Resultats de la cerca

"Hi pot haver cap home tan neci i negligent que no s'interessi per conèixer com i per quina mena de constitució política va ser derrotat quasi tot l'univers en cinquanta-tres anys no acomplerts i va caure sota l'imperi indisputat dels romans" Polibi, Històries , I, 1,5 El concepte de romanització Espasa amb beina del tipus La Tène II, Empúries, segles III-II aC MAC La pregunta que es feia en el prefaci de la seva obra l'historiador grec Polibi, ostatge en la Roma del segle II aC, era, sens dubte, justificada La fulgurant expansió de Roma per la Mediterrània a partir de la segona guerra Púnica…

La vila El repoblament del centre de la conca d’Odena Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on s’evidencia la seva formació al llarg d’un antic i històric camí ral parallel al riu Anoia ECSA - J Todó Les primeres notícies sobre el repoblament de la plana central de la conca d’Òdena, en el lloc on posteriorment sorgí Igualada, daten de la segona meitat del segle X, tot i que no pot descartar-se la presència a la zona d’un poblament anterior, de caràcter més o menys inestable El topònim Aqualata apareix citat per primera vegada l’any 976, i sembla fer menció al curs del riu Anoia que servia…

En iniciar-se l’edat moderna el sistema monetari català entrà en un ràpid procés de castellanització que afectà sobretot les monedes d’or i argent Aquest fenomen no és pas visible si s’estudien només les monedes emeses a l’època sinó que es fa evident amb l’anàlisi del circulant monetari Per a entendre quina fou la causa d’aquesta transformació es fa del tot imprescindible traçar breument abans els antecedents que expliquen la situació de la moneda a Catalunya en començar aquest procés Llibre de la seca de Mallorca, Palma de Mallorca, 1650, BC El sistema monetari català s’anà forjant al…

La crisi de 1866 L’any 1866 el sistema financer català va patir la pitjor crisi de la seva historia, la més devastadora quant als efectes que tingué sobre les institucions financeres Quadre 1 Tipus de rendiment de les obligacions de companyies de ferrocarrils i del deute perpetu al tres per cent consolidat anterior, 1864-1867 La crisi va esclatar a Barcelona quan es tingué notícia del pànic financer que s’havia desfermat a Londres el 10 de maig i que posava terme al clima de malestar profund que hi havia als principals centres mercantils europeus De fet, el desballestament del sistema de…

Introducció Representació del setge de la ciutat de Girona per l’exèrcit del rei de França el 1285 en les pintures de l’atri de Sant Vicenç de Cardona, probablement poc posteriors als fets © MNAC / MAC, inv 200715 – JCalveras, MMérida i JSagristà Les ciutats catalanes medievals eren nuclis densament edificats i habitats per un important nombre de persones Podien tenir dimensions diverses, des de les petites poblacions que no superaven el miler d’habitants, com Amer o Cardedeu, fins a una urbs com Barcelona, que arribà a tenir 40 000 ànimes L’origen també podia ser diferent algunes, com…

La societat catalana dels segles XVI i XVII era, per descomptat, una societat bàsicament agrària No sols, ben entès, pel paisatge, aclaparadorament rural, sinó, més aviat, perquè la producció de subsistències, en les condicions de l’època, reclamava una gran quantitat de treball, fins al punt d’absorbir gairebé la plena activitat de la majoria de la població Tot i així, l’agricultura coexistia amb una prou variada gamma d’activitats manufactureres, concentrades en viles i ciutats, i destinades, algunes, a satisfer una demanda allunyada Malgrat el caràcter sovint raquític o marginal d’aquest…

Nogensmenys, el pactisme no havia guanyat la partida Havia fet escac, però no escac i mat, i la nova monarquia dels Trastàmara, després d’adonar-se en quin terreny jugava, intentà aferrissadament escapolir-se de la desfeta, ja en els darrers temps de Ferran d’Antequera Aquest, a les Corts de Montblanc del 1413-14, no acceptà noves peticions que enfortien més encara la Generalitat Per la seva banda, Alfons el Magnànim, tan aviat com detectà el conflicte pactista —a les primeres Corts de Barcelona el 1416 se li va demanar, encara sense èxit, la creació d’un cos de mantenidors de les lleis de la…

Bàndols i bandolerisme Viatgers atacats per uns bandolers, PSnayers, segle XVII MBAV / Lauros-Giraudon “ La tierra los produce como hongos ” deia, dels bandolers, un exasperat virrei del Principat l’any 1614 Cap a la darreria del segle XVII, un virrei valencià expressava la seva impotència en uns termes gairebé idèntics “ el terreno del Reyno de Valencia , así como produce trigo y cebada, brota también delincuentes, pues la semilla de éstos es casi inextinguible ” A Mallorca, mentrestant, les autoritats tampoc no sabien com erradicar els bandolers “ los robos y violencias —diu un memorial de…

És el primer entre els de la seva categoria dins el conjunt dels arxius estatals per l’antiguitat i la continuïtat de les sèries dels seus fons, d’interès per als investigadors L’Arxiu del Regne de València ARV és propietat de l’Estat espanyol, si bé és gestionat en l’actualitat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana Fou fundat pel rei Alfons el Magnànim a les Corts de València del 1419 per a la salvaguarda i custòdia de la documentació expedida per la Cancelleria Reial, la Reial Audiència o la procedent dels Processos de Corts S’establí que tota aquesta documentació fos…

Al juliol del 1434 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Palou Vilanova del Vallès segle XIV – Barcelona d 1440, canonge i precentor de la seu de Barcelona diputat militar Ramon Galceran de Pinós i de Milany, cavaller, senyor de la baronia de Milany, de Vallfogona i dels castells de Tudela i de Cartellà diputat reial Llorenç Rodon, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Roger de Cartellà, canonge i paborde de la seu de Girona oïdor militar Joan de Vilalba, donzell de la sotsvegueria del Vallès, senyor de la Casa de Vilalba, de Vilalba Sasserra i de la quadra…