Resultats de la cerca
Es mostren 151054 resultats
Sant Sadurní de Seix (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent de l’església, precedida d’un antic clos cemeterial ECSA – M Anglada Queda al mig d’un petit poblat que només té dues cases habitades El poble està per sobre de la pista a una altitud de 1 200 m al final de la Vall de Castellbò on vessen les aigües del torrent del mateix nom Mapa 34–10215 Situació 31TCG616976 Seix és a 7,9 km de Castellbò prenent la mateixa pista que va a Sant Andreu, on es bifurca a l’esquerra per anar a Sant Joan de l’Erm i a la dreta per anar primer a prop de Santa Creu i després a Seix Continuant aquesta pista torna a…
Sant Bartomeu (Bescanó)
Art romànic
Situació Absis circular ultrapassat, que encapçala l’església F Tur L’església de Sant Bartomeu és al costat del mas de Can Pol de Baix, situat a uns 300 m de la cruïlla de la carretera de Girona a Anglès, la qual porta a l’Estanyol Mapa L38-13333 Situació 31TDG729453 Història L’única notícia que hem pogut recollir d’aquesta església apareix en un document del 26 de febrer de 1118, segons el qual Ledgarda, muller de Miró Bonfill d’Estanyol, donà a la canònica de la seu de Girona una condomina dita de Sant Bartomeu, juntament amb una església que hi havia edificada i que era…
poliestirè
Química
Matèria plàstica termoplàstica obtinguda per polimerització de l’estirè.
Els poliestirens ordinaris són solubles en molts dissolvents orgànics, com els hidrocarburs de la sèrie aromàtica, les cetones, els èsters, etc, i poden ésser emmotllats, laminats, etc, per tal d’obtenir-ne objectes de formes molt variades com joguines, recipients d’ús industrial o domèstic, recipients d’acumuladors, recobriments de parets, revestiments interiors de refrigeradors, aïllants per a cables elèctrics, teixits no teixits, etc Els poliestirens antixocs són o bé mescles de poliestirè i d’elastòmer o bé copolímers d’acrilonitril-estirè, i tenen una elevada resistència a l’impacte, per…
procés
Dret processal
Conjunt d’actuacions jurisdiccionals, posades per l’estat a disposició dels particulars o d’ell mateix, en els diversos sectors d’aplicació de la llei.
N'hi ha, doncs, de civils procés civil, penals procés penal, administratius, laborals, etc Atesa la imprecisió del concepte, hom en dóna diverses interpretacions sociològica, segons la qual no divergeix de l'arbitratge normativa o formal, que té en compte l’exigència del dret en cas de transgressió jurídica, basada en la teoria de la pretensió jurídica , segons la qual tot és transformat pel dret en objecte jurídic, talment que, davant una queixa, reclamació, etc, hom cerca una reparació o satisfacció jurídica Llevat del procés penal, iniciat per la querella o denúncia, els altres s’obren per…
mochica
Ceràmica mochica , cultura precolombina del nord de l’àrea andina (300 aC-500 dC)
© X. Pintanel
Etnologia
Individu pertanyent a la cultura precolombina del nord de l’àrea andina (300 aC — 500 dC), que s’estenia per les valls costaneres de Moche, Pacasmayo, Chicama, Virú, Santa, Casma i Nepeña.
La majoria de les dades que hom té d’aquesta cultura provenen de la ceràmica, que ha estat trobada en grans quantitats a l’interior de les tombes, al costat dels cadàvers Són vasos fets amb motlle, de pasta i parets molt fines, amb una gran varietat de formes, que inclouen des dels vasos retrat, gràcies als quals hom coneix el tipus físic dels mochica , fins a complicades escenes de la vida quotidiana, que permeten de conèixer els vegetals que conreaven, els animals que pescaven o caçaven, els oficis, les cases, els costums, les malalties, la religió amb els seus déus, els seus…
frontal
frontal romànic de talla policromada de Benavent de Tremp, centrat pel pantocràtor voltat del tetramorfs i els apòstols
© Fototeca.cat
Art
Cristianisme
Peça de tela, fusta decorada, metall, etc, col·locada davant la taula de l’altar, anomenada també antependi
.
A Catalunya adquiriren una gran importància com a peces artístiques els frontals romànics, tant en talla —Sant Climent de Taüll, Sant Pere de Ripoll, Ginestarre de Cardós, Benavent de Tremp—, marbre —Santa Tecla, a la seu de Tarragona— i brodat —la Seu d’Urgell Victoria and Albert Museum de Londres— com pintats —Sant Martí de Montgrony, Espinelves, la Seu d’Urgell, Durro, Betesa, Mosoll, Orellà, Baltarga, Avià, Lluçà, Cardet— normalment són centrats pel Pantocràtor, la Mare de Déu o un sant i són envoltats per dues escenes o més del Nou Testament o de vides de sants Molt sovint imiten l’…
Tomàs Ernest Delamon
Historiografia catalana
Historiador d’expressió francesa.
En l’àmbit professional fou comissionat dels serveis mòbils de correus a Bordeus i també president del sindicat del canal del baix Conflent de Boera, construït per al regadiu de les terres de la comarca La seva afecció per la història fou més aviat la d’un estudiós local, però les anàlisis que feu en els seus treballs es basaren en fonts molt ben documentades, com és el cas de la monografia conscienciosa i mai superada de Prada o la història de la guerra catalanofrancesa del 1285 Els seus articles no són abundosos, però estudien els temes en profunditat, cosa poc freqüent en la…
Episodis de la Història
Historiografia catalana
Col·lecció editada per Rafael Dalmau a partir de l’any 1960 i publicada a Barcelona.
Nasqué amb l’objectiu de posar a l’abast del lector no especialitzat una sèrie de coneixements sobre la història de Catalunya, i, en un primer moment, es publicà amb periodicitat mensual Alguns volums s’editen amb una doble numeració Es tracta d’una collecció eminentment divulgativa sobre temes referents a la història de Catalunya, tot i que també s’hi ha inclòs algun volum d’investigació Presta especial atenció a la història local, les biografies i la geografia històrica Hi collaboren des dels historiadors més prestigiosos, tant catalans R d’Abadal, F Soldevila, J Vicens i Vives, M Batllori…
Jaume Avellà
Historiografia catalana
Literatura catalana
Prevere i dietarista.
Fadristern d’una masia de Cabrils, des del 1672 fins a la seva mort fou capellà i administrador de la noble Casa Sala d’Arenys de Munt També fou capellà de la parròquia d’Arenys de Munt 1685-1700 i beneficiat de l’església del Roser 1689 Entre la documentació patrimonial de la Casa Sala es troba un volum intitulat Notas vellas , dipositat a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar ms 1131, que fou iniciat al s XVI com a llibre de comptes i que a partir del foli 27 fou continuat pel reverend Jaume Avellà D’ençà de l’any 1674 començà a relatar notícies domèstiques sobre els Sala, sobre les…
,
Galceran Albanell
Historiografia catalana
Mestre del futur Felip IV i arquebisbe de Granada.
Membre de l’estament militar català amb formació humanística i amb coneixement de llengües orientals, l’any 1612 fou nomenat tutor del príncep Felip i es traslladà a viure a la cort Figurà des d’aquell moment entre els personatges influents de la cort, al qual els consellers barcelonins podien demanar ajuda en cas de necessitat Ordenat de sacerdot, rebé l’abadia d’Alcalá la Real i més tard, l’arquebisbat de Granada Deixà inèdits un Compendio de la Historia General de España —citada, entre d’altres, per Nicolás Antonio— unes instruccions de govern dirigides al comte duc d’Olivares Biblioteca…