Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a Barcelona 1946 i doctorà a la Universitat Madrid 1953 amb la tesi La reforma tributaria de 1845 1972 En la seva formació foren clau els professors Luis García de Valdeavellano i Arcimis, que li «aclarí el camí a seguir» i Joan Sardà i Dexeus, de qui aprengué que l’economia havia d’estar al servei de la societat i que, de vegades, calia explicar als ministres mesures inacceptables, com l’autarquia El seu gran mestre, però, fou l’austríac Joseph A Schumpeter, a qui descobrí el 1948 Aleshores s’interessà per la història del pensament econòmic, i descobrí Thorstein B Veblen…

Nasqué amb el propòsit de treballar per la promoció i potenciació del cinema català i també dels Països Catalans, així com pel desenvolupament de la indústria cinematogràfica i la creació d’un cinema inscrit en la lluita democràtica Fou en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada 1975 que sorgí un projecte de creació d’una societat anònima amb el nom d’Institut de Cinema Català, i es redactà el manifest Per a un cinema català Els seus signants foren Francesc Bellmunt, Jordi Cadena, Jaime Camino, Carles Duran, Ramon Font, Josep Maria Forn, Romà Gubern, Francesc Pérez-Dolz, Josep…

Vida Procedent d’una família vinculada a la indústria tèxtil, durant la guerra civil residí a Marsella, Suïssa i París, on tocava la trompeta en un grup de jazz De retorn a Barcelona, el 1944 inicià la seva vinculació al cinema com a exhibidor gestionant diverses sales El 1958 creà CINESA, l’empresa que explotà el sistema de projecció Cinerama a l’Estat espanyol Matas ocupà el càrrec de conseller delegat, amb Josep Fugarolas i Arquer com a president, i Jaume Castell i Lastortras com a sotspresident Tres anys després amplià la seva activitat a la producció, a través de Jet Films, que debutà…

La relació amb el bisbat fou molt duradora Guillem de Vilamarí , cavaller, tenia en feu l’església de Sant Esteve d’En Bas 1226 Bernat de Vilamarí fou bisbe de Girona, i anà al concili de Viena del Delfinat, on morí 1312 El succeí en la mitra el seu nebot Guillem de Vilamarí , abat de Sant Feliu de Girona mort el 1318 Berenguer de Vilamarí mort el 1305 és conegut com a capità d’una galera de la Companyia Catalana, l’única que resistí durant el combat on fou pres Berenguer d’Entença Ramon de Vilamarí rebia delmes d’Argelaguer, Tortellà, Boadella, Peralada, etc 1311-20 Guillem de Vilamarí i…

Situació Interessant construcció militar, avui mig en ruïnes, que conserva a la seva base algunes filades d’ opus spicatum ECSA - J Bolòs Torre situada al veïnat del Papiol, en una lleugera elevació, al mig del pla Mapa 35-17447 Situació 31TCF832715 Si s’agafa des de l’Arboç la carretera de Banyeres, en la recta que hi ha a la sortida de la primera població, surt a mà dreta una pista que mena, 1,7 km més enllà, a la masia del Papiol i al celler de Sant Ponç JBM Història El lloc del Papiol és documentat per primera vegada l’any 1070 Poc després, el 1076, apareix Guillem Bernat de Papiol…

Mestre de professió 1953-91, fou professor en diverses escoles, entre les quals a l’Escola Graduada de Maó 1957-79 L’any 1974 es llicencià en història per la Universitat de Barcelona amb la tesi de graduació La vila de Maó i el seu terme al segle XVI 1984, inèdit i es doctorà el 1997 amb la tesi L’Institut de batxillerat de Maó durant la Guerra Civil inèdit Exercí de professor d’història a la Universidad Nacional de Educación a Distancia 1984-2000, a l’Institut de Ciències de l’Educació 1983-90 i a l’extensió de Menorca de la Universitat de les Illes Balears 1998-2001 Fou director del Centre…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València el 1923 i es doctorà en història a Madrid el 1926 amb la tesi La ceca en Valencia , un estudi sobre la seca de València des de les primeres emissions de Jaume I fins a l’abolició dels Furs, tema que li suggerí l’erudit valencià Josep Rodrigo i Pertegàs El 1930 ingressà al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i la seva primera destinació fou la direcció del Museu Arqueològic i la Biblioteca Provincial de Tarragona Aquell mateix any començà a participar activament en el si del moviment nacionalista, especialment…

Ha estat coneguda també per Federació Socialista Catalana i per Federació Catalana del PSOE A l’agost de 1888, després de 10 anys de clarificació ideològica i organitzativa entre les incipients forces socialistes madrilenyes i catalanes, el PSOE fou creat a Barcelona, que ja des del principi decidí tenir la direcció a Madrid, a l’inrevés de la llavors també nounada UGT, amb direcció a Barcelona fins el 1899 Inicialment les dues terceres parts de l’afiliació del partit 14 de les 21 seccions eren catalanes En la darrera dècada del segle, el socialisme reculà a Barcelona i tenia només una desena…

Joan Sallarès i Marra, l'industrial La família Sallarès Joan Sallarès i Marra era fill fadristern d’un sastre Un sastre una mica especial, ja que l’any 1830 va ser nomenat alcalde de Sabadell Inicià les seves activitats industrials a la dècada del 1820 Era, és clar, la fàbrica tradicional de draps de llana, que s’afegia a les ja existents Es donà a conèixer el 1850 amb motiu de l’Exposició Industrial de Madrid, on guanyà una medalla de plata pels seus draps, patenes, llanetes i teixits de novetats a precios muy cómodos Pel que es desprèn del quadre adjunt en el qual figura la maquinària,…

Quan Pasqual Maragall i Mira arribà, el desembre del 2003, a la presidència de la Generalitat, ho va fer en un moment i en unes condicions molt diferents d’aquelles que una bona part de l’esquerra catalana havia previst o imaginat durant els llargs anys d’oposició als governs de Jordi Pujol i Soley El maragallisme —entès com l’antítesi del pujolisme, com un discurs entre hanseàtic i cosmopolita que girava l’esquena al rerepaís català, com una cultura postidentitària encapçalada pels Eugenio Trias, Pep Subirós, Félix de Azúa, etcètera—, aquell maragallisme, conegué la seva esplendor al final…