Resultats de la cerca
Es mostren 2785 resultats
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana
Historiografia catalana
Revista d’història editada a Palma (Mallorca) des del 1885 per la Societat Arqueològica Lul·liana.
Desenvolupament enciclopèdic Amb l’exemplar de l’any 2002, el BSAL arribà als 856 números publicats Entre els directors de la revista cal esmentar Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló, Bartomeu Ferrà i Perelló, Joan Pons i Marquès, Bartomeu Font i Obrador, Gabriel Llompart i Moragues i Guillem Rosselló i Bordoy La Societat Arqueològica Lulliana es creà al desembre del 1880 a iniciativa de Bartomeu Ferrà i Perelló i fou aprovada l’any següent pel bisbe de Mallorca, Mateu Jaume Els seus objectius inicials foren tres honrar la memòria de Ramon Llull, recollir el màxim nombre d’obres d’art per a…
Joan de Bíclar (o Bíclarum)
Historiografia catalana
Bisbe de Girona.
Vida i obra És autor d’un cronicó que s’inicia el primer any de l’emperador Justí 567 i arriba fins al quart any de Recared, vuitè de l’emperador Maurici 589 És a dir, concentra la seva atenció en els darrers anys de vigència de l’heretgia ariana La font principal per a conèixer la biografia de Joan de Bíclar és sant Isidor de Sevilla De viris illustribus , c 44 Molt jove, potser a disset o divuit anys, viatjà a Constantinoble, l’admirada Urbs Regia del seu cronicó Fou a la capital bizantina on es formà intellectualment Hi residí entre el 558 i el 575, coincidint amb els darrers…
Frederic Soler i Hubert

Frederic Soler i Hubert, conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Música
Comediògraf, dramaturg i poeta romàntic.
Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto, Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, que…
, ,
Castell de Vernet (Perpinyà)
Art romànic
Situació El poble de Vernet ha esdevingut des de la meitat del present segle el barri més septentrional de l’àrea urbana de Perpinyà Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 42” N - Long 2° 53’ 24” E El castell és situat a 2 km del centre de Perpinyà, 1,5 km al nord de la Tet, a la riba esquerra En el número 289 de l’avinguda de Vernet o del Mariscal Joffre, al fons d’un camí privat, hi ha la torre, situada entre les dependències de la clínica anomenada “la Rossellonesa” La torre del castell ha estat recentment arrebossada, pintada de groc i coberta amb una teulada moderna, sense tenir cap respecte…
Pere Alsius i Torrent

Pere Alsius i Torrent
© Fototeca.cat
Arqueologia
Historiografia
Excursionisme
Arqueòleg, naturalista i historiador.
Vida i obra Fou el primer que s’ocupà de prehistòria paleolítica a Catalunya, i el descobridor de la mandíbula neandertaliana de Banyoles 1887 Investigà i escriví sobre història natural, sobre la seva prolongació, la història, i la prehistòria, que ell veia com el nexe d’unió entre les dues La seva única especialització fou local s’ocupà sobretot de la vila de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, i especialment del poble de Serinyà Tenia una gran capacitat d’observació de la naturalesa, i amb el mateix rigor, acudí a la documentació històrica o se serví de les dades arqueològiques…
, , ,
Aaron Copland

Aaron Copland
© Fototeca.cat
Música
Compositor nord-americà.
Vida Fill d’emigrants polonesos i lituans d’origen jueu, ben aviat demostrà un gran interès per la música Rebé les primeres lliçons de piano de la seva germana gran i més tard assistí a la Brooklyn Academy of Music Fou deixeble de L Wolfsohn, V Wittgenstein, C Adler i especialment de R Goldmark, que l’instruí en les disciplines del contrapunt i de l’harmonia Durant aquests anys descobrí M Musorgskij, C Debussy, M Ravel i A Skr’abin, compositors que marcaren la seva trajectòria compositiva El 1921, amb unes condicions força precàries, decidí traslladar-se a París, on estudià orquestració i…
,
Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum
Historiografia catalana
Crònica que constitueix la culminació de l’escola històrica ripollesa i el punt de partida de la historiografia catalana posterior.
Desenvolupament enciclopèdic El text primitiu de la crònica basteix la genealogia dels prínceps de la nissaga de Guifré I, que senyorejaren els comtats de Barcelona, Urgell, Cerdanya i Besalú, des del fundador de la dinastia fins al comte rei Jaume I Aquesta redacció primitiva només es conserva al ms lat 5 941 de la BNP i fou transcrita per Pèire de Marca en Marca Hispanica 1688 Cal distingir en aquest text un nucli inicial, obra d’un autor, que comprèn el període 1162-84 un primer afegiment que historia el regnat d’Alfons I el Cast i que fou escrit entre el 1200 i el 1208 una segona…
Anales de la Corona de Aragón
Historiografia catalana
Obra principal de l’historiador aragonès Jerónimo Zurita, publicada a Saragossa (el 1562 la primera part, i el 1579, la segona) en què narra la història dels regnes de la corona catalanoaragonesa.
El conjunt de les dues parts està compost per 20 llibres, que historien des de “La entrada de los moros en España” títol del primer capítol fins a “La entrada del rey y de la reina en la ciudad de Granada” títol del darrer Nomenat cronista oficial del Regne d’Aragó el 1548, es dedicà a investigar en els arxius de la Corona, en especial a Barcelona i Saragossa, i deu anys després enllestí la primera part El breu preàmbul constitueix una declaració de principis i una reflexió sobre la disciplina històrica hi manifesta la seva coneguda aversió als relats fantasiosos sobre els temps més remots i…
Enciclopèdia de Menorca
Historiografia catalana
Enciclopèdia temàtica sobre l’illa de Menorca, cabdal per al coneixement de l’illa, dirigida per Josep Miquel Vidal i Hernàndez i editada per l’Obra Cultural de Menorca.
El projecte d’edició de l’ Enciclopèdia de Menorca nasqué durant la transició democràtica amb l’objectiu inicial d’oferir una obra de divulgació i de referència per al món educatiu de l’illa La consciència, però, de la ruptura imposada pel franquisme en el terreny de la investigació obligà a redefinir-ne l’abast per tal de plantejar una enciclopèdia d’alta cultura, capaç de respondre al repte d’oferir síntesis monogràfiques, rigoroses i actualitzades, que fossin el resultat de nous processos de recerca Aquesta filosofia de construcció s’adequava més a l’estructura temàtica que no a l’…
espai i música
Música
La música és considerada com un art que es desenvolupa en el temps, en el qual els sons s’estructuren d’acord amb tècniques de composició que porten la música a fluir temporalment en sentit lineal.
L’espai, en canvi, s’entén habitualment com un element extern a la música, que existeix com a àmbit real o físic on aquesta es pot desenvolupar acústicament Això ha estat així durant segles, però en diferents moments històrics la relació de música i espai ha estat tractada de forma no convencional En aquest sentit cal distingir-hi dos aspectes diferents el de l’espai real o arquitectònic i el de l’espai compositiu intern La neutralitat de l’espai real davant de l’estructura compositiva de l’obra musical fou abolida per primera vegada per l’Escola Veneciana dels segles XVI i XVII, en la qual A…