Resultats de la cerca

El castell d’Aguilar, al qual estava vinculada l’església de Sant Sadurní, és esmentat l’any 1042 o 1044 com a límit, a tramuntana, del castell de la Clua L’any 1085, el castell amb els seus termes i pertinences fou deixat per Isarn Guitard als seus germans, Ramon i Arnau, amb la condició que després d’ells passés a la canònica de Santa Maria d’Organyà El lloc d’Aguilar, a mitjan segle XVII, era dels Margarit pel matrimoni de Maria de Biure i de Cardona, baronessa d’Aguilar, amb Josep de Margarit i de Biure L’església del castell d’Aguilar consta en la publicació sacramental del testament de…

Situació Vestigis dels murs del castell, d’un aparell extremament bast ECSA – A Villaró Es troba en un serrat al nord del poble de Miravall Mapa 34–11253 Situació 31TGC583874 Un cop arribats a Miravall, cal prendre la pista que, des de l’entrada del poble, s’enfila cap a les bordes de la serra A 1 km, aproximadament, un revolt molt tancat marca l’inici d’una roureda Cal prendre des de la pista mateix un caminet perdedor que s’enfila cap amunt A uns 200 m es troba una roca amb les restes de la construcció Història No hi ha dades certes sobre el castell de Miravall, possiblement una…

El lloc de Montornès, avui despoblat, és situat al sector nord-oriental del terme de Prenafeta, convertit avui dia en pedania de Montblanc Una de les primeres mencions documentals d’aquest indret data de l’any 1082, quan mitjançant una escriptura, el comte de Barcelona Ramon Berenguer II donà a Ermengol Bonpart, als seus germans Ponç i Bonfill, als esposos Gaufred Gilabert i Sança i a llurs descendents, les terres cultes i ermes i altres béns territorials situats al puig de Montornès, amb la condició que hi bastissin una torre o fortalesa segons indica del document, tots aquests béns cedits…

El poble de Lilla o l’Illa és situat al sud-est de Montblanc i fa de límit amb la comarca de l’Alt Camp Les notícies documentals sobre aquest indret i el seu castell són molt escasses una de les úniques referències documentals localitzades fins a l’actualitat data de l’any 1018, quan Hug, fill d’Ansulf, donà al seu fill Bonfill el castro Alila amb totes les possessions que tenia dins el seu terme El topònim Alila és segons alguns autors inequívocament d’origen àrab, per la qual cosa és molt possible que abans de la conquesta feudal d’aquesta zona de la Conca de Barberà al segle…

Hom disposa d’escasses noticies d’aquesta fortalesa, de la qual es desconeix l’emplaçament Una de les primeres mencions data de l’any 1211, quan Guillem de Tarragona, amb el consentiment del rei Pere i de Catalunya-Aragó, va fer donació, en condomini, de la jurisdicció que li pertanyia dels llocs i castells de Salou, la Pineda i Alió a l’arquebisbe Ramon de Rocabertí Aquest prelat, l’any següent, va adquirir per 5 000 sous a Guillem de Tarragona els castells de Salou i la Pineda, i els cedí al paborde i al capítol de la seu de Tarragona L’any 1230 Guillem de Tarragona llegà en…

Situació Escasses restes dels murs laterals de l’església, en els quals s’endevina el perímetre de l’absis ECSA - JA Adell Les minses restes de la capella de Sant Aleix es troben al bell cim d’un serrat situat al nord de Claverol i que domina el poble Mapa 33-11252 Situació 31TCG347795 Per anar-hi cal prendre la carretera d’Hortoneda i a uns 2 km de Claverol agafar una pista, en molt mal estat, que en 500 m porta al cim on hi ha la capella JAA Història No hi ha referències documentals sobre aquesta antiga capella de la parròquia de Claverol, tot i que el que ens ha pervingut…

Als Països Catalans és un migrador regular, però molt poc nombrós, a les costes continentals, i més rar a les Balears Accidental a l’hivern La migració primaveral és molt concentrada durant el maig, i escassegen les observacions al final d’abril i al juny El pas de tardor és molt més estès en el temps, però afecta molts menys ocells comença el mes d’agost i es manté fins a l’octubre, quan hi ha la màxima de dades els territs grossos són ja molt rars el novembre Fora dels períodes migratoris, les observacions són molt escasses s’ha enregistrat una vegada el març 3 exemplars el…

El terme, de reduïda extensió, és gairebé tot pla L’agricultura ocupa només la tercera part del territori és tota de regadiu i aprofita l’aigua de la séquia de Montcada 70 ha i de pous 30 ha Els principals conreus són les hortalisses melons, patates, blat de moro i el tarongerar Les activitats industrials són escasses mobles, paper La població tingué un fort augment al llarg del s XIX, accelerat modernament a causa de l’onada expansiva de la ciutat de València Inicialment fou lloc d’estiueig de València les edificacions de nombroses urbanitzacions ocupen una gran part del terme i…

Les escasses restes del cenobi es troben als fonaments de la masia dita el Monestir, al SW del terme Existia ja el 839, quan el bisbe Sisebut d’Urgell li llegà un llibre de sant Agustí El 849 el regia l’abat Guisamon, que retornà al bisbe d’Urgell les esglésies de Santa Eulàlia i de Sant Joan de la Vall de la Vansa, que retenia injustament Al principi del segle X tingué una greu decadència, i el 973 el prevere Bonanat reedificà el monestir i el cedí al seu germà Digne perquè regís la comunitat D’aquest moment en endavant consta sempre com a Sant Andreu de Centelles o d’Entreponts 1079 El nom…

La capital és Natal Limita al N amb l’oceà Atlàntic, al S amb l’estat de Paraíba i a l’W amb el de Ceará A la zona marítima, poc accidentada, s’hi troba el cap de São Roque, la punta més oriental de l’Amèrica del Sud El terreny ascendeix suaument cap a l’interior, constituït per una sèrie d’altiplans chapadas i serralades de materials metamòrfics La serra Borborema divideix l’estat en dos vessants oriental i occidental El clima és el propi del sertão pluges escasses i insegures i temperatures elevades Això fa que hi visqui una vegetació molt característica la caatinga , de…