Resultats de la cerca

Entre el 1860 i l’acabament de segle, l’articulació i l’organització del territori dels Països Catalans van experimentar importants modificacions com a conseqüència fonamentalment de tres factors la consolidació de les divisions administratives, els canvis en les activitats productives i les noves xarxes de comunicacions Aquests canvis van anar acompanyats d’importants moviments de població dels pobles petits a les viles industrials i les ciutats, i de les terres de secà de l’interior a les àrees de regadiu i de conreus destinats a l’exportació de les zones…

El context Des de fa una cinquantena llarga d’anys, es disposa d’una abundant acumulació de dades referents a la llengua catalana durant el segle XVIII Fins ara han funcionat dos intents d’interpretació global d’aquest ric conjunt de testimonis El primer és aquell que, calcant la història de la llengua sobre la història de la literatura, cobreix tot el període que va del segle XVI al XIX amb l’etiqueta de la “decadència” El segon redueix fonamentalment la història de la llengua catalana al llarg del set-cents al joc oposat de dues forces la persecució política i la resistència defensiva La…

L’evolució de la població catalana que s’inicià al principi del segle XVIII ha estat definida pel professor Jordi Nadal com “el sostre esventrat”, expressió que reflecteix el trencament d’una tendència marcada per l’alternança de cicles de creixement i cicles de pèrdua de població, alhora que se superava el límit del mig milió d’habitants La mateixa consideració de fort impuls demogràfic s’ha fet extensiva a les Illes, Mallorca i Menorca, i al País Valencià, que, encara que amb diferències entre unes i altres zones, es distanciaven del comportament demogràfic de la Espanya interior Amb…

El període 1639-59 representa la crisi més forta que patí el cos polític català des de les reformes posteriors a la guerra civil del segle XV L’aixecament popular contra els tercios de la monarquia hispànica, el 1640, la revolució protagonitzada per les institucions catalanes que culminà, al gener del 1641, amb el traspàs de sobirania al monarca francès, i la definitiva segregació del territori català l’any 1659, foren fites prou importants per a poder parlar d’un abans i un després d’aquest període Mai, des del segle XV, el xoc entre el cos polític i social català i la pràctica absolutista d…

Combat allusiu a la presa de Mersel-Kébir, sepulcre de RFolch de Cardona, M da Nola, Bellpuig d’Urgell, segle XVI RM Arreu d’Europa, el període comprès entre el 1500 i el 1700 assenyala el sorgiment dels exèrcits moderns Aquest procés és indeslligable d’un altre de parallel el de la naixença dels estats moderns Fet i fet, no manquen autors que defineixen l’Estat modern com una magnífica maquinària de guerra La centralització política al voltant dels monarques —cas de França o de Castella— o dels parlaments —cas d’Anglaterra o dels Països Baixos—, la consolidació d’unes rendes fiscals…

La prosperitat econòmica i la singularitat política de la geografia baix-medieval catalana, que es manifestà amb rotunditat des del començament del segle XIII en l’elevada densitat d’urbanització, van engendrar unes dramàtiques realitats socials que tendiren a exacerbar-se al llarg de la baixa edat mitjana i de la primera edat moderna Les condicions del món laboral en les societats precapitalistes, aguditzades per la conjuntura de crisi, van afavorir l’aparició de fenòmens de pauperització, de marginació i de conflictivitat social Una legió d’exclosos emergia des de la base de la pròspera…

L’aparell locomotor La màquina humana és constituïda per un sistema esquelètic, dotat d’ossos i articulacions de conformació diversa, i moguda per músculs Els músculs configuren la part activa de l’aparell locomotor, mentre que els ossos i les articulacions en són la part passiva Per a poder mantenir les diverses postures corporals actives —llevat, doncs, de les posicions supina i prona ajagut d’esquena i de bocaterrosa, respectivament, en què els músculs estan relaxats— i per a executar els moviments necessaris per als desplaçaments del cos i per a qualsevol activitat en general, cal…

La noció d’espectacle La noció d’espectacle televisiu ha tingut una història i unes aplicacions diferents a Europa i als Estats Units d’Amèrica Als Estats Units la televisió va tenir un caràcter comercial des de la seva creació Allí, la competència entre les diverses cadenes existeix des de l’emissió del primer programa televisiu, i l’estimació de les audiències per a determinar els programes més vistos condiciona des de l’inici el contingut dels programes i la programació Els programes es pensen en funció del públic i d’allò que li agrada i també del moment en què “consumeix”…

Mai com ara l’art havia estat tan present, com la cultura tota, com la informació No obstant això, la seva obscuritat exiigeix dels espectadors un paper intellectual superior al gaudi estètic En un llarg procés iniciat en el romanticisme, l’art s’ha anat desvinculant de l’encàrrec oficial, vingués de la clerecia, la noblesa o la mateixa burgesia La conquesta de l’autonomia de l’obra d’art ha alterat la relació amb l’entorn l’art presenta més que representa, interroga més que publicita El segle XX ha vist, fins i tot, un art de ruptures radicals amb les avantguardes i d’insòlites i inèdites…

Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món romà Elements escultòrics d’un monument funerari, versemblantment d’època romana, trobats fa uns anys al terme de Sant Martí Sarroca Es conserven al Museu Municipal de Sant Martí Sarroca ECSA - M Raurich Les característiques geogràfiques que defineixen el Penedès són les lleugeres ondulacions i el seu terreny planer que s’obre al mar per una àmplia zona d’estanys, avui terraplenats El complementen els estreps de les serralades litoral i pre-litoral Des d’antic és un lloc amb una gran abundor d’aigua, bo i fàcil de conrear Tanmateix era,…