Resultats de la cerca
Es mostren 151054 resultats
ostra
Ostres
© Fototeca.cat
Zoologia
Lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels ostreids, que pot atènyer de 7 a 10 cm i té la conquilla bivalva, irregular i aspra amb línies de creixement laminars per fora i llisa i nacrada per dins.
La valva superior és plana o una mica còncava i la inferior és molt convexa i s’adhereix a les roques per mitjà de les substàncies cimentants que segrega el mantell Es reprodueix a l’estiu i els ous fecundats romanen a l’interior de la cavitat branquial fins a la desclosa de les larves, al cap d’una setmana o dues Habita a les costes de totes les mars europees i suporta perfectament els canvis de salinitat provocats per les marees És molt apreciada en gastronomia i hom la cria artificialment ostreïcultura L’ ostra portuguesa Gryphaea angulata , família dels ostreids, pròpia de…
piscicultura
Aqüicultura
Cria i desenvolupament de peixos a fi de comercialitzar-los o d’emprar-los en repoblaments.
Actualment és practicada sobretot amb espècies d’aigua dolça, però de vegades també té lloc amb espècies marines gàdids i peixos plans en maresmes i aiguamolls salabrosos, sense intencions comercials Quan els progenitors estan a punt per a la fresa, hom els captura per tal que facin la posta en recipients adequats perquè el semen dels mascles fecundi la major quantitat possible d’òvuls fecundació artificial Els ous són mantinguts aleshores en recipients, on són creades les condicions més favorables per a llur desenvolupament circulació de l’aigua a temperatura i oxigenació…
pineda

Pineda
© Xevi Varela
Geobotànica
Bosc o arbreda de pins.
Les pinedes se solen donar on els arbres de fulla plana no són capaços de formar masses denses o són boscs secundaris, que substitueixen els boscs primaris quan aquests han estat destruïts o malmenats Actualment, les pinedes ocupen una gran extensió i són afavorides per l’home, directament per a aprofitar la fusta dels pins, i indirectament degradant les comunitats vegetals genuïnes A la terra baixa, secà, es fa la pineda de pi blanc , que substitueix sovint alzinars, carrascars i màquies és la formació arbòria que ocupa més superfície als Països Catalans La pineda de pi pinyer prospera…
pilot
Transports
Persona que maniobra i mena una embarcació a les ordres del capità, del qual, en cas necessari, assumeix les funcions.
Les funcions dels pilots eren antigament a càrrec dels patrons i mestres de nau Amb les travessies oceàniques, hom exigí, a més dels coneixements pràctics, uns de científics Les ordinacions de la marina de guerra de l’Estat espanyol estengueren les seves normes a la marina mercant pel que feia a la preparació tècnica dels pilots, classificant-los en primer , segon i tercer pilot o pilotí Els pilots formats en la pràctica de la navegació eren anomenats de caça i brassa , i els sortits de les escoles nàutiques eren motejats de senistes , alludint a les operacions trigonomètriques El…
quarto
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda, primer de billó i més tard de coure, encunyada a Castella des del segle XV fins al XIX, amb un valor de quatre maravedisos.
A Catalunya, al s XIX, se'n feren diverses emissions de caràcter local del 1808 al 1814 la de Barcelona sota l’ocupació francesa monedes de quatre, dos, un i mig quartos, i del 1810 al 1814 la de la seca de la Junta de Defensa del Principat monedes de sis, tres, dos, mig, i un i mig quartos, a nom de Ferran VII l’any 1823 la provincial encunyada a Barcelona monedes de sis i tres quartos del 1836 al 1846 la del Principat, a nom d’Isabel II monedes de sis i tres quartos, i l’any 1840 la de sis quartos de Berga, a nom de Carles V, el pretendent carlí, també amb la llegenda…
música visigòtica
Pàgina de l’antifonari de Lleó, document important de la litúrgia visigòtica i de la música visigòtica
© Fototeca.cat
Música
Cristianisme
Cant monòdic propi de la litúrgia llatina visigòtica, afí al cant gregorià i al de les altres litúrgies occidentals.
Escrita en notació neumàtica adiastemàtica, es conserva en més d’una vintena de còdexs i en diversos fragments manuscrits que van del segle IX al XIII A desgrat dels estudis paleogràfics M Sablayrolles, H Anglès, P Wagner, G M Suñol, G Prado, L Brou, etc, en resta pràcticament desconeguda la melodia, llevat d’unes quantes que foren transcrites en notació diastemàtica aquitana i catalana Bé que hom pressuposava una notació pròpia primitiva, els manuscrits reflecteixen dues escoles la del nord, amb neumes verticals molt fins i acurats que procedeixen probablement de la notació preaquitana, de…
ultrasò
Aparell detector d' ultrasons
© Fototeca.cat
Física
Vibració de la natura del so, és a dir, composta d’ones mecàniques longitudinals, però d’una freqüència superior a la màxima audible ( audició
), que és de 20 000 Hz per a l’orella humana.
El mètode principal d’obtenció d’ultrasons consisteix en la vibració d’un cristall de quars, produïda, per un fenomen invers a l’efecte piezoelèctric, en aplicar-li un camp elèctric altern Hom arriba a produir infrasons de 6 × 10 8 Hz de freqüència, que, en l’aire, correspon a longituds d’ona d’uns 5×10 - 5 cm Els ultrasons són emprats en la determinació de la velocitat del so en un medi, en la detecció de discontinuïtats en un sòlid i en la mesura de gruixos i distàncies, especialment en les sondes per a mesurar la profunditat de la mar i per a detectar els vols de peixos, els…
ulleres

Ulleres de sol
© CIC-Moià
Física
Oftalmologia
Instrument òptic format per un parell de vidres (simples vidres o lents) que se sosté al nas i a les orelles, de manera que cadascun dels vidres s’escaigui davant un ull, per tal de corregir els defectes de la visió o protegir els òrgans de la vista.
En les ulleres oftalmològiques hom utilitza lents convergents per a corregir la presbícia, divergents per a corregir la miopia, bifocals o trifocals ulleres bifocals o trifocals per a compensar defectes d’acomodació, tòriques i cilíndriques per a corregir l’astigmatisme, etc Per a corregir aberracions cromàtiques hom utilitza lents o vidres de color hom n'utilitza també per a protegir els òrgans de la vista de radiacions nocives o per a impedir el pas d’una part de l’espectre lluminós, com les ulleres que utilitzen els radiòlegs, els soldadors, els aviadors, etc Són d’aquest…
art maia
Mosaic de pedra representant una serp de cascavell, trobat a la Casa de las Monjas de les ruïnes d’Uxmal, al Yucatán (Mèxic)
© Corel Professional Photos
Art
Art desenvolupat pels maies.
L’art maia, especialment l’arquitectura, constitueix un dels trets més importants de la cultura maia Gràcies al descobriment de l’anomenada falsa volta fou possible de cobrir els edificis amb pedra temples de Tikal, del període clàssic incipient i, en la plenitud del clàssic, temples i observatoris astronòmics magnífics i complexos, etc, decorats amb esplèndids relleus sobre estuc Palenque o sobre pedra Copán, famosos, així mateix, per les escultures Piedras Negras i les esteles commemoratives Quiriguá Cap al final de l’època clàssica, al sud del Yucatán, aparegué un nou estil arquitectònic —…
clima continental

Paisatge clima continental
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Geografia
Clima dels sectors interiors de les masses de terra degut al predomini de la continentalitat
.
Es caracteritza per les oscillacions tèrmiques pronunciades diàries i anuals i la breu durada de les estacions equinoccials primavera i tardor Les precipitacions hi són escasses i tenen lloc principalment a l’estiu, en forma de xàfecs la sequedat de l’atmosfera sol ésser molt elevada, perquè les masses d’aire marí han anat perdent la humitat a mesura que s’han allunyat dels oceans Sovint sobre l’interior dels continents es formen anticiclons tèrmics, que poden tenir una gran estabilitat i durada per exemple, l’anticicló que es forma a l’hivern sobre la Sibèria Aquest clima és molt representat…