Resultats de la cerca

Situació Vista aèria del conjunt catedralici amb l’església de Sant Miquel i l’edifici del deganat ara museu en primer terme ECSA – M Catalán El conjunt catedralici de la Seu d’Urgell és situat al centre de la població de la Seu d’Urgell, i constitueix un dels conjunts catedralicis alt-medievals més ben conservats del nostre país JAA Mapa 34–10215 Situació 31TCG735908 Consideracions entorn del conjunt catedralici de les esglésies d’Urgell De les esglésies que formaven el conjunt de les primeres catedrals, abans de la renovació duta a terme al començament del segle XI per sant Ermengol, avui…

Situació Sant Vicenç del castell de Burriac Restes de la capella que donà nom al primitiu castell E Juhé Les restes de la capella de Sant Vicenç es troben situades a la banda E del recinte sobirà del castell Mapa 37-15393 Situació 31TDF490988 EJC-CMR Història El castell de Burriac s’anomenava antigament castell de Sant Vicenç per raó del sant titular de la seva capella El castell és esmentat des del 1023, cosa que indica que ja devia existir la capella, bé que aquesta no surt esmentada directament fins el 1214 La primera vegada que es menciona el nom de Burriac aplicat al castell…

Situació Capella rural, amb la planta trebolada, característica de la comarca J M Masagué A la part de migdia del terme municipal de Castellar del Vallès, a la riba esquerra del torrent de Colobrers, entre aquest i la capçalera del riu Tort, hi ha l’ermita de Sant Pere d’Ullastre Al costat hi ha l’antiga masia de la qual ha pres el nom, can Santpere, i veïna, a 300 m en direcció nord-est, can Casamada És emplaçada a 295 m d’altitud en un lloc relativament pla També es coneix popularment per Sant Pere de la Cadireta, ja que s’hi venera una imatge de Sant Pere, assegut Mapa L36-15392 Situació…

Situació Vista de conjunt del temple des del sector nord-est ECSA - J Figuerola L’església de Sant Mateu de Miramar és situada a la part alta del nucli urbà de Miramar, al vessant de llevant de la serra del mateix nom El seu volum sobresurt del perfil del poble, que s’ha convertit en un indret de segona residència Mapa 34-16418 Situació 31TCF521795 S’hi pot accedir des de la carretera de Valls a Montblanc a l’inici del coll de Lilla, on es troba, a la dreta, un camí que s’enfila per la serra de Miramar i arriba al poble També s’hi pot anar per una pista que surt de Figuerola del Camp JFM…

A desgrat de les dues dictadures politicomilitars dels períodes 1923-30 i 1939-75, del quasi constant allunyament de les inversions públiques en recerca i dels intents polítics de desmantellament de l’Institut d’Estudis Catalans i de les universitats i institucions científiques catalanes, els científics catalans del segle XX han fet contribucions importants Contribucions dels científics catalans Les seves recerques s’han localitzat –segons els interessos científics i els programes que han anat sorgint– en àrees geogràfiques molt diverses des dels fons de la Mediterrània fins a l’Antàrtida,…

Les revolucions liberals, en què participen molts sectors de la societat catalana, tenien, entre molts altres objectius, la concreció d’un gran espai sense duanes interiors, la creació d’un mercat comú i l’establiment d’una moneda de curs legal emesa per un únic banc, d’acord amb el govern nacional Els estats de la Unió Monetària Llatina 1966-1889 L’aposta dels economistes liberals catalans –partint dels cursos que Eudald Jaumeandreu Barcelona, 1774 – 1840 impartia en la càtedra d’Economia Política de la Junta de Comerç de Barcelona–, fou la de transformar el regne de les Espanyes, colònies…

JL Villanueva i Astengo, diputat valencià, sd ECSA Les corts de la monarquia espanyola aplegades a la ciutat de Cadis entre setembre del 1810 i setembre del 1813 van ser les primeres que no s’estructuraren en estaments Aquest fet no va ser pas el resultat d’un acte revolucionari, sinó d’una maniobra que, aprofitant les circumstàncies de la invasió napoleònica, va forçar una convocatòria reduïda tan sols als representants del braç popular diputats de les ciutats amb vot a les corts borbòniques, de les províncies a raó d’un diputat per cada 50 000 h i de les juntes Es coneix el sistema d’…

Definició Hom parla de sofriment fetal fent referència als trastorns derivats d’una deficiència en l’aportació d’oxigen als teixits del fetus deguda a una alteració de l’organisme matern, del fetus mateix o del procés del part, que si no es diagnostica i tracta a temps pot originar lesions irreversibles en el sistema nerviós i d’altres òrgans, que causin la mort del fetus o comportin seqüeles irreversibles Des d’un punt de vista bioquímic, hom considera que hi ha sofriment fetal agut quan, a través de les proves adequades, es detecta que en la sang del fetus hi ha hipoxèmia, és a dir, uns…

Definició La febre Q és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que afecta nombroses espècies d’animals —salvatges i domèstics— i que accidentalment pot ésser transmesa a l’ésser humà, el qual de vegades evoluciona de manera aguda —originant una síndrome febril i alteracions respiratòries—, o molt estranyament en forma crònica, ocasionant alteracions inflamatòries en diversos òrgans com ara el fetge o el cor Causes L’ agent etiològic de la febre Q és el bacteri Coxiella burnetti , que pertany al gènere Rickettsia , caracteritzat per la resistència a la sequedat ambiental, circumstància que…

Definició Són anomenats mal de muntanya una sèrie de trastorns respiratoris que es produeixen quan una persona es troba a gran altura sobre el nivell del mar, causats per la disminució de la pressió atmosfèrica Causes Els trastorns respiratoris que es produeixen quan una persona es troba a gran altitud són deguts al fet que la pressió atmosfèrica es redueix a mesura que es puja sobre el nivell del mar Si bé la composició de l’aire atmosfèric és similar, en pujar l’atracció que exerceix la terra sobre l’atmosfera és menor per efecte de la gravetat Per aquesta raó la pressió atmosfèrica…