Resultats de la cerca

Situació Vista general de l’excavació realitzada l’any 1980 M Solà Aquesta necròpoli es pot localitzar a una altitud de 715 m, al peu d’un antic camí carreter que va del petit nucli de Vilamajor al lloc anomenat castell de Santa Maria, a uns 300 metres al N de l’esmentat nucli de Vilamajor, situat a l’extrem SW del terme i a uns 3 km de l’Astor Creiem que devia estar relacionada amb la capella romànica de Sant Joan de Vilamajor, antiga sufragània de Segur i filial de l’Astor Mapa 34-14361 Situació 31TCG690155 Necròpoli La necròpoli fou estudiada l’any 1980 per membres de la Secció d’…

Fill d’un bibliotecari arxiver, estudià al Seminari de Girona Fou ordenat prevere el 1957 Es traslladà a Roma, on es llicencià en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en teologia a la Universitat del Laterà El 1966 es llicencià en història a la Complutense de Madrid i anys més tard obtingué el títol de doctor 1993 en història a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre Catalunya i l’Església al segle XVII La Catalunya del Barroc vista des de Girona La crònica de Jeroni de Real,1626-1683 1994 A la seva ciutat natal, compaginà les tasques pastorals amb…

La serra del Malforat, al nord, la separa de la vall de Bac, i la serra de Sant Miquel del Mont, al sud, de la vall de Ridaura La vall de Bianya, és formada per dos brancs importants que s’ajunten a Hostalnou de Bianya la vall de Santa Llúcia de Puigmal i la vall de Sant Ponç d’Aulina a aquesta darrera s’uneixen les de Sant Salvador de Bianya i de la riera del Farró a l’est d’Hostalnou s’hi ajunta la vall de Capsec, que davalla de la serra de Malforat La riera de Bianya , que drena la vall, és formada per la reunió de les petites rieres de les valls laterals rep la riera de la Ridaura, per la…

Adaptació al medi terrestre les plantes vasculars Origen i desenvolupament de les plantes al llarg dels diversos períodes geològics El gruix de les corresponents línies expressa la importància quantitativa del grup, i la llargada el seu període de presència sobre la Terra Maber, a partir de Strasburger A la introducció dedicada als briòfits és evocada l’aventura que, per a l’evolució de les plantes, representà l’adaptació a un medi radicalment nou, el medi terrestre, i com resolgueren el problema els tres grans grups bàsicament terrestres dits també embriòfits que són els briòfits, els…

Situació Vista de l'església des del castell MC Aquesta església, parròquia de Guimerà, és a llevant del castell, prop del cim del turó on s’esglaona el poble Mapa 34-15 390 Situació 31TCG489033 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior CPO Història La parròquia de Guimerà va dependre en un primer moment del bisbat de Vic per passar a mitjan segle XII al de Tarragona Trobem documentada per primera vegada l’església de Guimerà en una relació de parròquies del bisbat de Vic que es pot datar a mitjan segle XI Guimerà fou una de les parròquies de Vic que l…

Consta d’unes quantes ondulacions de formes pesades, perquè les calcàries i margues del Cretaci que li donen vigoria apareixen parcialment empastades de pudingues montserratines que els lleven l’agudesa En general els relleus més baixos estan formats per materials liàsics o del cretaci inferior margues i gresos de colors roigs i bigarrats Formen els relleus alts calcàries i margues grises del Cretaci superior, datables per les fines calcàries blanques garumniades El relleu forma una graderia anticlinal, ascendent de S a N, i descendent cap a les valls del Llobregat E 1 500 m en 7-8 km i l’…

Correspon a l’actual Sus La prehistòria hi és representada per la cultura Susa I , relacionada amb la d’Al-'Ubaid 4300-3500 aC, de la qual ha estat trobada una ceràmica d’una gran qualitat, pintada, i per una fase de transició que correspon al període d’Uruk 3500-3100 aC La fase Susa II , ja protohistòrica, és relacionada amb el període de Jamdat Nasr 3100-2700 aC A partir de l’època històrica s’inicia el període elamita, durant el qual Susa fou la capital de l’Elam En poder, primer, de la dinastia autòctona d’Awan ~2400-2230 aC, estigué sotmesa després, com la resta del país, al regne d’…

Situació Aquesta església, que es troba situada a la plaça Major, centra el nucli poblacional d’Aubèrt, petit poble, situat a 912 m d’altitud, el qual s’estén a la riba dreta de la Garona, sobre la carretera general Mapa 148M781 Situació 31TCH184337 Hom hi pot arribar fàcilment des de Vielha, després de recórrer prop d’uns 5 km Església Planta, a escala 1200, de l’església, edifici d’una nau coronada vers llevant per un absis semicircular, llevat el segle XVI A Mazcuñan-F Junyent Inicialment aquest edifici era una església romànica, composta d’una nau amb absis Aquesta primitiva estructura,…

Vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant L Prat Situació A pocs metres del terme municipal de Vilanova de l’Aguda, dins el límit de Pinell, en un punt des d’on es domina una de les més belles panoràmiques obertes cap a les terres meridionals de Lleida, hi ha el temple de Santes Creus de Bordell Mapa 329M781 Situació 31TCG603458 Seguint la carretera de Solsona a Sanaüja —que al punt quilomètric 16 es transforma en un camí practicable de muntanya—, cal continuar cap al trencant indicat, 1 km més enllà cap a Sanaüja, i deixar els trencants de la Codina i de Madrona A l’altura…