Resultats de la cerca
Es mostren 2079 resultats
Els eleuterozous
Els edrioasteroïdeus formen l’única classe totalment fòssil dels eleuterozous Suspensívors de vida sèssil, tenien els solcs ambulacrals protegits per plaques, un periprocte format i una estructura bucal definida L’exemplar de Krama devonica que veiem a la fotografia, del Devonià de Luanco, Astúries, és l’únic trobat fins ara a la península Ibèrica El disc fa uns 19 cm de diàmetre Andrew Smith Lethaia 20/1 Oslo / Dept Geol, Oviedo Els eleuterozous són equinoderms de teca globular, discoïdal o estellada, amb la superfície dorsal igual o més petita que la ventral, i gairebé mai prolongats en una…
Els ecosistemes halobis
Salicornar, a l’illa de Buda delta de l’Ebre, amb dues espècies de salicòrnia, una perenne, la cirialera vera Arthrocnemum fruticosum , i l’altra anual, la cirialera herbàcia Salicòrnia herbacea , clarament diferenciades pels colors verd la primera i vermell la segona que prenen al final de l’estiu Anna Motis La vegetació dels ecosistemes halobis o salobrars comprèn bàsicament tres grans tipus de comunitats els salicornars herbaci Thero-Salicornion i arbustiu Arthrocnemion fruticosi les jonqueres halòfiles, la jonquera amb plantatge crassifoli Schoeno-Plantaginetum crassifoliae i l’…
El Vapor Bonaplata (1832-1835). Els inicis de la indústria moderna
Les màquines de fosa i la màquina de vapor Xemeneia del Poble Nou de Bianchini i Companyia La xemeneia la mostra exterior més evident d'una caldera que alimenta la màquina de vapor El Vapor Bonaplata de la societat Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia representa l’inici de la indústria moderna a casa nostra, dit amb paraules del biògraf de l’empresa Jordi Nadal, Bonaplata, pretext i símbol I això no obstant és una història curtíssima, ja que la fàbrica funcionà tan sols els vint mesos compresos entre el novembre del 1833 i l’agost del 1835 El final dramàtic que tingué, amb l’incendi i l’…
El temps
Una definició de la idea de temps Pocs conceptes apareixen tan sovint en els nostres pensaments i en les converses quotidianes com el de temps "Faig tard, és massa d’hora, no hi sóc a temps, no tinc temps, em sobra temps" Quantes vegades hem pensat o dit frases per l’estil Amb tot, segurament no sabríem què contestar si algú ens preguntés "Però, en definitiva, què és el temps" Un antic savi va dir "Si no em pregunten què és el temps, ho sé, però si m’ho pregunten, no ho sé" Aquesta frase enginyosa ens permet tenir una idea de la dificultat que amaga aquesta interpellació, però per desgràcia…
Eduard Toldrà i Soler
Música
Compositor, director i violinista català.
Vida Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare El 1905 la família es traslladà a Barcelona i l’any següent Eduard Toldrà ingressà a l’Escola Municipal de Música, on estudià solfeig amb Ll Millet, violí amb R Gálvez i harmonia amb A Nicolau El 1907 començà la seva activitat professional com a violinista en teatres, sales de ball i cafès L’any 1912 fundà, amb J Recasens violí, Ll Sánchez viola i A Planàs violoncel, el Quartet Renaixement, del qual fou primer violí i director musical El conjunt es presentà en públic al Palau de la Música Catalana el 1912 Aquest mateix any Toldrà escriví la…
Sant Martí de Gia
Art romànic
Situació Absis del temple amb l’antic enllosat i el ràfec suportat per un fris de mènsules que descansa en dues lesenes raconeres ECSA - JA Adell L’església de Sant Martí és als afores del nucli urbà de Gia, al nord, sobre la pista que porta a Plan, dins la mansió fortificada dels Nerín Móra, però perfectament visible des de l’exterior Mapa 31-9 179 Situado 31TBH919113 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JAA Història De l’església de Sant Martí no es tenen referències documentals del seu passat medieval Tot i això és molt probable que hagués…
Sant Feliu de Barruera (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església després de la profunda restauració efectuada a la dècada dels anys setanta ECSA - F Tur L’església parroquial de Sant Feliu és situada fora del nucli antic del poble de Barruera, que és assentat al marge dret de la Noguera de Tor, poc després de rebre el torrent de Barruera Mapa 32-9 180 Situació 31TCH195083 L’església és situada al costat de la carretera principal de la vall de Boí, entre Cardet i Erill-la-vall JAA Història EI primer esment del lloc de Barruera és de l’any 1064, en què Artau I i la seva dona Llúcia, comtes del Pallars Sobirà, vengueren i…
Castell de Castre (la Pobla de Castre)
Art romànic
Situació Bestorre de planta quadrangular situada a l’angle sud-est del recinte ECSA - J Bolòs El castell de Castre, o Castro, es troba a sol ixent de la vila de la Pobla de Castre, encimbellat a 744 m d’altitud, damunt un penya-segat excavat verticalment per l’Éssera La particular disposició d’aquest relleu, tan trencat i abrupte, explica la notable importància de Castre, veritable porta d’accés a la Ribagorça Occidental Mapa 31-12 288 Situació 31TBG770675 De la carretera que va de Graus a Barbastre surt, a mà dreta, la carretera que porta a la Pobla de Castre Des de la carretera, sense que…
Creu de Sant Jordi 1991-2000

Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional entre el 1991 i el 2000.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 1991 Persones Carme Aymerich i Barbany Manuel Balasch i Recort Joan Bastardas i Parera Pilar Bayés i de Luna Oriol Bohigas i Guardiola Josep Buch i Parera Frederic de Correa i Ruiz Josep Eritja i Novell Joan Ferrándiz i Castells Josep Maria Garrut i Roma Josep Maria Gasol i Almendros Josep Maria Ginès i Pous Cassià Maria Just i Riba Antoni Malaret i Amigó Concepció Martínez i Tudó Joan Francesc Mira i Casterà Emili Miró i Fons Joan Oliu i Pich Joan Oró i Florensa Domènec Pallerola i Munné Joan Perucho i…
la Llitera

Comarca de la Franja de Ponent.
La geografia Cap de comarca, Tamarit de Llitera Comprèn dues zones ben diferenciades Al N, l’alta Llitera és accidentada per l’extrem sud-occidental del Prepirineu català serra de la Corrodella 921 m alt, en relació amb els puigs de Sant Quilis 1082 m i el Volterol 855 m L’eix anticlinal que dibuixen, de base calcària i mesozoica, és reprès parallelament per relleus més suaus, formats per gresos oligocènics el Coscollar, 727 m el picot de Minquillí 873 Penya-roia, 703 formen una alineació seguida per la de la serra del Solà, amb el puig de Sant Salvador, 734 m alt i fins pel bombament gipsós…