Resultats de la cerca

Collaborador de Le Constitutionnel , fundà Le National 1830, des d’on defensà la monarquia parlamentària i contribuí a la caiguda dels Borbó i l’accés al poder de Lluís Felip d’Orleans Elegit diputat 1830, dirigí el partit moderat Com a ministre de l’interior 1832, 1834-36 reprimí tant la conspiració legitimista de la duquessa de Berry 1832 com les revoltes republicanes de París i Lió 1834 Fou president del consell de ministres el 1836 i el 1840, però en ambdues ocasions dimití per diferències de criteri amb Lluís Felip Cridat altre cop a dirigir el govern l’any 1848, ja no pogué…

Després de guanyar les eleccions presidencials en segona volta, el president Otto Pérez Molina, el novembre del 2011, va iniciar un mandat de govern amb la promesa de fer front a la criminalitat i la violència, i a la vegada impulsar polítiques per reduir la pobresa al país Més endavant, però, va sorprendre amb la proposta de tractar la despenalització de les drogues en l’àmbit internacional, perquè les polítiques de guerra frontal impulsades pels Estats Units havien fracassat La qüestió va provocar el rebuig de Washington i tensions amb els presidents veïns El Salvador, Hondures i Nicaragua…

El terme “occident” és ambigu, i històricament el significat s’ha modificat des d’un sentit inicialment religiós fins a passar a designar un conjunt de trets culturals, jurídics i fins i tot polítics molt menys circumscrits geogràficament Com a expressió té l’origen en la designació d’una de les dues parts en què fou dividit l’imperi Romà imperi Romà d’Occident a partir de la mort de Teodosi 395 fins a la deposició de Ròmul August Amb les constants dissensions entre Roma i Constantinoble, que s’acumularen fins a la ruptura de fet entre ambdues esglésies segle IV al XV, s’accentuà l’ús del…

És característic de la majoria d’estats de l’Europa occidental Contràriament al règim presidencialista, el règim parlamentari, presidit per un cap d’estat —el president de la república o el rei constitucional— sense responsabilitat política, no separa el poder executiu del poder legislatiu tots els ministres són, alhora, membres del parlament d’altra banda, el suport del parlament —o, en la pràctica, de l’assemblea de diputats— és imprescindible perquè el govern pugui mantenir-se al poder és a dir el parlament legitima l’autoritat del govern De fet, en un règim parlamentari, el…

Estudià economia als EUA Exercí com a professora i també es dedicà a negocis immobiliaris El 1990 ingressà al Partit de la Justa Via, i l’any següent fou escollida parlamentària i nomenada ministra d’economia en el govern de coalició de Demirel Elegida primera ministra 1993, el seu programa polític, que no aconseguí aplicar amb èxit, se centrà en la finalització del conflicte armat amb els kurds, a l’est del país —contra els quals va dur a terme una política de repressió—, i en la reducció de la despesa pública i la inflació Presentà la seva dimissió el 1995 per convocar…

Estudià dret a la Universitat d’Osnabrück, on es graduà en l’especialitat d’economia Després de superar l’examen d’estat 1990 inicià l’exercici professional en un bufet Membre de la Christlich-Demokratische Union des del 1975, dins d’aquest partit fou successivament president federal de la Unió Conservadora d’Estudiants 1978-80, membre de l’executiva de les joventuts 1979-83 i president a la Baixa Saxònia 1983-85, membre de l’executiva federal des del 1984 i president 1994-2008 de la CDU de la Baixa Saxònia, cap del grup a l’ajuntament d’Osnabrück 1989-94 i vicepresident federal del partit…

El país va continuar la transició de la monarquia absoluta a una democràcia parlamentària, malgrat que el rei i la noblesa encara retenen part del poder polític Amb les eleccions del desembre del 2010 ben recents, el primer ministre Lord Tu’ivakano va presentar, al gener, el seu Govern, amb només dos ministres del Partit Democràtic de les Illes Amistoses DPFI, que en canvi ocupava un 40% dels escons del Parlament Al mateix mes, en protesta per la situació, un dels ministres va dimitir A l’agost es va produir un enfrontament entre el rei Siaosi George Tupou V i el Govern per la…

Un dels presidents africans que feia més temps que era al poder, Blaise Compaoré, va marxar a l’exili després de dimitir del seu càrrec, el 31 d’octubre Compaoré, que havia arribat a la presidència mitjançant un cop d’estat contra Thomas Sankara el 1987, va haver de dimitir en perdre el suport dels militars, que es van posar al costat dels manifestants que havien paralitzat la capital des de l’agost Els manifestants, que van arribar a ocupar edificis governamentals, protestaven per la decisió dels diputats afins al president, amb majoria parlamentària, de proposar una reforma…

El president Teodoro Obiang, en el poder des del cop d'estat del 1979, va ser reelegit en obtenir el 95% dels vots en les eleccions celebrades el 29 de novembre Plácido Micó, de la Convergència per la Democràcia Social CDS, va aconseguir poc més del 4% restant En l'anterior consulta, del 2002, Obiang havia obtingut el 97% El resultat va ser contestat tant per Micó com per l'oposició de l'exterior, que qualifica el règim de "dictadura" Algunes setmanes abans de la consulta, Obiang va amnistiar cinc mercenaris, condemnats per preparar un cop d'estat el 2004 Entre els amnistiats destacaven el…

La Resistència Nacional de Moçambic RENAMO, el primer partit opositor, va desafiar el president Armando Guebuza en no reconèixer l’acord de pau del 1992, que va acabar amb la guerra civil L’acord va establir la desmobilització de la RENAMO i la celebració d’eleccions plurals el 1994, supervisades per les Nacions Unides En la consulta, el FRELIMO, el moviment anticolonial, va obtenir la majoria parlamentària, molt per davant de la RENAMO, que va entrar al Parlament Des d’aleshores, el FRELIMO ha guanyat totes les eleccions, tant legislatives com presidencials i municipals En…