Resultats de la cerca
Es mostren 507 resultats
feudalisme
La prestació d’homenatge de fidelitat pel vassall al senyor (feudalisme) representada en una miniatura del Liber Feudorum Maior (segle XIII)
© Fototeca.cat
Història
Sistema que configurà fonamentalment l’estructura juridicopública i economicosocial de la major part dels països de l’Occident europeu durant els segles medievals (alguns dels seus aspectes es prolongaren fins a la darreria de l’edat moderna).
La complexitat del sistema fa difícil de fixar-ne les característiques essencials Per a la justa comprensió del feudalisme i del seu procés de formació cal esguardar el panorama de l’evolució economicosocial i política de tot l’Occident, que arrenca de les darreres etapes del baix imperi Romà i que es caracteritza per una creixença quantitativa del règim de latifundis, fins a convertir-se en el sistema predominant de l’explotació agrària, per una multiplicació i generalització dels llaços de dependència personal o de “recomanació” entre els homes, i per l’atribució als grans propietaris…
El retorn dels “papers de Salamanca”
Pancarta reclamant els papers de Salamanca a la Universitat de Massachusetts, sd Comissió de la Dignitat Una de les principals reclamacions de l’àmbit cultural que la societat catalana ha mantingut més viva en els darrers trenta anys ha estat la del retorn de la documentació espoliada l’any 1939 per les tropes franquistes, els popularment anomenats «papers de Salamanca» Aquest documents —uns 15 000 lligalls— havien estat traslladats a la ciutat de Salamanca, on van a estar a disposició de diferents organismes repressius per tal d’aportar proves incriminatòries contra les persones perseguides…
Pere Àngel Ferrer i Despuig, abat de Sant Cugat del Vallès (1557-1560)
El 22 de juliol de l’any 1557, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Girolamo Doria, arquebisbe de Tarragona no jurà el càrrec diputat militar Antoni Vila, cavaller de Vic diputat reial Joan Lluís Cornet i de Merlès, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Onofre Jordà, canonge de la seu de Tortosa diputat reial Simeó Ferran, de Vilafranca del Penedès diputat reial Macià Torres, ciutadà de Lleida El dia 22 de juliol de 1557 l’arquebisbe de Tarragona, Girolamo Doria, fou escollit diputat eclesiàstic Tal com havia passat en el trienni…
Banc Ibèric (1881-1884)
La constitució El Banc Ibèric es constituí a Barcelona el 5 de novembre de 1881 L’objectiu social era “ auxiliar directamente con sus recursos a todas las clases industriales de España y a la vez atender también al servicio del comercio, como poderoso auxiliar que es de la industria ” art 2 dels estatuts Un objectiu general, per tant, però clarament més enfocat a la inversió en negocis que a les operacions comercials El capital subscrit és importantíssim 50 milions de pessetes Com era tradicional, el capital realment desemborsat en el moment de la subscripció és molt menor el 25%, o sigui 12,…
Castell de Sant Martí (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Notable estructura conservada a la part meridional del promontori, que era a la vegada església i fortalesa ECSA - Rambol El castell de Sant Martí o de Sant Martí dels Castells constitueix una de les portes del Baridà És situat sobre un petit promontori a l’esquerra del Segre, el qual es troba obligat a contornejar-lo fent un acusat meandre Arredossat al turó del castell hi ha el mas de Sant Martí Mapa 35-10 216 Situació 31TCG941913 El riu es travessava fins fa molt poc per una passarella que hi havia al quilòmetre 156 de la carretera N-260 que uneix la Seu d’Urgell amb Puigcerdà,…
Santa Maria de Domanova (Rodés)
Art romànic
Situació El santuari de Santa Maria de Domanova, situat en el mateix lloc on hi hagué el castell de Domanova, és al cim del puig d’aquest nom, que té forma cònica És cobert de bosc i destaca en el paisatge de la plana dc Rodés, al sud de la vall de la Tet, a l’extrem oriental del Conflent, vora el seu límit amb el Rosselló Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 28’ 26” - Long 2° 33’ 35” E Partint de Perpinyà i passant per Illa, per la carretera N-116, tot just passat el coll de Ternera, pel qual hom penetra a la comarca del Conflent, es troba a la dreta la carretera que porta al poble de Rodés Just…
La Segona Germania
La Segona Germania 1693 La Segona Germania constituí, sens dubte, la revolta purament antisenyorial més gran que tingué lloc a l’antic Regne de València Va ser una revolta centrada al quarter de la Marina i les Muntanyes, comarca a cavall de les actuals províncies d’Alacant i València, encara que de les inquietuds que alimentaren la insurrecció, en participaren altres localitats valencianes Una revolta a la qual prestaren molt poca atenció tant els autors propers als fets com la historiografia posterior, fins que Adolf Salvà i Ballester, el 1941, i Francesc de Paula Momblanch i Gonzálvez, el…
Periòdics modernistes a Catalunya
Salutació de La Ilustració Llevantina a la premsa catalanista Doble plana al número 2 de la revista 20 de març de 1900 BC Els grans mitjans d’informació –la premsa diària en primer terme i, després, la ràdio i la televisió– gairebé sempre han anat pel darrere dels moviments socials i dels canvis d’opinió o de gust dels amplis públics als quals volen adreçar-se i, fins i tot, també representar Presoners doncs dels tiratges i de les audiències que han aconseguit i obligats a l’amortització dels amplis mitjans tecnològics de què disposen en relació amb els seus competidors més modestos, triguen…
La crítica d'art contemporània
Tot moviment artístic necessita, per difondre’s massivament, un altaveu que faci arribar les seves realitzacions al públic que informi sobre elles, que les comenti i que les valori Aquest paper, en l’art de l’edat contemporània, el fa la crítica, i molt especialment la crítica que es manifesta des de la tribuna de la premsa, perquè és la que es canalitza a través d’uns mitjans de lectura habitual per part del ciutadà «Quants artistes d’aquest temps –deia Charles Baudelaire ja el 1846– deuen només a ella a la crítica la seva pobra anomenada» A Catalunya hi havia una crítica d’art als diaris…
viola

Viola
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc, membre de tessitura contralt de la família del violí.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica Pràcticament igual que el violí soprano en la forma i l’estructura, però més gran, la viola s’afina una quinta més greu que aquest do2-sol2-re3-la3 Atès que la proporció que representa l’interval que separa l’afinació de la viola de la del violí una quinta justa és 23 i que la proporció entre la mida mitjana de l’una i l’altre és aproximadament 34 -proporció que correspon a l’interval de 4a-, a la viola li correspondria teòricament estar afinada un to per sobre de l’afinació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina