Resultats de la cerca
Es mostren 386 resultats
Els pteridòfits: falgueres
Adaptació al medi terrestre les plantes vasculars Origen i desenvolupament de les plantes al llarg dels diversos períodes geològics El gruix de les corresponents línies expressa la importància quantitativa del grup, i la llargada el seu període de presència sobre la Terra Maber, a partir de Strasburger A la introducció dedicada als briòfits és evocada l’aventura que, per a l’evolució de les plantes, representà l’adaptació a un medi radicalment nou, el medi terrestre, i com resolgueren el problema els tres grans grups bàsicament terrestres dits també embriòfits que són els briòfits, els…
Leca
Llogaret
Llogaret del municipi de Cortsaví (Vallespir), al peu del puig de l’Estela, a l’esquerra del riu Ferrer, l’alta vall del qual és anomenada vall de Leca
.
vall de Bianya
Vall de la Garrotxa que s’estén des de la serra de Capsacosta i la serra de puig Estela fins a la vall del Fluvià, aigua avall d’Olot.
La serra del Malforat, al nord, la separa de la vall de Bac, i la serra de Sant Miquel del Mont, al sud, de la vall de Ridaura La vall de Bianya, és formada per dos brancs importants que s’ajunten a Hostalnou de Bianya la vall de Santa Llúcia de Puigmal i la vall de Sant Ponç d’Aulina a aquesta darrera s’uneixen les de Sant Salvador de Bianya i de la riera del Farró a l’est d’Hostalnou s’hi ajunta la vall de Capsec, que davalla de la serra de Malforat La riera de Bianya , que drena la vall, és formada per la reunió de les petites rieres de les valls laterals rep la riera de la Ridaura, per la…
Sant Sebastià de Guimerà, abans Santa Maria
Art romànic
Situació Vista de l'església des del castell MC Aquesta església, parròquia de Guimerà, és a llevant del castell, prop del cim del turó on s’esglaona el poble Mapa 34-15 390 Situació 31TCG489033 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior CPO Història La parròquia de Guimerà va dependre en un primer moment del bisbat de Vic per passar a mitjan segle XII al de Tarragona Trobem documentada per primera vegada l’església de Guimerà en una relació de parròquies del bisbat de Vic que es pot datar a mitjan segle XI Guimerà fou una de les parròquies de Vic que l…
rasos de Peguera
rasos de Peguera Paisatge del roc de Peguera al terme de Fígols Vell
© Fototeca.cat
Plec anticlinal de les serres prepirinenques exteriors, que s’eleva al NE de Berga.
Consta d’unes quantes ondulacions de formes pesades, perquè les calcàries i margues del Cretaci que li donen vigoria apareixen parcialment empastades de pudingues montserratines que els lleven l’agudesa En general els relleus més baixos estan formats per materials liàsics o del cretaci inferior margues i gresos de colors roigs i bigarrats Formen els relleus alts calcàries i margues grises del Cretaci superior, datables per les fines calcàries blanques garumniades El relleu forma una graderia anticlinal, ascendent de S a N, i descendent cap a les valls del Llobregat E 1 500 m en 7-8 km i l’…
Susa

Fris dels Arquers, provinent del palau reial de Susa (Musée du Louvre)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Iran, situada a la riba del Kārūn, uns 325 km a l’E d’Eşfähān.
Correspon a l’actual Sus La prehistòria hi és representada per la cultura Susa I , relacionada amb la d’Al-'Ubaid 4300-3500 aC, de la qual ha estat trobada una ceràmica d’una gran qualitat, pintada, i per una fase de transició que correspon al període d’Uruk 3500-3100 aC La fase Susa II , ja protohistòrica, és relacionada amb el període de Jamdat Nasr 3100-2700 aC A partir de l’època històrica s’inicia el període elamita, durant el qual Susa fou la capital de l’Elam En poder, primer, de la dinastia autòctona d’Awan ~2400-2230 aC, estigué sotmesa després, com la resta del país, al regne d’…
Santes Creus de Bordell (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant L Prat Situació A pocs metres del terme municipal de Vilanova de l’Aguda, dins el límit de Pinell, en un punt des d’on es domina una de les més belles panoràmiques obertes cap a les terres meridionals de Lleida, hi ha el temple de Santes Creus de Bordell Mapa 329M781 Situació 31TCG603458 Seguint la carretera de Solsona a Sanaüja —que al punt quilomètric 16 es transforma en un camí practicable de muntanya—, cal continuar cap al trencant indicat, 1 km més enllà cap a Sanaüja, i deixar els trencants de la Codina i de Madrona A l’altura…
Era Mare de Diu deth Rosèr d’Aubèrt (Vielha)
Art romànic
Situació Aquesta església, que es troba situada a la plaça Major, centra el nucli poblacional d’Aubèrt, petit poble, situat a 912 m d’altitud, el qual s’estén a la riba dreta de la Garona, sobre la carretera general Mapa 148M781 Situació 31TCH184337 Hom hi pot arribar fàcilment des de Vielha, després de recórrer prop d’uns 5 km Església Planta, a escala 1200, de l’església, edifici d’una nau coronada vers llevant per un absis semicircular, llevat el segle XVI A Mazcuñan-F Junyent Inicialment aquest edifici era una església romànica, composta d’una nau amb absis Aquesta primitiva estructura,…
concili II del Vaticà
Sessió inaugural del concili II del Vaticà, a la basílica de Sant Pere
© Fototeca.cat
Vint-i-unè concili ecumènic de l’Església catòlica, convocat pel papa Joan XXIII amb la constitució apostòlica Humanae salutis (25 de desembre de 1961) i celebrat sota el seu pontificat i el del seu successor, Pau VI, a Sant Pere del Vaticà en els períodes següents: de l’11 d’octubre al 7 de desembre de 1962; del 29 de setembre al 4 de desembre de 1963; i del 14 de setembre al 8 de desembre de 1965.
Hi foren aprovades i proclamades les constitucions sobre litúrgia Sacrosanctum concilium , 25 de gener de 1964, dogmàtica sobre l’Església Lumen gentium , 21 de novembre de 1964, dogmàtica sobre la divina revelació Dei Verbum , 18 de novembre de 1965 i pastoral sobre l’Església en el món d’avui Gaudium et Spes , 7 de desembre de 1965, els decrets sobre els mitjans de comunicació social Inter mirifica , 4 de desembre de 1963, l’ecumenisme Unitatis redintegratio , 21 de novembre de 1964, les Esglésies orientals Orientalium Ecclesiarum , 12 de novembre de 1964, el ministeri pastoral dels…
riu Ferrer
Riu
Riu del Vallespir, afluent, per l’esquerra, del Tec, que neix a l’E del massís de Canigó, al vessant sud del puig de l’Estela, prop de la torre Avetera.
Desemboca al seu collector a Arles A la part baixa de la vall de Riuferrer hi ha l’antic priorat de SantPere de Riuferrer
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina