Resultats de la cerca
Es mostren 930 resultats
Cors de Clavé
Música
Entitats corals fundades per Josep Anselm Clavé o bé que seguien el seu ideari i la seva pràctica coral.
El 1850, Clavé formà a Barcelona la primera societat coral, La Fraternitat Seguint el mateix model, durant els anys immediats anaren sorgint a Catalunya altres entitats corals, fins a crear una densa xarxa de societats que compartien un estil de fer música, un ideari i un repertori comuns Amb els anys es veié la necessitat d’impulsar una estructura que les agermanés, que vetllés pel seu funcionament i garantís la difusió del repertori i la pràctica coral Aquest primer organisme federatiu, impulsat també per Clavé el 1860, fou l’anomenada Associació Euterpense en referència a la Societat Coral…
Sa Dragonera
Sa Dragonera és un illot de forma allargassada localitzat enfront de l’extrem occidental de Mallorca, del qual es troba separat per un estret freu Estructuralment constitueix el darrer relleu de la serra de Tramuntana Yves Hennechar Sa Dragonera 21, entre els principals espais naturals de Mallorca La punta de ponent de Mallorca és dominada per la presència d’una illa ben notable i de nom ben suggeridor Sa Dragonera Es tracta, en realitat, d’un extrem de la serra de Tramuntana, esquerp i elevat L’illa constitueix una làmina d’encavalcament en un rost accentuat cap a llevant, on la costa rocosa…
Cadernera
La cadernera Carduelis carduelis , quan és adulta, presenta el plomatge més vistent d’entre els dels fringíllids, amb una coloració molt característica, com mostra aquest exemplar del Montseny Vallès Oriental Les caderneres, que atenyen 11-12 cm, són molt apreciades per llur cant, com a ocells de gàbia Joaquim Reberter La cadernera és un nidificador comú, present tot l’any arreu dels Països Catalans Cap al final de setembre i, més correntment, el final d’octubre, ens arriben a més a més nombrosos individus centreuropeus Aquesta migració, que es caracteritza per un si fa no fa continu…
Trastorns psíquics en el climateri
Tradicionalment s’ha considerat que l’època del climateri sol ésser acompanyada de certs trastorns psíquics, que fins i tot es fan presents en la premenopausa En principi, es pot considerar que aquests trastorns poden estar provocats pel dèficit d’hormones femenines, ja que, com ja s’ha dit, el fet té una influència en l’activitat hipotalàmica i, en definitiva, en el sistema nerviós central Avui dia, però, hom pensa que, tot i acceptar aquesta influència, generalment els trastorns no tenen com a punt de partença exclusiu —ni tan sols el més important— el desequilibri hormonal, sinó que hi…
fogatjament
Història del dret
Relació de focs, distribuïts per localitats, termes i demarcacions superiors, per a l’exacció de la imposició del fogatge.
Aquestes relacions provenien dels criteris preestablerts per la cort general on s’havia disposat aquella imposició i depenien molt de si les corts s’havien concertat amb el rei en una quantitat global del donatiu o bé si s’havia de pagar a tant per foc unes vegades n'eren exclosos els miserables, unes altres els clergues, i d’altres els moros i els jueus alguna vegada incloïen els masos rònecs i deshabitats, si és que les terres eren conreades, i unes altres vegades, si un menor d’edat que tenia béns propis vivia amb parents, era considerat com a titular de foc independent En cas…
llibre de baptisme
Dret canònic
Llibre on hom anota els baptismes administrats en una parròquia i que testifica el bateig en el marc de la jurisdicció eclesiàstica.
Des de temps molt antic hom establí el costum d’anotar els baptismes administrats en les parròquies A l’edat mitjana aquest costum havia arrelat en molts llocs, i fins i tot s’inserien sumàriament en llibres anotacions breus referents a haver conferit aquell sagrament, la majoria de les vegades limitades al nom patronímic i de la casa Quan convenia d’acreditar el baptisme, hom ho feia generalment mitjançant testimonis, quan no vivia o no era present el sacerdot que ho podia adverar A Catalunya els escassíssims llibres de baptismes conservats de l’època medieval no daten de més…
Mare de Déu dels Terrers (Benavarri)
Art romànic
Situació Absis de l’església, amb moltes refaccions, un dels seus pocs elements genuïns ECSA - JA Adell El santuari de la Mare de Déu dels Terrers es troba enlairat al nord-oest d’Estanya, en un esperó de la serra de l’Obac que fa de partió d’aigües entre la plana dels estanys i la vall del Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TBG940575 S’hi arriba pel vell camí d’Estanya a Pilzà, agafant un branc que surt a la dreta També hi puja un antic camí des de Calladrons JBP Història Les referències al lloc de Terrers són insegures Segons es consigna en el cartulari de Roda, l’any 1096, Mir Gombau amb el…
Jaciment de la Costa Blanca (Baix Llobregat)
Al llarg del miocè el clima es va refredant progressivament, amb oscillacions en el grau d’humitat ambiental Alguns gèneres desapareixen de les nostres terres durant el Cenozoic aquest és el cas de Sapindus , que illustra aquesta fotografia × 1,5 Jordi Vidal / MIPS A prop de la ciutat de Martorell, al lloc anomenat la Costa Blanca, s’ha descobert un jaciment de vegetals fòssils en estrats que pertanyen al Burdigalià en els seus trams més inferiors Hom ha determinat la presència de 31 formes diferents Les restes fòssils de plantes s’han extret en sediments lacustres formats per calcàries i…
Pere Martí i Bertran

Pere Martí i Bertran
Literatura catalana
Catedràtic de llengua catalana i literatura, crític literari i escriptor.
Estudià a Ripoll i posteriorment a Barcelona, on cursà els estudis de filologia catalana a la Universitat Autònoma Posteriorment exercí de professor de llengua i literatura catalanes en diversos centres d’Andorra, la Seu d’Urgell i Olot Des de l’any 1986 fins al 2013, quan es jubilà, fou catedràtic de llengua i literatura a l’institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès També s’ha dedicat a la formació permanent del professorat i ha estat sotscoordinador de la matèria de literatura catalana per a les PAU i professor del Curs d’Aptitud Pedagògica A part, ha escrit articles de crítica sobre…
Pierre de Ronsard: la natura desencisada
Pierre de Ronsard, cap de brot del moviment renaixentista de renovació de la poesia francesa “La Pléiade”, és tingut de vegades per remot precursor de l’ecologisme contemporani Aquest fragment d’elegia, per exemple, podria fer pensar en una crítica de la brutalitat tecnològica i en l’exaltació dels valors ‘naturals’ que prediquen força ecologistes actuals Seria oblidar que Ronsard, com molts dels seus contemporanis, vivia dolorosament la desmitificació mecanitzadora del món renaixentista i la desaparició successiva dels mites i encantaments que fonamentaven fins llavors les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina