Resultats de la cerca
Es mostren 6636 resultats
Aristoxen
Música
Filòsof i teòric de la música grec (Grècia).
Fou deixeble d’Aristòtil al Liceu després d’haver iniciat una formació d’ordre pitagòric En no succeir el seu mestre en aquesta entitat, decidí de crear una escola pròpia La seva obra ha estat molt mal tractada pel temps ja que tan sols han pervingut fragments d’alguns dels prop de 450 escrits que hom creu que redactà, entre els quals hi havia textos filosòfics i històrics vides, resums de doctrines passades, etc, tot i que els de teoria de la música filosofia i música són els que li donaren més renom ja en l’antiguitat No se’n conserva cap de complet Existeixen fragments extensos de tres…
L’aprenent de clown
Cinematografia
Pel·lícula del 1967; ficció de 87 min., dirigida per Manuel Esteba i Gallego.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Cire Films Barcelona ARGUMENT MEsteba GUIÓ MEsteba, Manuel Bengoa, Vicenç Lluch, José María Tavera FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Frexe MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA Rafael Ferrer i Fitó SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Charlie Rivel Charlie, Enrique San Francisco Joan, Montserrat Porta la mestra, Johnny Fairen Samsó, Francesc Tuset l’alcalde, Enriqueta Font una dona, i els nens María del Pilar del Moral Dora i Antonio del Moral Gaspar ESTRENA Barcelona, 23121967, Madrid, 27031969, TV, 06011986 en català PREMIS…
Àlex Casanovas i Hernández
Cinematografia
Actor.
Vida Treballà amb un grup de teatre d’afeccionats d’Alella Maresme, i debutà professionalment el 1985 amb Pum Xirivicu de la companyia de teatre infantil La Trepa L’any següent protagonitzà el muntatge de Josep Maria Flotats, El despertar de la primavera , seguit de Lorenzaccio 1987, El misàntrop 1987 i El temps i els Conway 1992 El 1991 fou descobert pel director Antonio Chavarrías, amb qui treballà en el thriller Manila , que li valgué el premi d’interpretació de la Generalitat i el de l’Associació d’Actors i Directors El mateix any rodà Chatarra Fèlix Rotaeta i El llarg hivern Jaime Camino…
Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya
Partit polític
Organització política fundada al novembre de 1983 a la Bisbal d’Empordà quan els integrants del Moviment Ecologista Català decidiren en la IV Assemblea convertir-se en partit.
Es definia com a ecologista, pacifista, llibertari, nacionalista i partidari d’una democràcia de base Impulsà la creació d’un partit ecologista estatal i s’integrà en la federació Los Verdes, però poc després del I Congrés de la federació celebrat a Cardedeu el 1985 se’n donà de baixa en desacord amb el model organitzatiu del nou partit El 1986 signà amb aquesta federació el Pacte de l’Ebre, que establia que Los Verdes no actuarien en l’òrbita catalana, ni AV-MEC a la resta de l’Estat En les eleccions legislatives de 1986 obtingué 22839 vots Però el 1987…
Guinea 2009
Estat
La junta militar que va prendre el poder el 24 de desembre de 2008 es va trobar aïllada internacionalment i sense cap mena de suport intern, més enllà del que venia del mateix exèrcit Aplaudida en els primers moments, perquè el cop d'estat es va produir un dia després de la mort del dictador Lansana Conté, la junta, encapçalada pel capità Moussa Dadis Camara, va perdre a poc a poc el seu crèdit En primer lloc, per governar de forma erràtica, sense comptar amb l'oposició ni afrontar els problemes del país pobresa extrema, inseguretat i deteriorament dels serveis públics En segon lloc, per…
La vaca cega

La vaca cega, manuscrit de Joan Maragall
Poema de Joan Maragall publicat a Poesies (1895).
Desenvolupament enciclopèdic És un dels més coneguts i populars Amb una gran contenció descriptiva explica els moviments d’una vaca, cega d’un cop de roc d’un vailet de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses Ripollès Gairebé la personifica, i li dona un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d’elements morals i lírics Ha estat repetidament traduïda al castellà, primer per Unamuno Poema de La vaca cega Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola És cega D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un…
Augmentar el consum d’aliments rics en fibra vegetal
Segons les estadístiques, en el nostre medi es consumeixen, en general, quantitats insuficients d’aliments rics en fibra vegetal, com ara les hortalisses i les verdures, fruites i cereals integrals La fibra vegetal és el residu digestiu dels aliments esmentats, ja que els seus components no són digerits ni absorbits en el tub digestiu Això no obstant, llur ingestió regular en el transcurs dels àpats principals és molt aconsellable, tant per a facilitar el trànsit intestinal, la qual cosa prevé el restrenyiment, com per a accelerar l’eliminació del tub digestiu de certes toxines…
LED
Díodes electroluminiscents o LED
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Díode electroluminescent.
Són formats per una junció pn capaç d’emetre llum en ésser polaritzada en sentit directe Produeixen una llum monocromàtica, són de baix consum i són molt emprats com a elements de senyalització en aparells, circuits electrònics i làmpades Són especialment coneguts els indicadors alfanumèrics, utilitzats en aparells digitals, amb els quals hom representa lletres i xifres, i entre els quals cal esmentar els de 7 i de 8 segments Segons el semiconductor utilitzat hom aconsegueix colors de llum diferents vermell, verd, groc, etc Els semiconductors més utilitzats són l’arsenur de galli, el fosfur d…
Els gecònids: dragons
Els gecònids constitueixen una família extensa, present a les parts més càlides i temperades de la Terra No tenen forat pineal ni os premaxillar, els parietals són parells, les vèrtebres procèliques o amficèliques i la cintura escapular és perforada Són animals de cos robust, no gaire grossos, de cua relativament curta i sovint nocturns molts són arborícoles i grimpadors El cap i el tronc són deprimits Els dits són amples i s’adhereixen al substrat gràcies a unes làmines subdigitals cobertes de sedes microscòpiques La cua és gruixuda Tot el cos és recobert de tubercles més o menys pronunciats…
Les societats comanditàries i altres
Participació de Francesc Vilumara i Companyia, Socitat en comantita La majoria de les empreses catalanes, no individuals, que es creen al segle XIX tenen la naturalesa jurídica de societats comanditàries o en comandita En aquestes societats hi ha dues classes de socis els collectius i els comanditaris Els primers hi aporten fons, figuren en la denominació de la societat i són els responsables de la direcció, de manera que responen amb tot el seu patrimoni davant els creditors Els socis comanditaris també aporten fons, però no figuren en el nom de l’empresa ni poden participar en…