Resultats de la cerca

Hom parla de guariment de primera intenció quan la ferida es clou d’una manera ràpida, abans de produir-se el teixit de granulació, mitjançant sutura o bé espontàniament, i no es presenta infectada el guariment de segona intenció es dóna quan els llavis de la ferida romanen separats en haver-se produït abrasió o pèrdua de teixit epidèrmic, i sobretot quan apareix la infecció en aquest cas, la ferida s’omple d’un teixit de granulació que finalment es converteix en cicatriu

L' ili mecànic és causat per una obstrucció de la llum de l’intestí, provocada per un tumor, cossos estranys, compressions extrínseques, etc, però també pot ésser provocat per l’estrangulació d’una nansa intestinal ili estrangulat com s’escau en certs casos d’hèrnies, de vòlvuls intestinals o de brides postoperatòries L' ili paralític o adinàmic és produït per una paràlisi de la musculatura de la paret dels budells, provocada per infecció, dolor, etc, sense que hi hagi cap obstrucció

Definició L’ otitis és la inflamació de l’orella, generalment d’origen infecciós, que se sol manifestar amb dolor, supuració i sordesa segons el tipus de presentació Tipus Hom diferencia diversos tipus d’otitis amb característiques especials segons la part de l’orella que n’és afectada, la natura del trastorn i l’evolució que segueix Segons la regió de l’orella on es manifesta, és anomenada otitis externa quan la inflamació es localitza en el conducte auditiu extern, i otitis mitjana quan afecta les diverses estructures de l’orella mitjana La inflamació de l’orella interna, anomenada…

Definició L’ encefalitis és la inflamació de les estructures nervioses corresponents a l’encèfal —cervell, cerebel i tronc encefàlic—, deguda generalment a una infecció d’origen víric Causes La inflamació de l’encèfal és deguda, en la majoria dels casos, a una infecció vírica De vegades es tracta de virus que presenten una especial afinitat amb el teixit nerviós, com és el cas dels virus de la poliomielitis, la ràbia, l’herpes, els virus Coxsakie, els ECHO, i un grup del tipus arbovirus que són transmesos a l’home per mosquits i paparres En altres casos, es tracta de virus causants de…

Després del naixement, hi roman una resta del cordó umbilical, que s’anirà assecant fins que cau Això sol succeir generalment cap al cinquè dia, però no és gens anormal que arribi fins al desè Entretant, és una de les parts del cos del nadó que convé tractar amb més cura Com que es tracta d’un teixit desvitalitzat, els gèrmens s’hi poden desenvolupar amb facilitat, i a través del llombrígol pot transmetre’s la infecció a la resta de l’organisme Una mesura adequada per a evitar que s’infecti és netejar el cordó umbilical amb alcohol dues o tres vegades al dia Després de netejar-lo…

La toxoplasmosi és una parasitosi deguda al protozou Toxoplasma gondii, que pot infectar totes les espècies d’animals mamífers, inclòs l’ésser humà, i algunes espècies d’ocells i rèptils En l’home, el contagi es produeix per ingestió de carn d’herbívors infectats com ara porcins, bovins, ovins o aviram o de fruita o verdura contaminada per matèries fecals procedents de gats infectats Si bé la toxoplasmosi és una malaltia generalment banal, que en la majoria dels casos evoluciona de manera asimptomàtica i per tant no és diagnosticada, en dones embarassades pot causar lesions greus al fetus, i…

La rinorrea constitueix una manifestació molt habitual dels trastorns de la part més alta de les vies respiratòries, és a dir, les fosses nasals, els sins para-nasals i la rinofaringe Consisteix en la producció abundant de secreció nasal que es pot exterioritzar pels orificis nasals i origina la rinorrea anterior , o bé passar cap a la faringe i ésser empassada, i aleshores és anomenada rinorrea posterior L’eliminació de secreció nasal pels orificis del nas obliga a mocar-se constantment i pot causar irritacions en el vestíbul nasal i el llavi superior, especialment en els infants que no…

La diagnosi de les malalties infeccioses s’efectua bàsicament esbrinant els antecedents personals de la persona que n’és afectada —que poden posar de manifest el contacte previ del pacient amb la font d’infecció—, valorant les característiques dels símptomes i els signes clínics, com ara l’estat general, la temperatura corporal, la localització de la inflamació, i comprovant si hi ha erupcions cutànies Això no obstant, quan aquests procediments senzills no són prou clars, com sol passar quan els processos infecciosos no són gaire característics, hom sollicita diverses proves…