Resultats de la cerca
Es mostren 766 resultats
espai prehilbertià
Matemàtiques
Espai vectorial E
definit sobre el cos complex ℂ, en el qual hi ha definida una forma hermítica positiva no degenerada.
És a dir, una aplicació f E x E →ℂque verifica les condicions 1 f x + y , z = f x , z + f y , z , 2 f a x , y = a * f x , y , on a * és el conjugat de a ∈ℂ, 3 f x , x = f y , x * 4 f x , x ∈ℝ + , i 5 si f x , y = 0 per a tot y ∈ E , aleshores x = 0 El nom de prehilbertià és degut al fet que a partir d’aquest espai hom defineix l’espai de Hilbert per un procés de completació
funció
Sociologia
Interdependència de les parts que formen una societat, llur aportació positiva a ella i llur grau d’integració en ella (funcionalisme).
S'oposa a disfunció
desviació tipus
Matemàtiques
Arrel quadrada positiva del valor de la variància
d’un conjunt de n
dades estadístiques
x 1
, x 2
,...,x n
.
Hom sol representar-la per σ, i és una mesura de la variabilitat d’un distribució al voltant de la mitjana aritmètica x És definida per l’expressió
fotocomposició
Disseny i arts gràfiques
Conjunt de tècniques basades en procediments fotogràfics que hom utilitza per a compondre texts que han d’ésser reproduïts per impressió.
A diferència de la composició tipogràfica tradicional, en què hom ajunta els tipus d’impremta d’un a un fins a confegir una línia de text, o de la composició en calent, com la linotípia, en què hom emmotlla amb metall fos una ratlla completa de text, en la fotocomposició, o composició en fred, hom impressiona un material fotosensible amb la imatge d’un dels signes del text —com succeïa en el procediment signe a signe propi de les primitives fotocomponedores— o de tot un fragment de text —tal com succeeix en les fotocomponedores modernes— a partir del qual hom realitza la corresponent forma d’…
mirall

Obtenció de la imatge O’ de l’objecte O en un mirall esfèric de radi r, traçant tres raigs auxiliars; el raig 1 (paral·lela l’eix, es refleteix seguint una recta procent del focus F), el raig 2 (alineat amb el centre de curvatura C, no és reflecteix paral·lelament a l’eix òptic)
© Fototeca.cat
Física
Superfície llisa i molt reflectora que, per reflexió dels raigs de llum, dóna imatges clares dels objectes.
Els tipus més corrents de miralls són els plans, els esfèrics i els parabòlics Els miralls plans donen una imatge que és virtual i simètrica amb l’objecte respecte al pla del mirall, i, a més de l’ús domèstic, són emprats en nombrosos aparells, com les cambres fotogràfiques reflex , el sextant, l’heliòstat, etc Els miralls esfèrics tenen la forma d’un casquet esfèric còncau o convex i donen, segons la posició de l’objecte, una imatge que pot ésser real o virtual, més gran o més petita que l’objecte Considerant només els raigs continguts en la zona de Gauss raigs paraxials, la fórmula 1/ s -…
romancer
Literatura
Conjunt dels romanços de la literatura castellana i que constitueix pròpiament un gènere exclusiu d’aquesta literatura.
Els romanços nasqueren a la fi del s XIV amb la decadència de l’èpica i es transmeteren, com aquesta, de forma oral Quan la cançó de gesta perdé interès i audiència, la gent en conservà a la memòria els fragments més atractius, que a poc a poc esdevingueren vertaders romanços Els més antics s’anomenen vells , i els composts a partir de mitjan s XVI, aproximadament, nous o artístics Els vells, derivats de les cançons de gesta, els més interessants d’altra banda, són dits tradicionals, si bé aviat es contaminaren d’elements subjectius i sentimentals Llurs herois seran els mateixos de l’èpica…
Cecili Pla i Gallardo
Pintura
Pintor.
Format a Sant Carles i després a San Fernando, fou deixeble d’Emili Sala, el qual succeí en la càtedra de San Fernando i en la seva trajectòria estètica Cultivador primer de les pintures d’història, participà a vint Exposiciones Nacionales, on fou premiat per Dante 1884, Enterrament de Santa Leocàdia 1886, Els dotze 1892 i Llaç d’unió 1895 Publicà l’opuscle Cartilla del arte pictórico i, des del 1894, fou acadèmic de San Fernando La seva producció es pot dividir en quadres de cavallet, pintures decoratives i illustracions per a la premsa En el primer grup manifesta influències de Sorolla,…
investiment
Fixació, positiva o negativa, o ambdues alhora, de l’interès sobre un objecte, una persona o una conducta, que són, conseqüentment, valorats.
pel·lícula
Pel·lícula de l’Advanced Photo System o APS
© Fototeca
Cinematografia
Fotografia
Material fotogràfic, presentat en forma de cinta o de full, constituït per una base o suport de material flexible, transparent i resistent, recobert d’una emulsió fotosensible en la qual són impressionades imatges fotogràfiques o cinematogràfiques.
Hom l’anomena també film És la presentació més corrent del material sensible La pellícula fotogràfica es presenta en rodets, cartutxos, rotlles, discs o fulls Les característiques d’una pellícula sensibilitat, gra, etc, depenen de l'emulsió que conté La pellícula verge , un cop exposada a la llum, esdevé la pellícula impressionada Esquema simplificat de la reproducció substractiva dels colors d'una pellícula negativa © Fototeca Bàsicament, hom pot distingir la pellícula en color i la pellícula en blanc i negre fotografia, que es presenten en diferents tipus de format D’altra banda, hi ha…
Josep Pascual i Buxó
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Arran de la Guerra Civil, s’exilià amb la seva família a Mèxic el 1939 s’hi naturalitzà i feu els estudis de lletres a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on es llicencià Més tard, amplià estudis i es doctorà a Urbino Itàlia Marxà a Veneçuela, a Maracaibo, on fou director de l’Escuela de Humanidades de la Universidad del Zulia Tornà a Mèxic, on s’incorporà a la UNAM i fou director del seminari de poètica de l’Instituto de Investigaciones Filológicas Desplegà una intensa activitat acadèmica, fonamentalment en poètica i semiologia Dirigí, a mitjan anys cinquanta, en la seva nova…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina