Resultats de la cerca
Es mostren 1646 resultats
Parera
Família d’artistes.
Bru Parera i Matas , compositor, mestre de capella i organista, fou pare de Joan Parera i Santacana Sitges, Garraf 1838 — Barcelona 1910, un dels decoradors més destacats a la Península en el seu temps imposà en residències i diversos establiments públics un estil entre renaixentista i neogrec Fills seus foren l’escultor Antoni Parera i Saurina i Miquel Parera i Saurina Barcelona 1863 — 1919, editor format al taller del seu pare i a París en la seva joventut publicà poemes catalans a periòdics amb el pseudònim de Miquel Dotzanys entrat al ram del llibre, edità, aconsellat sovint per Francesc…
Gerard Horta i Calleja
Literatura
Poeta, antropòleg, escriptor i traductor.
Collaborador habitual dels mitjans de comunicació Com a poeta, ha publicat Queda't a Macau i aprèn-ne 1991, L’erecció de l’instint espiritual o l’amor dels trobadors 1995, Nit a Chiapas 2000 i Balada de l’holandès errant 2005 Vitalista i revolucionària, la seva obra entronca amb la poesia popular i les avantguardes històriques Pel que fa a l’assaig, és autor d’una introducció a l’espiritisme català del segle XIX, De la mística a les barricades Introducció a l’esperitisme català del XIX dins el context ocultista europeu 2001, premi Carles Rahola 2000, i la seva continuació Cos i revolució L’…
,
Antoni Teodor Ortells
Música
Compositor i mestre de capella aragonès.
Vida La seva primera formació musical tingué lloc al Reial Collegi del Corpus Christi de València conegut com "del Patriarca", en allusió al seu fundador, el patriarca Joan de Ribera, on ingressà com a escolà de cant el 1657 Obtingué el càrrec de mestre de capella de la catedral d’Albarracín vers el 1671 Traslladat a València el 1674, treballà al mateix Collegi del Corpus Christi on s’havia format, i n’esdevingué mestre de capella interí el 1676 Finalment, el 28 de maig de 1677 obtingué la plaça de mestre de capella de la seu metropolitana de València, on residí fins a la seva mort Quant a la…
Entre la esperanza y el fraude (España 1931-1939)
Cinematografia
Pel·lícula del 1976-1977, Documental, 95 min., dirigida per Rosa Babí, Mercè Conesa, Joan Simó, Bartomeu Vilà i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Cooperativa de Cinema Alternatiu Barcelona GUIÓ, MUNTATGE I FOTOGRAFIA BVilà, MConesa, JSimó, RBabí color i blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Kepa Pedro María Acha narrador i les intervencions Arsenio Gimeno, Federico Melchor, Joan Ferrer, Jordi Arquer PREMIS Granollers 1977 Memorial Ramon Dagà, Bilbao 1977 Mikeldi d’or Sinopsi Film que narra en vint-i-tres capítols els successos esdevinguts a Espanya entre la proclamació de la Segona República i la fi de la guerra civil La cinta repassa el període amb imatges d’època, documentació escrita,…
Josep Vilella i Masana

Josep Vilella i Masana
Arqueologia
Historiador de l’antiguitat.
Doctor en història 1987 i llicenciat en filologia clàssica 1983 per la Universitat de Barcelona, de la qual és professor 1983 i catedràtic 2010 d'història antiga Ha creat i desenvolupat línies de recerca centrades, sobretot, en l'estudi dels polièdrics fenòmens religiosos i sociopolítics esdevinguts durant els segles que connecten el món antic amb el medieval, dedicant una atenció particular als testimonis patrístics i canònics Fundador 1996 i director del Grup de Recerques en Antiguitat Tardana GRAT, format per un equip interdisciplinari i amb projectes internacionals, és també…
Glossarium mediae latinitatis Cataloniae
Diccionari que recull tots els mots llatins i romànics documentats en fonts arxivístiques i lletràries catalanes de l’any 800 al 1100.
Començat per un equip de filòlegs llatinistes sota la direcció de Marià Bassols i de Climent, n’aparegué el primer fascicle el 1960 En fou el primer cap de redacció, des d’aquest any fins el 1985, i principal impulsor Joan Bastardas i Parera Els articles del diccionari consten de mot base amb les formes en què apareix, el derivat català actual si existeix, l’etimologia, el significat, els testimonis documentals per ordre cronològic, i, si cal, un comentari adient La gran riquesa documental d’aquest recull el fa d’un gran interès no tan sols per a lingüistes, sinó també per a…
Santa Magdalena (Verdú)
Art romànic
Aquesta petita capella era situada al nord de l’actual vila de Verdú, al peu de les muralles, per la banda per on transcorre un torrent, a la vall del Cercavins Se’n tenen poques referències documentals hom sap, però, que tenia un beneficiat amb rendes pròpies, el qual tenia cura del culte i del manteniment de la capella En una visita pastoral del 1609, el bisbe de Solsona recomanà al beneficiat que fes arranjar les goteres de la coberta de l’església La capella de Santa Magdalena, ja arruïnada, encara era visible a la darreria del segle XIX o al principi del XX La devastadora riuada de Santa…
interrogatori
Sèrie de preguntes, especialment les fetes per un jutge (al reu, als testimonis, etc), per la policia (als sospitosos) o per un superior (als seus subordinats).
Contracte del retaule de la Mare de Déu dels Consellers
Art gòtic
Data 29 d’octubre de 1443 Els consellers de la ciutat de Barcelona Joan Llull, Ramon Savall, Francesc Llobet, Antoni de Vilatorta i Joan de Junyent pacten amb el pintor Lluís Dalmau la realització d’un retaule per a la capella de la casa de la Ciutat En nom de nostre senyor Déu Jhesucrist e de la sagrada Verge Mara sua e de la verge santa Eulàlia, cors sanct de Barchinona Sobre lo retaule dejús scrit faedor en la capella de la casa del Conçell de la Ciutat de Barchinona, són fets e concordats los capítols devall scrits entre los honorables mossèn Johan Lull, mossèn Ramon sa Vall, mossèn…
Claude Lanzmann
Cinematografia
Periodisme
Periodista, activista polític i director de cinema francès.
De família jueva, en esclatar la Segona Guerra Mundial s’uní al Partit Comunista i participà en la resistència contra els nazis Acabada la guerra estudià filosofia a la Universitat de Tübingen i després fou un temps professor a la Universitat Lliure de Berlín Corresponsal del diari Le Monde a París, establí una estreta amistat amb Jean-Paul Sartre i Simone de Beauvoir, amb els quals collaborà a Les Temps Modernes , publicació que dirigí des del 1986 S’inicià com director de documentals l’any 1973 amb Pourquoi Israël , una retrospectiva dels vint-i-cinc d’anys de l’Estat d’Israel Aconseguí un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina