Resultats de la cerca
Es mostren 22401 resultats
Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Carrera militar i activitat com a enginyer Inscrit al registre civil amb el nom de Josep-Francesc, era fill d’una família de les Borges Blanques que negociava en vi i oli Estudià a Vilanova fins a quinze anys, edat en què ingressà a l’acadèmia d’enginyers militars de Guadalajara Castella, d’on, com a tinent 1880, fou enviat primer a Madrid i després a Barcelona Inicià aleshores estudis d’enginyeria civil, interromputs pel seu ascens a capità 1882, arran del qual fou destinat a Sevilla i després a Lleida, on ocupà la comandància d’enginyers militars Ascendí fins a tinent coronel, i es casà amb…
Palestra, un projecte cívic catalanista
Grup de Palestra invitat a la festa federal de les sokols , Praga, juny-juliol del 1932 FJF / GS Palestra, Organització Nacional de la Joventut Catalana, destacà com a projecte cívic i cultural En la seva activitat també inclogué un projecte esportiu i una voluntat de ser present puntualment en la política Palestra formà part d’aquell àmbit multiforme d’institucions i entitats que no participaven directament en el joc polític, però que formaven part del catalanisme L’origen s’ha de cercar en la reflexió iniciada per Josep Maria Batista i Roca, des de la base de l’excursionisme, sobre el…
Els trasllats
Art gòtic
Dibuix del claustre del convent de Montsió al segle XIX a l’emplaçament primitiu, al barri de Santa Anna de Barcelona ADB - LRigalt Al llarg de la història, la destrucció causada tant per l’acció de la natura com per la dels homes, ha posat en perill la pervivència de molts monuments Alguns s’han salvat, sovint parcialment, perquè han estat traslladats a un altre indret i això fa que encara perdurin, moltes vegades sense algunes de les característiques que els correspondrien però encara amb prou elements genuïns El creixement de la ciutat i del bé comú també intervenen en aquests processos de…
Les ranunculàcies
Ranunculàcies 1 Ranunculus repens a aspecte general x 0,5 b flor un cop extretes algunes peces x 1,5 c fruit en aqueni x 3 2 Ranunculus aquatilis a brot florit i fruitat que duu dos tipus de fulles, palmatisectes i laciniades x 0,5 b fruit x 4 3 Vidiella Clematis flammula a brot en flor, amb les típiques fulles de raquis i peciols prènsils x 0,5 b fruits corresponents a una flor, cadascun dels quals és un aqueni terminat en una llarga aresta plumosa x 0,5 4 Aspecte general de la fetgera Hepatica nobilis x 0,5 5 Aspecte general del marxívol Helleborus foetidus , amb fulles típiques,…
Manufactures del Suro, a Palafrugell
Tres homes de la casa Bender Anunci de Fills de HA Bender Anuario de la Exportación , 1901 Fills de HABender era la primera empresa surera al final de segle Bender era el nom d’una família i d’una empresa surera alemanya amb seu a Frankental Baviera Era una empresa manufacturera i al començament comprava la primera matèria a l’Empordà La seva sucursal empordanesa, a Sant Feliu de Guíxols, s’establí el 1851 i aleshores era purament comercial comprava el suro i l’exportava a Alemanya, on el treballaven Cap al final del segle XIX el comerç es convertí en fàbrica a nom de Fills de H A Bender En…
Els Guarro, a Gelida
La família Guarro La família Guarro pot parlar de 300 anys de producció paperera sense faltar a la veritat Les primeres quatre generacions pertanyen a l’etapa pre-industrial La cinquena incorporarà les primeres màquines de ferro i la sisena desenvoluparà el procés mecànic No obstant això, la indústria dels Guarro es distingirà sempre per la fabricació d’un paper de qualitat, cosa que significa que és un paper artesanal, en el qual els procediments manuals es mantenen fins a cert punt Ramon Guarro i Costa era un pagès de la Pobla de Claramunt del final del segle XVII El 1698 va demanar permís…
Els Ricart. Els estampats com a producte final
Jaume Ricart i Guitart Dels filats als estampats La família Ricart Jaume Ricart i Guitart era fill de Casserres de Berguedà Hi devia néixer més o menys al mateix temps que el segle XIX Eren els anys en què la capital de comarca i els pobles veïns estaven plens de dotzenes de petits tallers que filaven i teixien cotó Per a filar utilitzaven, per descomptat, les berguedanes Però les seves principals activitats es desenvoluparan a Barcelona, tot i que fins a la meitat del segle funcionà una fabriqueta de filats i teixits de cotó a nom seu a la població on havia nascut A Barcelona obrí una…
tūlūl al-Dhahab

Jaciment aqrqueològic de tūlūl al-Dhahab
Jochen Reinhard (CC BY-SA 3.0)
Muntanya
Jaciment arqueològic
Nom de dues muntanyes de la vall del riu Zarqa, afluent de la vall del Jordà, 35 km al nord-oest d’Amman; a finals del segle XX s’hi descobriren restes arqueològiques.
Sant Joan de Fàbregues

Sant Joan de Fabregues, a Rupit (Osona)
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia rural del municipi de Rupit i Pruit
(Osona), que donà nom al municipi fins el 1955, al S del terme, sobre la cinglera que limita Collsacabra amb la vall del Ter.
Existia el 968, i la vila de Rupit en depengué religiosament fins el 1878, que esdevingué filial de Rupit L’església té una nau amb tres absis de disposició trevolada i els secundaris formen com un creuer i un cimbori amb llanternó modern L’absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més ample El conjunt és de la fi del segle XI o principi del XII, però la porta de migdia és més tardana Dos arcs torals restaurats responen segurament a un reforçament, a causa dels terratrèmols del del 1427 Vers el 1770 s’abarrocà l’interior i es bastí el petit campanar, però totes les mutilacions…
Santa Margarida de Cabagès

Santa Margarida de Cabagès
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Vidrà (Osona), situada prop del mas Pujol, a la capçalera del riu Ges (Cabagès o Cap de Ges és el nom d’una antiga vil·la rural esmentada el 960).
Fou erigida vers el 1120 com sufragània de la parròquia de Vidrà, i després d’una època d’independència segles XII-XIV tornà a supeditar-se a Vidrà La categoria religiosa passà a Santa Llúcia de Siuret, erigida en parròquia el 1878 Conserva l’edificació romànica, restaurada i oberta de nou al culte el 1975