Resultats de la cerca

Cartell del I Salón de la Imagen , Barcelona, octubre del 1963 AF/AHC Durant el període 1960-80, el fenomen més característic de l’evolució de la comunicació social als Països Catalans va ser la progressiva reconstrucció d’uns sistemes i d’uns mitjans que la dictadura havia anorreat En vint anys, la cultura catalana va transitar des de les tímides mostres de resistència que, cap al 1960, pretenien mostrar la mera voluntat de supervivència, fins a la possibilitat, al final dels setanta, en plena transició democràtica, de disposar de mecanismes institucionals amb importants competències…

La literatura catalana encetava, el 1939, un procés en el qual no solament quedava desarticulada la seva xarxa de difusió pels canals habituals, sinó que fins i tot tingué gravíssimes dificultats per a moure’s entre els més restringits Les mesures franquistes obligaren tota la literatura catalana a passar a la clandestinitat més estricta La possibilitat d’acció pública dels escriptors que eren a l’interior havia quedat totalment eliminada per imposicions de tota mena, però sobretot per les lingüístiques La seva capacitat de reacció, de resposta, depenia de molts factors edat, trajectòria…

El context L’anàlisi de la lluita antifranquista als Països Catalans durant la immediata postguerra no es pot fer prescindint de l’enorme impacte que per a les organitzacions polítiques i sindicals d’esquerra tingué la repressió sistemàtica duta a terme pels vencedors de la Guerra Civil al llarg dels primers anys de la dictadura El caràcter repressiu del Nuevo Estado anà especialment adreçat contra els partits polítics i les agrupacions del Front Popular, prohibits des del 13 de setembre de 1936, i contra els sindicats obrers Aquest fet ha de ser inscrit dins el context de lluita de classes…

Les cultures del menjar Els orígens dels costums alimentaris s’han de buscar en diversos factors en les possibilitats de proveïment que ofereix l’ambient natural, en les exigències nutritives pròpies dels individus i dels grups, en les relacions entre població i recursos i en l’habilitat de l’espècie perquè el balanç entre el menjar obtingut i l’esforç físic consumit per a obtenir-lo resulti tan positiu com sigui possible A més d’aquests factors físics, l’evolució social i cultural ha acabat exercint, al seu torn, un paper central que ha fet de la nutrició un fenomen complex i extremament…

La reflexió i l’hàbit Aquest article, que clou en certa manera el bloc de coneixements actuals de l’obra queden encara alguns articles, és a dir, els capítols que aborden els aspectes històrics de les matèries tractades, és com un adéu al lector, el qual volem fer “còmplice” i partícip dels criteris que hem seguit en l’estructuració, l’elaboració i la producció d’aquesta enciclopèdia Es tractarà d’una experiència nova i estranya, ja que pretenem submergir-nos en l’obra i allunyar-nos-en per tal de contemplar-la i valorar-ne tant els detalls com el conjunt Alhora, analitzarem alguns dels actes…

Del codi de la llavor al llenguatge humà Qui sap distingir les llavors, també sap quina planta n’obtindrà Una llavor de carbassa, per exemple, permetrà aconseguir una carbassera si és plantada i conreada adequadament La llavor conté un programa de desenvolupament precís, invisible, però que es pot desxifrar amb una anàlisi bioquímica Preveu no solament les etapes de creixement, les formes intermèdies i la forma final i les modalitats de nutrició i de defensa, sinó també les estratègies d’acció i reacció davant les condicions ambientals Podríem dir que totes les espècies vegetals posseeixen…

Què és l’automació Des de la prehistòria l’ésser humà no ha parat de construir màquines, més o menys complexes, capaces de substituir-lo en algunes operacions manuals o de multiplicar la seva força muscular En aquest sentit, si consideréssim l’automació com l’ús de màquines per a cobrir una part de l’activitat humana, podríem afirmar que ha existit des de sempre Però una definició d’aquest tipus resulta certament massa genèrica No és casual que el terme automació es comencés a emprar cada vegada amb més insistència a la dècada dels quaranta, i més concretament, per primer cop, el 1947 als…

Energia i treball A l’article dedicat als moviments, les forces i l’equilibri hem parlat també una mica d’energia i hem dit que es troba a l’origen de qualsevol moviment i de tots els fenòmens que s’esdevenen en el món físic L’univers, per dir-ho d’alguna manera, és impregnat d’energia Tots els objectes tenen un estat energètic propi, és a dir, una capacitat de produir efectes físics de diversa mena Però l’energia té manifestacions ben diferents Ja en coneixem una, l’energia mecànica, la qual s’expressa en forma de forces, que fan moure els cossos o n’acceleren el moviment Tenim també l’…

Encara que probablement nasqué a Vilafranca del Penedès, fill d’un baster d’aquesta ciutat, i que la documentació el relaciona en diverses ocasions de la seva vida amb aquella localitat, Joan Mates figura sempre, des de l’inici del seu diplomatari, el 1391, com a pintor resident i ciutadà de Barcelona Retaules de Joan Mates dels quals es coneix l’emplaçament original FP Verrié Cal no oblidar aquest origen “que Joan Mates comparteix amb Ferrer Bassa, relacionat en els seus inicis amb la zona de Vilafranca i les Gunyoles” –ha escrit Rosa Alcoy– per constatar que al llarg de tota la seva vida el…

Els historiadors tendeixen a fixar etiquetes, sovint de forma arbitrària, per classificar els fenòmens Un dels debats més repetits ha estat fixar en quin moment s’acaba l’època medieval i s’inicia el període modern a Catalunya, per a la qual cosa hi ha diferents opcions l’acabament de la Guerra Civil 1472, la Sentència Arbitral de Guadalupe 1486, el descobriment d’Amèrica 1492, el canvi de segle 1500 o la mort de Ferran el Catòlic i la pujada al tron de Carles V 1516 Els esdeveniments polítics van per una banda,…