Resultats de la cerca
Es mostren 708 resultats
Tomàs Ernest Delamon
Historiografia catalana
Historiador d’expressió francesa.
En l’àmbit professional fou comissionat dels serveis mòbils de correus a Bordeus i també president del sindicat del canal del baix Conflent de Boera, construït per al regadiu de les terres de la comarca La seva afecció per la història fou més aviat la d’un estudiós local, però les anàlisis que feu en els seus treballs es basaren en fonts molt ben documentades, com és el cas de la monografia conscienciosa i mai superada de Prada o la història de la guerra catalanofrancesa del 1285 Els seus articles no són abundosos, però estudien els temes en profunditat, cosa poc freqüent en la…
Wilhelm Grosz
Música
Compositor austríac.
Després d’acabar els estudis a Viena, trobà feina com a director d’orquestra a l’Òpera de Mannheim 1920-21, període després del qual tornà a la capital d’Àustria, on es guanyà la vida com a pianista i compositor d’obres per a li per a concerts L’any 1928 es traslladà a Berlín, on es decantà per formes musicals més lleugeres El 1933 fou director del Kammerspiele Teatre a Viena, però, per raons polítiques, l’any següent se n’anà a viure a Londres fins el 1938, que emigrà als Estats Units Fou un dels primers compositors que incorporaren elements jazzístics a les seves obres També s’expressà amb…
Sílvia Fontana Solà

Sílvia Fontana Solà
CN Sabadell
Natació
Nedadora especialitzada en proves d’esquena.
S’inicià al CN Reus Deportiu, però completà la seva formació al CN Tarraco i el CN Sabadell, on fou entrenada per Josep Claret Posteriorment, entrenà a la Residència Blume amb Peter Dhalberg Fou divuit vegades campiona d’Espanya nou als Campionats d’estiu i nou als d’hivern A l’estiu, tres cops de 100 m esquena 1975, 1976, 1979, cinc cops de 200 m esquena 1974-77, 1979 i un cop de relleus 4 × 100 m estils 1974 amb la selecció catalana A l’hivern, quatre cops de 100 m esquena 1975, 1976, 1978, 1979, quatre cops de 200 m esquena 1974, 1975, 1976, 1978 i un cop de relleus 4 × 100 m estils amb el…
èczema
Patologia humana
Malaltia de la pell produïda per diverses causes, tant d’origen extern com intern.
Caracteritzada per la formació d’una vesícula primordial que normalment degenera cap a una acantosi i una paraceratosi i arriba a un estadi final denominat liquenització , que comprèn l’engruiximent de totes les capes de l’epidermis Al derma es produeix una dilatació vascular que pot donar lloc a la tortuositat dels vasos i a una infiltració generalment de limfòcits Entre les formes més importants hom distingeix, en el tipus endogen, l' èczema atòpic o constitucional, caracteritzat pel fet de presentar antecedents familiars d’afeccions asmàtiques o d’èczema, i que es presenta en tres estadis…
Acadèmia dels Nocturns
Acadèmia literària creada a València el 1591 per iniciativa del noble Bernat Català de Valeriola.
Aprovades les constitucions pels tretze membres fundadors —entre d’altres, els dramaturgs Francesc Tàrrega i Gaspar d’Aguilar i l’historiador Gaspar Escolano—, les sessions tingueren lloc regularment fins el 1594 Consistien en la lectura d’un discurs i de diverses poesies, sobre un tema fixat a la sessió anterior, amb l’única finalitat de conrear l’enginy i la intelligència Cada membre adoptava un pseudònim, relacionat amb la nit Entre els seus membres, que arribaren a ser més de quaranta, hi havia els dramaturgs Carles Boïl, Guillem de Castro i Andreu Rey de Artieda Un cop extingida,…
Sant Pere de Manyanet (Sarroca de Bellera)
Art romànic
No és coneixen notícies històriques directes sobre aquesta antiga parròquia Molt probablement aquesta església gaudí d’una afecció especial car donà nom a la vall de Manyanet, capçalera del riu de Bellera, coneguda d’antic com a vall de Sant Pere En formaven part els llogarets de Buira, Castellvell de Bellera, Avellanos, Castellnou d’Avellanos, Vilancòs, i el mateix Manyanet D’altra banda, el topònim Manyanet prové del llatí Medianetu que significa justament “línia on és posa un molió” Per tant, podem identificar-la també amb Sancti Petri de Nubibus 1 488 m d’altitud, límit…
El que cal saber de la policitèmia
Patologia humana
La policitèmia vera consisteix en un increment de la massa total de glòbuls vermells, la concentració dels quals supera els 6 milions/mm 3 , i que produeix un augment de la viscositat sanguínia La policitèmia pot ésser secundària a una altra malaltia que provoqui una elaboració exagerada de glòbuls vermells Així, per exemple, se sol associar a les manifestacions de diverses malalties pulmonars Un cas especial de l’alteració, la policitèmia vera, constitueix una afecció crònica d’origen desconegut que sol afectar homes adults Un signe típic de la policitèmia és la rubefacció, és a…
Cel·lulitis orbitària
Patologia humana
És anomenada cel lulitis orbitària la inflamació dels teixits de l’òrbita ocular que envolten el globus ocular La inflamació és deguda amb més freqüència a una infecció propagada des dels sins nasals infectats Igualment, pot ésser causada per una infecció dentària o bé per l’arribada de gèrmens procedents d’altres parts de l’organisme que atenyen l’òrbita a través de la circulació sanguínia, o per la introducció directa de gèrmens procedents de l’exterior a través d’un traumatisme Entre els símptomes que provoca, cal destacar un dolor orbitari molt intens, disminució dels moviments oculars,…
Daltonisme
Patologia humana
El daltonisme és un trastorn de la capacitat sensorial cromàtica, en què hi ha una incapacitat per a determinar certs colors o bé diferenciar-los És un trastorn molt freqüent que afecta aproximadament un 7% dels homes i un 1% de les dones En general, és degut a una alteració constitucional hereditària, per absència d’algunes de les cèllules sensorials capaces de distingir els colors, els cons retinals És més aviat estrany que sigui degut a una afecció de la retina o del nervi òptic Aquest trastorn sol consistir en una dificultat per a percebre el color vermell i el color verd Són anomenats…
Epicondilitis (colze de tennista)
Patologia humana
Definició L’epicondilitis consisteix en la distensió o l’esquinç dels músculs extensors de l’avantbraç i la mà que s’insereixen en l’epicòndil, una prominència de l’húmer També és anomenada colze de tennista perquè sovint afecta persones que practiquen aquest esport Causes L’epicondilitis s’esdevé com a conseqüència d’un sobreesforç dels músculs que s’insereixen en l’epicòndil Aquests músculs vinculen l’húmer amb els ossos de l’avantbraç i els de la mà Són els encarregats d’efectuar el moviment de supinació, és a dir, el moviment de l’avantbraç pel qual hom dirigeix el palmell de la mà cap…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina