Resultats de la cerca
Es mostren 3082 resultats
Els anticossos
Fisiologia humana
Es denomina anticossos el grup de substàncies proteiques elaborades pels limfòcits B que es troben distribuïts de manera uniforme al plasma sanguini i en tots els líquids intersticials de l’organisme, la funció de les quals és unir-se a elements estranys al propi organisme —els genèricament denominats antígens—, amb la finalitat de desactivar-los o destruir-los Atès que aquestes proteïnes són del tipus globulina i formen part essencial de la resposta immunitària humoral, també són denominades immunoglobulines , o Ig D’altra banda, en realitzar amb una mostra de sèrum normal una electroforesi…
El telescopi James Webb
Astronàutica
El 25 de desembre de 2021 es va llançar el telescopi James Webb des de la base espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, mitjançant un coet Ariane amb destinació al punt de Lagrange L2, un lloc de l’espai situat més enllà de la Terra, a 1,5 milions de quilòmetres de distància, sobre la línia Sol-Terra, on va arribar el 25 de gener de 2022 La seva missió és substituir el telescopi espacial Hubble en l’estudi de les regions més profundes de l’Univers Llançament del coet Ariane que transporta el telescopi James Webb © NASA’s James Webb Space Telescope Es tracta d’un projecte conjunt web…
Liga Comunista Revolucionaria
Partit polític
Partit marxista revolucionari fundat al març de 1971 a Barcelona per la majoria de militants del grup Comunismo.
Primer fou una organització simpatitzant de la IV Internacional, fins que el 1976 fou reconeguda com la secció espanyola pel Secretariat Unificat Es definí per la revolució permanent, el programa de transició de Trotski, el caràcter socialista de la revolució espanyola i mundial, la condemna de la burocràcia estalinista i del reformisme i l’autonomia obrera Considerà que la construcció del partit revolucionari hauria de realitzar-se a partir de la influència organitzada dels comunistes sobre l’avantguarda obrera, tot denunciant el reformisme i el centrisme A la primeria de 1972 celebrà el I…
Sant Miquel de la Miana (Sant Ferriol)
Art romànic
Situació La Miana es troba a la capçalera i damunt la vall de la riera de Junyell, als vessants nord-orientals de la serra de Sant Julià del Mont i a mà esquerra de la vall del torrent de la Miana És al costat de ponent del cap del seu municipi i al cantó de llevant de la comarca Mapa 257M781 Situació 31TDG695702 Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme J M Melció Per arribar-hi cal anar al poble de Sant Jaume de Llierca, a la carretera de Girona a Olot Un carrer, el segon, a mà esquerra, duu directament, entre hortes, a un gual del riu Fluvià La…
La formació de les regions naturals
La distribució actual de terres i mars a la Terra és només una fotografia instantània, un fotograma d’una pellícula que s’està desenvolupant gairebé des de l’inici de la formació del planeta, i que seguirà en el futur, a un ritme molt lent, però susceptible d’ésser avaluat Mentre que aviat farà un segle que Alfred Wegener va proposar la seva teoria de la deriva continental, fins els anys seixanta del segle XX no es va comprendre quin era el mecanisme subjacent d’aquest moviment dels continents L’escorça terrestre o litosfera està dividida en una sèrie de plaques, de mida i forma diferents…
Les lecideàcies i les rimulariàcies
Les lecideàcies Moltes espècies de lecidees han estat separades, principalment pels seus caràcters ascals, de l’antic gran gènere de les Lecidea El tipus del gènere, en sentit estricte, és L fuscoatra , una espècie més aviat mediterrània, que viu sobre roques silícies nitrificades, poc inclinades i ben illuminades Aquí, el tallus és brunenc, però sovint és gris perla varietat grisella Volkmar Wirth Clàssicament, aquesta família comprenia fins fa poc temps els líquens amb apotecis lecideïns o biatorins i espores incolores Com a conseqüència de la creació de grups més naturals, un bon nombre…
Les lecidomatàcies i les porpidiàcies
Les lecidomatàcies Comprenen un sol liquen, Lecidoma demissum , dels sòls àcids dels Pirineus Costabona, caracteritzat per les esquàmules grisoses, convexes, contigües, els apotecis 0,5-2 mm situats entre les esquàmules, sense antraquinones i, sobretot, els ascs, amb el tolus molt pàllid i amb un anell més densament amiloide al mig Les porpidiàcies Amb tallus poc diferenciat i apotecis ben visibles, amb aspecte de lecidea però amb caràcters de l’asc ben diferents, les Porpidia comprenen moltes espècies silicícoles, més o menys nitròfiles En la fotografia, P macrocarpa , d’apotecis grossos i…
Canvis recents en la fauna d’esponges del litoral català
L’esponja invasora Paraleucilla magna fins ara només s’ha localitzat a la riba occidental de la Mediterrània, on la seva distribució encara s’està estudiant María Jesús Uriz La fauna d’esponges del litoral català ha sofert alguns canvis les darreres dècades Un dels més destacats és la presència de l’espècie calcària de caràcter invasor Paraleucilla magna , de la família dels amforíscids Amphoriscidae, que possiblement fou introduïda a través de cultius industrials i que està proliferant als primers 15 m de fondària, principalment a prop dels ports, però també per tot el litoral…
Tristos tròpics
La perplexitat dels missioners, més encara que l’hostilitat brutal dels terratinents, era evident envers els kadiweus per què perdien el temps pintant-se tot el cos, enganyant llur aparença real, en lloc de dedicar-se a activitats profitoses Els indígenes, a la recíproca, no entenien per què els blancs anaven sense pintar, com bèsties sense rang I és que potser de rang sí que en tenien, però de bestialitat, també Molta Kadiweus, nambikwares, bororos i altres tucanos, tupís o ges pobles del Mato Grosso, abans plens de vida i color, esvaïts en ple segle XX, el del triomf dels drets humans……
Les ascomicèides (I): discomicets
Les pezizals cassoletes, múrgoles, tòfones i afins Els discomicets, el primer gran grup d’ascomicètides, inclouen aquells ordres que formen els ascs sobre fructificacions obertes, en forma de plat o cassoleta, amb peu o sense, anomenades apotecis Són ordres tan rics en espècies i diversos com les pezizals les conegudes cassoletes, múrgoles i tòfones, les leocials saprobis del sòl o fitoparàsits, les ritismatals majoritàriament fitoparàsits, les ostropals poc abundants, sobre restes vegetals en descomposició i les patellarials sobre fusta en descomposició o paràsits d’altres fongs i líquens…