Resultats de la cerca
Es mostren 5378 resultats
Les respostes immunitàries específiques
Fisiologia humana
Les diverses reaccions del sistema immunitari es posen en marxa quan una partícula estranya qualsevol —és a dir que no forma part dels elements estructurals propis— accedeix a l’interior de l’organisme Genèricament, les partícules capaces de desencadenar una resposta immunitària reben la denominació d’ antígens Normalment, un antigen és una molècula de natura proteica, amb una estructura tridimensional que és reconeguda específicament per certes cèllules immunitàries, cosa que posa en marxa els mecanismes de la immunitat adaptativa Per exemple, el sistema immunitari no reconeix un…
Neurosi fòbica
Patologia humana
La neurosi fòbica és un trastorn mental caracteritzat per una por anormalment intensa d’uns objectes determinats o de situacions específiques que considerats objectivament no representen una font de perill significativa Aproximadament un 90% dels infants tenen eventualment por d’objectes o situacions concretes, com poden ésser animals, el mar, sorolls intensos o persones estranyes, però es considera que aquestes pors són normals si no arriben a incapacitar o es prolonguen més enllà de la pubertat En els adults, les fòbies o les pors més freqüents es relacionen amb els espais…
escriptura
Escriptura i paleografia
Manera d’escriure, quant als caràcters adoptats (ideogrames, fonemes, etc), quant a la forma (jeroglífica, cuneïforme, alfabètica, etc) o quant al traçat (cal·ligràfic, cursiu, escriptura clara, indesxifrable, etc).
La història de l’escriptura és molt complexa, però hom pot distingir-hi diferents etapes essencials L’home primitiu recorregué als més diversos signes d’expressió, tant oral com de gests, o bé a materials, com nusos, talls en matèries dures i, finalment, dibuixos D’aquests mitjans d’expressió només subsistiren, d’una manera perfeccionada, el llenguatge articulat de sons i el dibuix o escriptura pròpiament dita Les formes d’escriptura primitiva foren totes autònomes, és a dir, són d’invenció directa i no hi ha concomitància amb els altres grups ni s’hi fonen En una segona etapa l’escriptura…
facultat
Educació
Conjunt de departaments i de seccions que formen una unitat d’ensenyament superior, integrat amb altres dins una universitat o una escola superior.
La història de les facultats, que s’identifica amb la de l'ensenyament, comença amb el sorgiment de les universitats, a la darreria de l’edat mitjana Originàriament aquestes incloïen dues facultats la facultat d’arts , que abastava l’estudi d’humanitats i de filosofia, i la facultat de teologia , amb el corresponent ensenyament teològic Al costat d’elles, anomenades sovint facultats majors , hi havia també facultats menors , els estudis de les quals o bé eren previs als d’aquelles o bé no podien assolir els títols superiors de llicenciatura i de doctorat o magister Amb el progrés modern de…
Pere Estasen i Cortada
Historiografia catalana
Historiador, filòsof, economista, geògraf i demògraf.
Vida i obra Llicenciat en dret, especialitzat en història de la legislació mercantil i industrial, és autor d’un estudi sectorial minuciós, de base municipal Cataluña Estudio acerca las condiciones de su engrandecimiento y riqueza 1900, on el pes de la informació històrica és considerable i els materials del qual han servit de base per a les obres d’altres historiadors econòmics com Carles Pi i Sunyer o Pierre Vilar Tant aquest llibre com d’altres, per exemple La protección y el librecambio 1880, o Los orígenes de la vida económica 1896, són metodològicament historicistes Ara bé, el seu…
jota
Música
Dansa popular de metre ternari i tempo viu, freqüentment cantada, l’àrea de difusió de la qual comprèn gairebé tot l’Estat espanyol.
Als Països Catalans és especialment coneguda al País Valencià i a les Illes Balears, però també a Catalunya, sobretot a les zones limítrofes amb Aragó i al sud del país Els seus orígens difícilment poden ser anteriors a mitjan segle XVIII Consta de set frases musicals de quatre compassos, i el text es presenta en la forma de quarteta octosillàbica La dansa és de participació oberta, de parelles i de coreografia senzilla Quan es canta, les cobles són de moviment més lent i es complementen amb preludis i interludis instrumentals Els dansaires s’acompanyen molt sovint amb castanyoles o…
serenata
Música
Composició vocal -sovint amb acompanyament d’un instrument de corda polsada o d’un reduït grup instrumental- destinada originalment a ser cantada al vespre i a l’aire lliure amb el propòsit d’expressar els sentiments de caràcter amorós de l’intèrpret -o de qui l’hagi encarregada- cap a la persona festejada.
Popular ja des del Renaixement, la seva forma més representativa és la de l’enamorat cantant sota la finestra de la seva estimada, tal com posteriorment exemplificà Mozart en l’ària "Deh, vieni alla finestra" de l’òpera Don Giovanni Des del segle XVIII, el terme serenata designa també una obra instrumental amb diversos moviments -habitualment entre cinc i set, tot i que n’hi ha de més- a cavall entre la suite i la simfonia, ja que els diferents moviments que la formen alternen els propis de la suite , és a dir, temes de dansa -sovint alegres i d’entreteniment-, i els de la sonata clàssica…
Les arts escèniques
Cinematografia
Sèrie de quatre films sobre diverses especialitats del teatre, coproduïda per l’Obra Social de la Caixa de Barcelona, amb la coordinació general de Ferran Baile, la direcció i el muntatge de Joan Martí i Valls i la fotografia de Tomàs Pladevall.
El primer film, Romanços de lluna plena 1981, 16 mm, 27’, fou protagonitzat per la Companyia Marduix Titelles Joana Clusellas, Toni Oró, Claret Papiol, Francesc Pujol, Jordi Pujol, Joan Serra El tema central és el romanço cançó A la vora de la mar , representat per titelles La cinta, que inclou imatges relas, ensenya el món dels titelles i les variades tècniques que hi coexisteixen El segon film, Casa del mim 1981, 16 mm, 20’ anà a càrrec del grup Teatre del Rebombori Mims de Barcelona Anton Font, director del grup, Xavier Cid, Joan Faneca, Toni Mira, Nicela Santos La trama explica la…
Joaquim Montero i Delgado
Cinematografia
Actor i comediògraf.
Vida Des de l’adolescència visqué a Barcelona, i formà part d’una companyia d’afeccionats amb Antoni Piera i Manuel Salvat Es casà amb l’actriu Matilde Xatart, filla de l’actriu Anna Solà Amb la seva companyia conreà l’opereta, la revista, la comèdia i el sainet, tant en castellà com en català al Teatro Nuevo del Parallel barceloní Durant la temporada 1914-15 escriví, muntà i interpretà Monterograff , una revista de varietats pionera que esdevingué tot un èxit, i de la qual sembla que se’n filmaren tres resums Triomfà amb la revista Arriba el telón , estrenà obres líriques en català i dirigí…
Josep Maria Cunillés i Nogué
Cinematografia
Productor.
Vida Després d’estudiar a l’Escola Oficial de Cinematografia, on el 1969 es llicencià en producció, inicià la seva trajectòria com a director de producció d’Estela Films de Jordi Tusell Amb aquest càrrec intervingué en La respuesta 1969, Josep Maria Forn estrenat el 1976 versió en català, M’enterro en els fonaments , 1984 La cena Historia de una chica sola 1969, Jordi Grau i Topical Spanish 1970, Ramon Masats El 1971 s’independitzà i creà Films d’Ara, una productora bàsicament orientada vers el cinema eròtic a través de coproduccions, en algunes de les quals també feu de…