Definició
Hom parla de sofriment fetal fent referència als trastorns derivats d’una deficiència en l’aportació d’oxigen als teixits del fetus deguda a una alteració de l’organisme matern, del fetus mateix o del procés del part, que si no es diagnostica i tracta a temps pot originar lesions irreversibles en el sistema nerviós i d’altres òrgans, que causin la mort del fetus o comportin seqüeles irreversibles. Des d’un punt de vista bioquímic, hom considera que hi ha sofriment fetal agut quan, a través de les proves adequades, es detecta que en la sang del fetus hi ha hipoxèmia, és a dir, uns nivells d’oxigenació inferiors als normals, acidosi, és a dir, un pH inferior a l’habitual, i hipercàpnia o excés de CO2.
Causes
El sofriment fetal pot ésser causat per qualsevol trastorn que alteri el subministrament d’oxigen als teixits fetals. L’alteració es pot originar en tres localitzacions diferents: en l’organisme matern, que subministra l’oxigen al fetus; en l’organisme fetal, que rep i distribueix l’oxigen, o en les estructures que intervenen en l’intercanvi d’oxigen entre ambdós organismes, principalment la placenta i el cordó umbilical.
El sofriment fetal d’origen matern pot ésser causat per diverses malalties que produeixin una baixa concentració d’oxigen en la sang de la dona, com ara anèmia intensa, malalties cardíaques o respiratòries. D’altres malalties, com la hipertensió arterial, i algunes malalties metabòliques, com la diabetis, poden causar una deficiència de la irrigació sanguínia de la placenta. Per bé que aquestes alteracions no causen trastorns durant l’embaràs, sense un adequat control mèdic el sobreesforç del part les pot agreujar, tot fent que la sang materna s’oxigeni deficientment i es produeixi sofriment fetal.
També poden causar sofriment fetal diverses alteracions i complicacions de l’embaràs i el part. Així, per exemple, la placenta prèvia pot originar una hemorràgia massiva causant de la pèrdua d’un volum de sang important, a conseqüència de la qual cosa es redueix l’aportació de sang oxigenada a la circulació placentària. D’altres causes relativament freqüents són la toxèmia gravídica de l’embaràs i el despreniment prematur de la placenta.
Una altra causa de sofriment fetal és una alteració de les contraccions uterines del part, tant si són excessives com si són reduïdes. Així, tant l’excés de contractilitat uterina, o hiperdinàmia, com el defecte de contractilitat, o hipodinàmia, poden causar una deficiència en l’aportació d’oxigen al fetus. Cada vegada que l’úter es contreu, les seves fibres musculars comprimeixen els vasos sanguinis que irriguen la placenta i, per tant, es redueix l’aportació de sang oxigenada a la circulació placentària. En condicions normals, aquesta reducció de l’oxigenació no és tan intensa ni prolongada per a causar alteracions, i el fetus es recupera en els intervals entre contraccions. Tanmateix, però, si les contraccions són repetidament massa intenses o freqüents, com s’esdevé en la hiperdinàmia, es pot alterar l’aportació d’oxigen als teixits fetals. En la situació inversa, la hipodinàmia, el part es pot prolongar excessivament, i de vegades el fetus arriba a esgotar la capacitat de recuperar l’oxigenació entre una contracció i l’altra. Per la mateixa raó, poden causar sofriment fetal les anomalies del fetus que dificulten el part i en prolonguen excessivament la durada.
També en poden ésser causa les anomalies de posició del cordó umbilical —com ara les circulars, els nusos o les procidències— que provoquin una obstrucció dels vasos sanguinis umbilicals.
Un altre grup de causes de sofriment fetal són les anomalies del fetus que alterin la distribució de la sang oxigenada, com s’esdevé, per exemple, en el cas d’una anomalia del desenvolupament del cor.
Conseqüències, diagnosi, prevenció i tractament
Si el sofriment fetal no és excessivament prolongat i es diagnostica i tracta adequadament, en la majoria dels casos l’infant pot néixer sense trastorns greus. És possible que en néixer presenti símptomes de manca d’oxigenació, com ara respiració accelerada, coloració de la pell excessivament blavosa, o manca de resposta als estímuls, però probablement es recuperarà sense seqüeles amb el tractament adequat.
Si el sofriment fetal es prolonga, la manca d’oxigenació pot causar lesions irreversibles de diversa gravetat. En els casos relativament menys greus es lesionen només parcialment algunes zones cerebrals, que provoquen en l’infant alteracions com ara irritabilitat o un lleu alentiment del desenvolupament psicomotor. Quan les lesions cerebrals són més extenses, les conseqüències són més greus i l’infant pot patir paràlisi cerebral infantil, endarreriment mental o epilèpsia. En els casos més greus, les lesions afecten funcions vitals i el fetus mor durant el mateix part o al cap de poques hores.
El sofriment fetal, o almenys les seves conseqüències més greus, es pot prevenir, o bé diagnosticar-se i tractar-se a temps, amb un control mèdic adequat de l’embaràs i el part. Totes les causes de sofriment fetal indicades poden ésser detectades amb els procediments referits en els articles que tracten del control mèdic de l’embaràs i els signes que permeten de diagnosticar el sofriment fetal, com són l’expulsió de meconi, detectable amb l’amnioscòpia o l’amniocentesi, les alteracions en el ritme cardíac fetal, detectables amb la cardiotocografia, i les alteracions de la concentració d’oxigen en la sang fetal, detectables amb el monitoratge bioquímic. Si es detecta algun d’aquests signes hom efectua el procediment més adequat per a tractar l’alteració causant del sofriment o extreure el fetus abans que pateixi lesions irreversibles. Així, en alguns casos, hom administra medicaments per a normalitzar les contraccions uterines i en altres cal recórrer al part instrumental o a una cesària.