Resultats de la cerca

Professor de física teòrica a les universitats de Berlín 1916 i Frankfurt 1919 i director de l’Institut de Física Teòrica de Göttingen 1921 Exiliat d’Alemanya 1933, ensenyà a les universitats de Cambridge i d’Edimburg, fins al final del règim nazi Els seus primers treballs foren contribucions bàsiques a la teoria de les calors específiques 1912 i a l’estudi de les forces de cohesió en els sòlids 1919 a partir de la demostració que l’afinitat química és d’origen elèctric Basant-se en les idees de Werner Heisenberg desenvolupà, en collaboració amb Pascual Jordan, l’anomenada mecànica de les…

Les alteracions causades pel sol són trastorns cutanis que es presenten quan la pell s’exposa desmesuradament al sol, o per una sensibilitat especial d’aquesta a les radiacions solars, d’origen genètic, o bé causada per alguna substància química que es troba a la pell Per prevenir les alteracions causades pel sol, cada persona ha d’adoptar les precaucions necessàries més adequades al seu tipus de pell Cal tenir en compte que com més blanca és la pell, més sensible és als efectes dels raigs solars, i, per tant, és més fàcil que es presentin trastorns en exposar-se al sol Hom no ha de prolongar…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Aureliano Campa per a CIFESA Barcelona ARGUMENT L’obra homònima de Carlos Arniches GUIÓ ACampa, RQuadreny FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer, Antoni Fontanals MUNTATGE Antoni Graciani MÚSICA José María Ruiz de Azagra SO Enrique de la Riva INTERPRETACIÓ Josita Hernán Guadalupe, Juan Espantaleón Don Sigmundo, Fernando Fernán Gómez Paco, Pilar Guerrero Nena, Fuensanta Lorente Doña Chucha, Luis Pérez de León Eulalio, Emilia Clement Eufrasia, Manuel G del Castillo Álvaro ESTRENA Barcelona, 09111943, Madrid,…

Estudià química i farmàcia a la Universitat de Barcelona 1969, on es doctorà en bioquímica 1973 Especialitzat en bioquímica clínica, feu un postdoctorat a la Universitat de Virgínia 1974-75 Després s’incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1975-83, fou professor titular de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-85 i catedràtic de bioquímica i biologia molecular a la mateixa universitat 1986-90 A partir del 1990 ocupà la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona Després d’…

Estudià ciències fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1934, on fou alumne d’Eduard Fontseré El 1935 s’incorporà al cos d’ajudants de meteorologia del Servicio Meteorológico Nacional SME, i treballà a l’observatori d’El Retiro de Madrid Entre el desembre del 1936 i el novembre del 1937 es traslladà a València, on el govern de la República establí l’SME, i posteriorment passà a treballar a l’aeroport de Reus Un cop retornat a Barcelona, simultaniejà el treball a l’SME amb la docència a la secció de física de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona Es doctorà a Madrid el…

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona 1923 i en dret a la Universitat de València 1932 Fou professor ajudant de química orgànica a la UB De nou a Manacor 1924, exercí d’advocat i fou inspector farmacèutic També publicà diverses obres relacionades amb la farmacèutica, com Legislación Farmacéutica y relacionada con todos los aspectos del ejercicio profesional 1944, Ensayo sobre la farmacia a través de los clásicos teatrales españoles 1949 i Principios de derecho farmacéutico 1956 Collaborà en la premsa local de Manacor El 1925 fundà i dirigí el setmanari Manacor i,…

Establert a Barcelona des de l’any 1963, començà estudis de química, però es decantà per la fotografia S’inicià professionalment el 1967 treballant per al diari La Vanguardia Posteriorment, collaborà al setmanari Destino i altres revistes, com ara Fotogramas o Serra d’Or La seva obra, desenvolupada al marge de modes i tendències, aprofundí en la representació de natures mortes, caracteritzades sovint per l’efecte pictòric d’unes composicions molt elaborades Utilitzà procediments tècnics com el viratge al seleni i a l’or, i també el calotip Des de la seva primera exposició individual l’any…

Les matèries tintòries Origen natural dels principals colors a mitjan segle XIX Barcelona es convertí en una gran productora de teles estampades durant els darrers anys del segle XVIII i primers del XIX Eren les “indianes”, que mereixen un capítol a part, dintre del volum dedicat als industrials cotoners Una indiana és un teixit cru al qual s’incorporen unes matèries tintòries que li donen color o colors, amb un disseny o dibuix determinat El color industrial no és un element que s’apliqui exclusivament als teixits estampats Hi ha d’altres produccions que també demanen el color la ceràmica,…

Quan els fàrmacs emprats normalitzen les funcions patològicament alterades o afavoreixen el procés curatiu d’una lesió, hom els anomena medicaments