Resultats de la cerca
Es mostren 274 resultats
Ecologia i medi ambient 2009
Ecologia
Barcelona, en el camí del Protocol de Copenhaguen Sessió plenària de la conferència sobre el canvi climàtic, celebrada a Copenhaguen © IISD / Earth Negotiations Bulletin Barcelona va acollir, la primera setmanade novembre, les reunions de l'última sessió preparatòria de la 15a conferència dela Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides COP15, que es va celebrar del 7 al 18 de desembre a Copenhaguen Després de dos anys de treballs preparatoris, els delegats de 193 estats havien d'aprofitar la reunió de Barcelona per a concretar els detalls d'un acord internacional que…
Bassella
Bassella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És el més meridional de la comarca, tascó entre la Noguera i el Solsonès Així, limita amb els termes de Vilanova de l’Aguda S, Tiurana i la Baronia de Rialb W de la comarca de la Noguera, amb els de Pinell de Solsonès i Castellar de la Ribera E i Odèn N del Solsonès i, finalment, també al N, amb els de Peramola i Oliana de l’Alt Urgell El terme s’estén a banda i banda del Segre sector del pantà de Rialb, des de la serra d’Oliana al NE fins a la del Pubill a migdia La major extensió de territori és a l’esquerra del riu, on ocupa tota la conca inferior de la Ribera Salada…
La cultura de l’aigua
La història Cascada de la riera de Tenes, a Bigues i Riells Fototecacom – Rambol L’aigua és l’element primordial, fons et origo , de la vida, present quotidianament i sempre necessària Els antics la van considerar un dels quatre elements que componen l’Univers, essent en la realitat natural el de més gran presència, i alhora l’únic del qual estem formats tots els éssers vius L’aigua esdevé, així, allò que tenim en comú tots els que vivim damunt la terra, condició inherent de la humanitat Tot el que aprenguem de l’aigua i la seva naturalesa, ho aprendrem també sobre nosaltres Es podria dir que…
L’Urgell
Situació i presentació La comarca de l’Urgell, de 579,73 km 2 , comprèn un total de 20 municipis Les segregacions municipals establertes per la Generalitat de Catalunya el 1987 i 1990 van fer que sis dels vint-i-sis municipis que la componien canviessin de comarca El 1987 els municipis de Barbens, Castellnou de Seana, Ivars d’Urgell, Vilanova de Bellpuig i Utxafava passaren a formar part de la nova comarca del Pla d’Urgell, mentre que el municipi de Montornès de Segarra s’agregà a la comarca de la Segarra segons una disposició del 1990 Així doncs, la comarca va perdre extensió 93,25 km 2 La…
Paisatges catalans
Una visió exterior La franja oriental de la Península Ibèrica i l’arxipèlag balear, on fa una mica més de mil anys començà a formar-se i a difondre’s, de nord a sud, la cultura catalana, són terres típicament mediterrànies La Mediterrània és una mar entre terres, com l’anomenaren els llatins terres aspres i muntanyoses, afaiçonades pel seu clima característic, sec i càlid a l’estiu cosa que el fa tan atractiu per a milers de turistes europeus, suau i sec a l’hivern, torrencialment plujós a la tardor i, una mica menys, a la primavera Són terres de contrastos forts i de canvis sobtats, al llarg…
Sant Salvador d’Arraona, ara Sant Feliu d’Arraona (Sabadell)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Feliu és situada al centre històric de la vila de Sabadell, a la plaça de Sant Roc, on hi ha també l’ajuntament de la ciutat Mapa 36-15392 Situació 31TDG257000 MLlR Història L’església era situada dins el terme del castell d’Arraona, al pla on se celebrava el mercat, conegut des del 1111 com el “ forum Sabatelli ” i més endavant com el mercadal de Sabadell Ocupava el mateix solar de l’església actual de Sant Feliu de Sabadell, l’església mare de la ciutat, i part dels seus fonaments foren trobats, al principi del segle actual, quan es va refer l’església…
L’arribada del gòtic en la il·lustració de manuscrits: la fi del bizantinisme i les novetats del segle XIII
La renovació del capital pictòric català consolidat cap al 1200 no es va produir per simple evolució interna dels tallers locals Contràriament, fou fonamental l’arribada de nous ingredients forans que van tendir a suplantar les antigues tradicions, estancades en un bizantinisme que arrelava en el segle XII i per al qual no s’entreveu sempre una sortida gaire clara Fou necessària l’acceptació de nous suggeriments perquè, a partir mitjan segle XIII, la introducció de les novetats gòtiques es convertís en un fenomen cada vegada més general Alguns dels models més apreciats arribaren del món…
Xàtiva
Vista aèria de Xàtiva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Costera, amb un terme una mica allargat de N a S, però complicat per una munió d’enclavaments (27, amb 20,81 km2).
Aquests són record del gran terme medieval el Realenc de la Plana , la Senyoria del Comte , la Garrofera , Terrafort , el molí de Sant Andreu , Torró , la Font Amarga , el Gafarró , el Paraire , la venta de Ca El terme se situa al gran corredor SW-NE que marca la separació del domini ibèric dels sistemes bètics A la canal de Montesa, on predomina el burdigalià marí margós, s’integra la foia de Xàtiva entre la plataforma cretàcia del Caroig 1000 m i la serra Grossa 520 m és drenada pel riu Cànyoles o de Montesa, afluent, a través del riu d’Albaida, del Xúquer Entre els dos primers rius s’…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals dels deserts i subdeserts càlids
L’aportació humana a la desertització A diferència d’altres biomes, el del desert sembla l’únic al món que es troba en expansió Això respon en part a causes climàtiques però, com ja s’ha posat de relleu, també a l’acció millenària dels humans i molt particularment la més recent Ara fa dos segles, l’escriptor romàntic francès François René de Chateaubriand 1768-1848 escrivia una frase que ha fet fortuna “El bosc precedeix els humans, el desert els segueix” potser no és el cas sempre ni a tot arreu però expressa bellament el paper decisiu dels humans en l’expansió dels deserts arreu del món El…
golf

Jugadors al green de sorra del Club de Golf Sant Cugat als anys quaranta
Federació Catalana de Golf
Golf
Esport que consisteix a introduir una bola en successius forats colpejant-la amb un pal.
Cada forat consta d’una plata-forma de sortida tee , un terreny més o menys llarg d’herba llisa i segada carrer i una superfície més polida green , on hi ha el forat El carrer està vorejat per herba més alta rough i arbres, i entre el tee i el green poden haver-hi obstacles d’aigua i de sorra búnquers Un recorregut de golf consta de 18 forats Cada jugador pot portar a la bossa fins a 14 pals diferents Es tracta de ficar la bola en cada forat amb el menor nombre de cops possible Cada forat té assignat un nombre de cops per completar-lo par, d’acord amb la seva llargària Un birdie és fer…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina