Resultats de la cerca

Vida El 1785 estudià teologia a Halle, però l’any següent decidí dedicar-se a la música Durant tota la seva carrera gaudí del favor del rei Frederic Guillem II, els seus successors i la família reial El 1795 fou nomenat mestre de capella en caure en desgràcia JF Reichardt Els seus plans per a renovar l’òpera alemanya no trobaren ressò a la cort i, per problemes financers, se n’anà de viatge per les corts de Rússia, Dinamarca i Suècia 1797-99 La seva òpera Vasco da Gama s’estrenà al mateix temps 1801 que la Rosamunda de Reichardt i desencadenà una disputa Himmel defensà l’escola neonapolitana…

Després de la mort de Vicens 1960, se n’ocupà el seu fill, Pere Vicens i Rahola El primer volum fou publicat per l’editorial Teide i la resta, per l’editorial Vicens-Vives, ambdues a la ciutat de Barcelona Es tracta d’una sèrie de llibres que presenten els fets més destacats de la història de Catalunya, des de les arrels antigues fins al s XIX Són un conjunt d’obres escrites en llengua catalana que, de la mà de les autoritats científiques del moment, mostren, de manera científica i rigorosa, l’evolució històrica de Catalunya Se centren, sobretot, en la història política, tot i que la…

En articles d’opinió, divulgació i crítica bibliogràfica ha emprat l’acròstic Ogima Selga Autodidacte format sota les directrius dels noucentistes reusencs Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna —amb els quals és coautor de la tercera edició de la guia Les muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena 1960—, practicà l’excursionisme i participà en activitats de redreçament cultural Ha presidit l’Associació Excursionista de Reus, el Centre de Lectura de Reus i l’Associació d’Estudis Reusencs i, a més, ha estat vicepresident i un dels fundadors de la Societat d’Onomàstica Ha rebut el Premi…

Vida i obra Fou una figura emblemàtica dels estudiosos defensors de la catalanitat de la Catalunya del Nord del s XX Fill primogènit d’una família de menestrals arrelada a la ciutat d’Elna, estudià a l’Escola Primària Superior de Perpinyà i a l’Escola Especial d’Obres Públiques de Cachan prop de París, on aconseguí el títol d’enginyer arquitecte 1939 Aprofità la seva estada a la capital francesa per a estudiar belles arts seguí els cursos de Puig i Cadafalch i freqüentar els cercles cristians progressistes i polítics inconformistes Amb el seu amic i compatrici Lluís Bassede, formà part del…

Es llicencià en dret a València i es doctorà a Madrid 1859 amb una tesi sobre el matrimoni Exercí com a advocat a València i des del 1868 a Madrid Com a membre del partit conservador, fou diputat –la primera acta l’aconseguí el 1864– i també ministre de Governació 1892 del govern de Cánovas del Castillo Fou senador i president del tribunal contenciós administratiu de l’Estat 1895 És autor d’una vasta obra d’història jurídica i dels moviments socials del s XVI, en general molt crítica amb la historiografia romàntica i documentada amb materials d’arxiu, encara que no sempre és objectiva ni…

Alassane Ouattara durant el missatge a la nació del 9 de novembre de 2020, després de la confirmació dels resultats definitius de les eleccions presidencials del 31 d’octubre © Présidence de la République de Côte d’Ivoire En unes eleccions marcades per les protestes i el boicot de les principals forces opositores, Alassane Ouattara va ser reelegit per un tercer mandat presidencial En la consulta, celebrada el 31 d’octubre de 2020, Ouattara va obtenir el 94,2% dels vots, segons la Comissió Electoral Independent Un candidat de segona fila, dissident del Partit Democràtic de Costa d’Ivori PDCI,…

Fill d’una mestra i d’un oficial de la Legió destinat a Al-Aaiun, ciutat de l’antiga colònia espanyola que actualment és el Sàhara Occidental, es llicencià en dret per la Universitat de Deusto 1981 i es doctorà a la Universitat de La Laguna, a Tenerife 1991 El 1985 accedí per oposició a la carrera judicial com a fiscal Fou successivament fiscal de l’Audiència de Las Palmas 1985-92, de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat 1992-94 i 1996-2003, del Tribunal Superior de Justícia de Madrid 1994-96, i fiscal en cap de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat 2003-…

L'activitat dels grups armats islamistes radicals va augmentar la inestabilitat al país Al febrer, la força aèria egípcia va bombardejar posicions de la branca líbia de l'Estat Islàmic EI a la zona oriental d'aquest país després que el grup armat mostrés un vídeo en el qual aparentment s'executaven 21 coptes egipcis Al juliol, l'Estat Islàmic de la Província del Sinaí, filial de l'EI, va incrementar els atacs al nord de la península A mitjan setembre, 12 persones, sis de les quals eren turistes mexicans, que acampaven al desert del sud del Caire, van ser mortes per forces militars que els…

La planta de gas natural d’In Salah Algèria va patir un atemptat que no va causar víctimes mortals © Mena Forum Un any més, Algèria va viure pendent de la salut del president, Abdelaziz Bouteflika, i de les especulacions sobre la seva successió Tanmateix, la naturalesa del règim algerià ha fet que les lluites de poder no aflorin plenament a la llum pública Els processos polítics formals es van mantenir en una certa normalitat, fins al punt que es va aprovar una reforma constitucional amb un ampli suport del Parlament 499 vots a favor, 2 en contra i 16 abstencions La promesa de…

Durant aquest 2016 els judicis contra responsables polítics i militars de la guerra dels Balcans van continuar, entre els quals cal destacar els oberts contra Radovan Karadžić i Ratko Mladić Al mes de març el Tribunal de la Haia va donar a conèixer la sentència contra Karadžić –antic líder polític dels serbis de Bòsnia, detingut el 2008–, que el va condemnar a quaranta anys de presó per crims contra la humanitat i genocidi Segons la sentència se’l considera responsable polític del genocidi de Srebrenica, on el 1995 van ser assassinades més de 8000 persones, així com del setge de…