Resultats de la cerca

L’escut de Solsona en un capitell del Castellvell Olius ECSA – GSerra Al final del segle XII Solsona era una vila murada i pròspera, fins al punt que es construïen cases al solar del cementiri, la qual cosa el paborde va aturar el 1191 Una part dels seus habitants eren vassalls de la canònica augustiniana de Santa Maria, i una altra, dels Torroja El 1217, mitjançant el casament d’Agnès de Torroja amb Ramon Folc, fill i hereu del vescomte de Cardona, la vila, en la part que era dels Torroja, restà integrada al vescomtat La carta de guiatge i protecció que l’any 1201 concediren els dos senyors…

L’escut de la vila dibuixat el 1453 en un llibre notarial AHCO La vila d’Olot es troba a la conca alta del Fluvià, entre els Prepirineus i la Serralada Transversal, a la falda del volcà Montsacopa que la resguarda del vent del nord i al bell mig del pla d’Olot que delimiten el Fluvià i el Ridaura El nucli més antic, anomenat la Vila Vella, s’aixecava damunt d’un esperó basàltic a la vora del riu, tot dominant una antiga cruïlla de vies que remuntaven els cursos fluvials des de Besalú i Santa Pau en direcció al Ripollès i el Collsacabra Posteriorment, però encara dins del període medieval, l’…

El terme s’estén principalment pel vessant de l’esquerra de la vall, on es destaquen les ruïnes dels despoblats de Bell-lloc i de Campelles lloc esmentat el 906 del qual només resta l’església de Sant Esteve a la dreta del riu límit amb el terme de Cornellà de Conflent hi ha només el recinte estricte de la vila La superfície dedicada a l’agricultura és molt escassa 10 ha i destinada tota a arbres fruiters 6 ha de pomeres, 2 de pereres i 2 d’albercoquers el cens ramader és nul La vila vilafranquins 435 m alt fou bastida a la dreta de la Tet, a la confluència amb el riu Major de Vernet,…

Vida i obra D’origen social benestant, després d’estudiar el batxiller als Escolapis cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1889, i es doctorà a Madrid el 1890 Es dedicà professionalment a l’exercici de l’advocacia, fins que el 1901 entrà, gràcies a Eusebi Güell, com a soci fundador i secretari general del consell d’administració en la Companyia Asland Fou membre de diverses corporacions i entitats cíviques en què collaborà de manera molt activa, entre les quals cal destacar els Jocs Florals, el Collegi d’Advocats, l’Ateneu Barcelonès, el Patronat de la…

Segons una tradició, potser llegendària, té el seu origen en la donació feta a mitjan segle X, a l’església de Magalona i en la persona del seu bisbe Ricuí, per part de dues germanes de Fulcrand, bisbe de Lodeva, de Montpeller i Montpelleret, respectivament, que havien heretat de llur mare, filla del comte de Melgor Ricuí donà Montpeller en feu a un senyor del país anomenat Guillem alguns el coneixen per Guiu I de Montpeller vers el 975 Onze anys després aquest rebé en feu de Bernat II de Melgor un domini considerable al voltant de Montpeller…

Desenvolupament enciclopèdic El 1767 li fou cedit com a seu l’edifici de la Llotja La Junta de Comerç de Barcelona, representant a Catalunya de la Junta General de Comerç i Moneda, tenia dos precedents directes la Junta Particular de Comerç de Barcelona, creada el 1692, i la Junta de Comerç Terrestre i Marítim, del 1735 La Junta instituïda el 1760 tenia jurisdicció sobre tot Catalunya i era composta per l’intendent, que exercia la presidència, el secretari i dotze membres més els tres cònsols del contenciós, dos cavallers hisendats destinats a atendre el foment de l’agricultura i…

Situació Edifici d’història molt antiga i coneguda, però del qual roman només la base d’una gran torre quadrada i vestigis dels dipòsits cavats a la roca ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un turó, damunt de l’església i del poble abandonat d’Orrit Des del cim es domina tot un sector de la vall de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-11251 Situació 31TCG138810 Havent deixat a mà esquerra el poble d’Areny, a la dreta hi ha un pont, que cal travessar Ens hem d’enfilar pel camí vell fins a l’església i el poble vell i després pujar gairebé pel dret, fins a arribar al castell JBM-JJBR Història El…

Situació Vista aèria de la ciutat, amb el nucli històric a primer terme i la vall de l’Ondara al fons ECSA-J Todó La ciutat de Cervera, capital de la comarca de la Segarra, és situada a 548 m d’altitud, sobre la carena d’un tossal proper a la riba dreta del riu d’Ondara Com a cap comarcal, a Cervera s’hi concentra un important nombre de serveis, tot i que l’activitat més dinàmica i diversificada és la indústria Mapa 34-14 361 Situació 31TCG563148 Cervera disposa d’una bona xarxa de comunicacions La principal via la constitueix la carretera N-II de Barcelona a Madrid, la qual travessa la…

Important centre artístic, cultural i turístic, conserva en carrers i palaus un caràcter renaixentista sobre un fons medieval El seu desenvolupament modern s’inicià durant l’època que ostentà la capitalitat del regne d’Itàlia 1865-70, però és del 1900 ençà que ha tingut un gran increment La població, que el 1901 era de 188000 h, augmentà a 271975 h en 35 anys, i des del 1936 el creixement és de l’1,3% anual La ciutat ha crescut cap al N i el NW sobretot devers Prato, mentre que al S l’expansió és limitada pels turons que la voregen Actualment és un destacat centre comercial i de serveis…

La vila d’Alins, situada a 1048 m d’altitud a l’esquerra de la Noguera de Vallferrera, ha estat la capital tradicional de la vall des de l’edat mitjana fins a l’actualitat En bona part, la història de la Vall Ferrera ha estat indestriable de la de la vila d’Alins i la seva força, enderrocada des del segle XVI A mitjan segle XI la Vall Ferrera es trobava sota la dominació de Guitard Isarn i dels seus fills, Ficapal i Tedball, feudataris del comte de Pallars Jussà En una convinença datada l’any 1076, Ramon V infeudà la Vall Ferrera i el castell de Gilareny a Ficapal L’any 1088 Ramon V ja havia…