Resultats de la cerca

Presentació El comtat d’Urgell, hereu de l’antic pagus urgellità, se cenyia força als límits de l’actual comarca de l’Alt Urgell La suposada acta de consagració del 831 li atorga 129 poblacions corresponents a les valls de la Valira Sant Joan i Andorra, i la ribera del Segre des del Pont de Bar fins a Oliana Els límits amb el comtat de Pallars correspondrien a les carenes divisòries d’aigües entre la Noguera Pallaresa i el Segre Per la banda est i de migdia, els límits amb l’Islam estaven fixats a la Clua, i passaven per Madrona, Torredenagó, el sud de Solsona i Joval D’ençà de les grans…

L'evolució de la població i de les principals variables El segle XIX, un període relativament poc estudiat de la història de les poblacions europees Certificat de bateig Mataró, 1810 La realització dels dos primers censos de la població espanyola al final del set-cents semblava presagiar una consolidació ràpida i relativament precoç de l’estadística demogràfica en aquest país, però en realitat no va ser així L’administració espanyola igual que les dels altres països mediterranis, va trigar encara molts anys a crear i a organitzar un institut modern d’estadística Durant la primera meitat del…

La casa d’Urgell Pany de mur i torre de l’angle nord-oest de les antigues muralles del castell de Balaguer o Castell Formós, d’origen andalusí, que esdevingué la residència principal dels comtes d’Urgell des del segle XII al segle XV F Baltà La presència de la casa comtal d’Urgell a les terres de la Noguera, i la relació que hi manté, poden remuntar-se a l’època de Guifré, en tant que la dotació de Santa Maria de Ripoll 888-890 preveia la cessió de l’església de Santa Maria, situada a la Marca, al territori de Ponts, prop del Segre Versemblantment, Guifré degué organitzar el repoblament d’…

La pressió antrópica i la contaminació La zona litoral és una àrea problemàtica com cap altra, en termes de gestió ambiental Els occidentals pensen de seguida, en abordar aquesta qüestió, en els problemes derivats de la pressió humana sobre els sistemes naturals i en la contaminació, inquietud legítima perquè respon a un repte real, però abans encara que aquesta mena de conflictes, hi ha la tragèdia de les condicions de vida de les mateixes poblacions humanes litorals, especialment en els països asiàtics L’excessiva concentració demogràfica La densitat de població humana, en efecte, és molt…

Els humans, fracció conscient de la biosfera L’encaix dels humans en la natura fou objecte de la reflexió de dos dels naturalistes més importants del segle XVIII Per al francès Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon 1707-88, els humans, ‘vassalls del cel’ però ‘reis de la terra’, manen sobre totes les criatures i embelleixen, conreen, poblen i enriqueixen la superfície del planeta Tanmateix, no deixen de ser primats, encara que siguin els més desenvolupats Estan sotmesos a les lleis de la natura, i n’han de respectar les harmonies, perquè el gènere humà és “el tron exterior de la…

Política internacional Mare Mortum L'elecció, al final del 2014, de Béji Caïd Essebsi com a primer ministre de Tunísia, que ja havia estat ministre en governs de la dictadura, va tancar una transició de quatre anys a l'únic país del Magrib on les llavors de la dita Primavera Àrab han fructificat en un règim democràtic, amb participació política i social A l'octubre, el Quartet per al Diàleg Nacional va rebre el Nobel de la Pau com a reconeixement al procés, que es desenvolupa malgrat els atemptats terroristes, que tenen com a objectiu principal el turisme Museu del Bardo, al març, i platges…

FFilelf lliura el seu llibre a Alfons el Magnànim, 1449 BUV / GC L’objecte de les pàgines que segueixen és el d’assenyalar les característiques principals d’un grup de textos medievals en romanç, habitualment presentats pels estudiosos dels segles XIX i XX com les obres cimeres d’una literatura nacional la literatura escrita en vulgar sobretot en un català força homogeni, però també en pseudooccità pels habitants de la Corona d’Aragó, entre les darreres dècades del segle XIII i el final del segle XV de Ramon Llull i Jaume I a Joanot Martorell i Joan Roís de Corella Per bé que sigui possible…

L’11 de juny de 1389, la Cort de Catalunya, reunida en Corts Generals a Montsó, escollí els següents diputats i diputats consellers diputat eclesiàstic Miquel de Santjoan Segles XIV – XV, ardiaca de Girona diputat militar Jaume Marc, cavaller diputat reial Bernat Gralla, ciutadà de Lleida diputats consellers eclesiàstics vicari de l’arquebisbe de Tarragona i Pere Serra, canonge i ardiaca del Penedès de la seu de Barcelona diputats consellers militars Berenguer de Cruïlles, noble, i Bartomeu de Vilafranca, donzell diputats consellers reials Pere Pallarès, de Barcelona, i Pere Vola, de Perpinyà…

El museu La gestació del primer nucli d’art romànic al Museu Diocesà de Lleida nasqué parallela a la creació del mateix museu, l’any 1893 El 7 de març d’aquell any, dia de la festivitat de Sant Tomàs d’Aquino, es va dur a terme una solemne cerimònia en què el bisbe Josep Messeguer i Costa va beneir la primera pedra del nou seminari, on s’emplaçà el nou museu, amb uns objectius ben definits “ ampliar la enseñanza que se da en la clase de Arqueologia Cristiana, estableciendo un Museo Católico, donde pienso reunir los objetos artísticos que puede haber, practicando para ello cuantas diligencias…

Al final del segle XIII, fins i tot abans en algunes regions, va cessar abruptament el procés expansiu que de manera sostinguda havia afectat tot Europa durant els dos segles anteriors Era el primer símptoma de l’esgotament del sistema feudal, d’un model de desenrotllament Des d’aleshores, les grans fams i epidèmies dels segles XIV i XV van posar en evidència els desequilibris d’un sistema obsolet Era la crisi del feudalisme Es tractava d’una crisi generalitzada que afectà totes les estructures materials, socials i mentals Fams i epidèmies determinaren reajustaments dels sistemes d’explotació…