Resultats de la cerca
Es mostren 49472 resultats
Hay un camino a la derecha
Cinematografia
Pel·lícula del 1953; ficció de 95 min., dirigida per Francesc Rovira i Beleta.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Titán Films Antoni Bofarull, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Manuel Saló, FRovira i Beleta FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA Frederic Martínez i Tudó INTERPRETACIÓ Francisco Rabal Miguel, Julita Martínez Inés, Manolito García Víctor, Isabel de Castro Maruja, ABofarull El Vicente, Carlos Otero Goyo, Juan Manuel Soriano l’inspector Tormo, Consuelo de Nieva ESTRENA Barcelona, 22021954, Madrid, 07051954 PREMIS Ciutat de Barcelona 1953 millor director, Donostia…
Residències per a la tercera edat
Una altra opció correspon a les residències-llars per a la tercera edat En general, aquesta opció és mal vista per moltes persones grans que mantenen una certa autonomia, ja que l’associen als antics i deshumanitzats asils on calia enfrontar-se a una constant degradació física i mental sense que es fes res per a millorar-ne la qualitat de vida Per descomptat, aquest tipus d’idees negatives té laseva justificació segons el lloc triat, però en els darrers temps les residències per a persones grans s’han humanitzat considerablement i el seu…
Després de la Febre d'Or
Presentació La Febre d’Or s’acaba sobtadament l’1 de gener de 1882, quan la baixa de la borsa francesa comporta la baixa de la borsa barcelonina, refreda els ànims, liquida l’especulació i crea els primers conflictes als inversionistes Uns conflictes fàcils de seguir a través de la història dels nombrosos bancs creats durant el 1881 L’any 1882 no es crea ni un sol banc En canvi, el 1883 se’n constitueixen quatre més a Catalunya Però són quatre casos ben especials, que no tenen cap relació amb els anteriors Tampoc…
La banca comercial i de negocis
Aquest capítol està dedicat preferentment a tres bancs creats entre el 1919 i el 1924 Tots tres tenien un denominador comú havien après la lliçó de la competència, és a dir, la banca madrilenya i basca, que cobria el buit de la banca comercial a Catalunya Altres bancs catalans també ho feren, però ells combinaven les operacions comercials amb les tradicionals de la banca de valors i la promoció de negocis Eren bancs mixtos Acció del Banc de Catalunya El Banc de Catalunya fou el gran banc català de la…
Jaime Camino Vega de la Iglesia
Cinematografia
Director.
Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i professor de piano, publicà articles de tema cinematogràfic en les revistes Ínsula i Nuestro Cine Autor del recull de poesia Juventud y sentimiento 1953, de l’obra teatral La clara en el huevo ajeno 1959 i finalista del premi Nadal amb la novella La coraza , inicià la seva activitat cinematogràfica com a director dels curts documentals Contrastes 1961 Centauros 1962 El toro Vida y muerte 1962 i Copa Davis 1965 1965 El 1963 fundà la productora Tibidabo Films, sota la qual ha dirigit la major part de la seva filmografia, a més de donar…
Mestre de la Seu d’Urgell

Sant Jeroni penitent (cap al 1495)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom amb què es coneix un pintor anònim de les acaballes del segle XV, autor de les teles de l’orgue de la Seu d’Urgell i del retaule de Sant Jeroni a Puigcerdà, avui al Museu d’Art de Catalunya, a Barcelona.
Aquestes obres es troben a mig camí entre el corrent flamenc, demostrat en el minuciós tractament de totes les parts, i la influència italiana, palesa en l’incipient naturalisme i la creació d’atmosfera al paisatge Hom l’ha volgut identificar —sense que hagi pogut ésser demostrat— amb Roderic Valdevells, domiciliat a Barcelona el 1498, pintor de la casa del bisbe d’Urgell Pere de Cardona, i amb Roderic de Bielsa, que pintà set estudis al costat de la casa del bisbe També se suposa que aquests dos noms poden correspondre a la…
Santa Magdalena de la Tria (Olost)
Situació Vista exterior de la capella, exemple de construcció rural, modificada posteriorment amb l’obertura de la porta actual d’entrada, a ponent, i l’afegitó del campanar d’espadanya i un parell de contraforts a cada costat, a tramuntana i a migjorn M Anglada Situada en una vall, entre les serralades del Lluçanès, sota la casa de la Tria, dalt un turonet, voltat d’una torrentera Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 20,4 —y 49,0 31 tdg 204490 Per arribar-hi cal agafar la carretera d’Olost a Prats de Lluçanès Vers el km 10 tot just passat un…
Organització Internacional per a la Normalització
Organització no governamental que té com a objectiu l’elaboració d’estàndards i normes internacionals de tots els àmbits, des de l’agricultura i la construcció, fins a l’enginyeria, els aparells mèdics o els darrers desenvolupaments tecnològics.
Creada el 23 de febrer de 1947, es coneix per les seves sigles en anglès ISO Entre les 20000 normes que ha aprovat n'hi ha de temes quotidians, com les dimensions de les targetes de crèdit, o d’altres que afecten la gestió de la qualitat de les organitzacions o el respecte pel medi ambient Ha desenvolupat un sistema de transliteració d’alfabets no llatins àrab, grec, ciríllic, hebreu, etc En són membres uns 160 organismes estatatals de normalització, que treballen organitzats en grups tècnics Laseva creació s’esdevingué per la…
Jaciment de la plaça Rovellat (Tarragona)
Planta de les estructures arquitectòniques localitzades a la plaça, on destaca la important columnata que formava part d’un edifici públic del segle V Els dipòsits són anteriors a la construcció de l’esmentada columnata PM Berges Dins de l’urbanisme conegut de la part alta de Tarragona durant l’època altimperial, la plaça Rovellat es troba situada dins d’un espai delimitat per la muralla republicana tardana que tancava la ciutat per la banda est i les estructures de tancament del recinte…
Santa Eulàlia dels Quadrells (la Molsosa)
Art romànic
Situació Capella adossada al mas homònim ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta capella és adossada al mas Santa Eulàlia, proper a la carretera de Pinós, a l’altra banda de la riera que la separa de la carretera de Prades Mapa 35-14362 Situació 31TCG763265 S’hi arriba des de Calaf per la carretera de Pinós Poc després del trencall de la Molsosa i de Prades, passat un revolt molt pronunciat quilòmetre 8,6, a mà dreta, s’inicia el camí que hi mena uns cinc minuts Cal demanar la clau al mas que hi ha al…