Hidrologia 2010
Hidrologia
Un cop més, l’any hidrològic 2010 va continuar amb la tendència cap a la recuperació i la normalització dels recursos hídrics Si el 2009 va permetre que es normalitzés el dèficit hídric 70% de les reserves totals de les conques internes a Catalunya, al novembre, el règim abundant de pluges i de neu del 2010 ha permès gaudir d’un balanç hídric favorable pel que fa als volums embassats L’any hidrològic va continuar amb la tendència cap a la normalització dels recursos hídrics a la conca de la Muga, però, per sisè any consecutiu es van registrar acumulacions anuals negatives © Fototecacat Segons…
Les cavitats subterrànies aïllades
El procés de formació de coves i avencs La formació de coves s’ha de situar en el context, més general, dels processos erosius que s’encarreguen de desfer lentament la superfície de l’escorça terrestre La majoria de les grans cavitats són el resultat dels processos de dissolució que tenen lloc al si d’algunes roques El conjunt de morfologies i de processos físico-químics responsables de l’erosió, molt específica i fins i tot original, que es manifesta en tota mena de roques solubles, s’engloba dins l’estudi dels fenòmens i els materials càrstics La carstificació Tall esquemàtic d’un sistema…
El territori de la vida
Els biomes La part del globus terrestre poblada per organismes vius inclosa la part més baixa de l’atmosfera constitueix la biosfera, ecosistema global que es pot subdividir en un gran nombre d’ecosistemes específics En el medi terrestre, aquests ecosistemes reben el nom de biomes Cada bioma es caracteritza per la presència i les interaccions de comunitats vegetals i animals determinades, que estableixen una relació constant i estreta d’interdependència amb el medi físic que les envolta Per diferenciar els diversos biomes es fa referència sobretot a la vegetació, perquè les plantes viuen de…
Tessàlia
Divisió administrativa
Regió de Grècia que comprèn els actuals nomoí de Làrissa, Tríkala, Karditsa i Magnèsia.
La capital és Làrissa Situada al damunt de la Grècia Central, és gairebé totalment encerclada de muntanyes la serralada del Pindos a l’W i l’Olimp al N Té planes fèrtils les de Làrissa i Tríkala, i les comunicacions entre les diverses contrades són efectuades per mitjà de passos, el més important dels quals, el Mètsovon, s’obre camí a través del Pindos i la vall del Tempe El Peneu és el riu més important de la regió, que, climàticament, és pobra en precipitacions, la qual cosa determina els conreus cotó, tabac, oliveres, llegums i cítrics A l’E de Farsalos hi ha mines de cromit…
Piemont

El llac Major, amb les illes Borromees en primer terme
Paula Funnell (CC BY-NC-ND 2.0)
Divisió administrativa
Regió d’Itàlia del nord, que comprèn les províncies d’Alessandria, Asti, Biella, Cuneo, Novara, Torí, Verbano-Cusio-Ossola i Vercelli; la capital és Torí.
La geografia Constitueix pràcticament l’alta conca del Po i comprèn el vessant italià dels Alps Occidentals, des del coll de Tenda al del Simplon, a excepció de l’alta conca del Dora Baltea o Vall d’Aosta, i el vessant nord de l’Apení Lígur, per la qual cosa la regió és encerclada per tres costats d’un gran conjunt muntanyós més del 45% del territori i oberta a l’est vers la plana del Po Als Alps Piemontesos, que es caracteritzen per les formes aspres i agudes, s’hi troben alguns dels massissos alpins més importants, com el Monte Rosa 4645 m i el Gran Paradiso 4061 m Els Apenins, al sud, no…
Anjou
Província
Antiga província de França que ha estat més una unitat política que no pas geogràfica.
La geografia Les seves fronteres coincidien aproximadament amb les de l’actual departament de Maine i Loira Angers fou la capital Des d’un punt de vista geològic i morfològic, es diferencien ben clarament dues regions la de l’oest, constituïda per les roques cristallines del massís armoricà, i la de l’est, formada pels terrenys sedimentaris que caracteritzen ja la conca de París Els sòls són impermeables i poc fèrtils a la primera, mentre que la segona és una fèrtil planura alluvial És drenat per un conjunt de rius que desemboquen al Loira, els més importants dels quals són el Mayenne, el…
Lleó
Regió històrica de la península Ibèrica, que constitueix l’extrem occidental de la Meseta septentrional.
Formada per les províncies de Lleó, Zamora, Salamanca, Valladolid i Palència, de l’actual comunitat autònoma de Castella i Lleó A la major part de la regió apareixen els materials paleozoics del sòcol, bé que a l’E aquest resta sota dipòsits argilosos, modelats en suaus ondulacions El conjunt presenta un paisatge monòton, dominat per relleus residuals, en el qual alternen páramos pobres amb rics camps Els relleus principals, a part el vorell muntanyós de la Meseta, són les muntanyes de Lleó, al N, en les quals l’Esla i els seus afluents han obert llurs valls, i els Arribes del Duero, blocs…
Gesses, sal i polsim
L’escàs desenvolupament edàfic Els processos edàfics dels deserts freds no difereixen fonamentalment dels que es donen als deserts càlids, encara que les particularitats climàtiques específiques dels primers altes temperatures del sòl a l’estiu, congelació del sòl a l’hivern, sequedat extrema i alta evaporació a l’estiu, humectació insuficient del sòl, etc comporten per una banda un grau més elevat de meteorització física mentre que per una altra limiten encara més els processos biològics del sòl Els més abundants són sòls poc desenvolupats amb una estructura feble, un contingut d’humus…
Els estudis de carnívors als Països Catalans
El coneixement sobre els carnívors als Països Catalans s’ha ampliat molt aquests darrers vint-i-cinc anys A excepció d’espècies com ara la mostela i potser el turó que pràcticament s’ha extingit, la resta han estat objecte de treballs ben diversos És difícil fer aquí una relació detallada de tot allò que es coneix i de tot allò en què s’ha avançat Per això s’ha dedicat un espai a aquelles espècies que han estat detectades o reintroduïdes durant aquest lapse de temps és el cas de l’os bru, el llop o el visó europeu i a aquelles altres que han experimentat un gran canvi pel que fa a l’estatus,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina