Resultats de la cerca

Els terciaris regulars han tingut un gran desplegament als Països Catalans sobretot a partir del renovellament religiós del s XIX Destaquen les terciàries carmelitanes de la Caritat carmelitana de la caritat i les dominicanes de l’Anunciata dominicana de l’Anunciata, fundades a Vic el 1826 i el 1856, respectivament les caputxines terciàries de la Mare del Diví Pastor caputxina terciària de la Mare del Diví Pastor, fundades a Ripoll el 1850 les carmelitanes terciàries teresianes de Sant Josep carmelitana teresa de Sant Josep, fundades a Barcelona el 1878 les caputxines terciaries…

Són perfets el pretèrit perfet d’indicatiu i tots els temps composts, que reben del participi llur aspecte perfectiu El català forma el perfet afegint en els verbs regulars al radical verbal les desinències següents 1a conjugació -í, -ares, -à, -àrem, -àreu, -aren 2a conjugació -í, -eres, -é, -érem, -éreu, -eren 3a conjugació -í, -ires, -í, -írem, -íreu, -iren Però molts verbs irregulars sofreixen alteracions del radical abans d’aquestes terminacions o presenten altres irregularitats especials Al costat del perfet simple dels verbs, el català té la peculiaritat de l’anomenat…

Bé que les característiques poden diferir d’una varietat a una altra, és de forma ovoide, d’uns 6 cm de diàmetre i 10 cm de llargada, amb un sortint en forma de mugró a la base, pell de color groc, més o menys rugosa, i polpa groguenca, sucosa, dividida en grills i de gust àcid És emprada en gastronomia com a aromatitzant, i amb el suc hom prepara la llimonada Als Països Catalans, la importància de la llimona ha estat sempre inferior a la dels altres cítric Per varietats, bé que la primofiore i d’altres siguin més apreciades, domina absolutament la verna , més productiva Les regions d’…

Presenten fulles oposades o verticillades, simples, enteres i sense estípules flors regulars, bisexuals, solitàries o agrupades en inflorescència cimosa i corolla de cinc sèpals amb apèndixs corona L’ovari és semiínfer, de dos carpels, que contenen diverses rengleres d’òvuls, i un llarg estigma Els estams, lliures o soldats a la base, tenen apèndixs sovint units al gineceu el pollen és agrupat en tètrades o pollinis El fruit té dos follicles i les llavors exhibeixen villà Es caracteritzen també per posseir tubs lactífers i secretar diversos glucòsids i alcaloides Les…

Presenten fulles alternes o oposades, enteres i sense estípules Les flors són hermafrodites, regulars, reunides en inflorescències complexes, d’un a cinc estams, sovint units a la base L’ovari és superior, dos o tres carpels fosos, amb un únic lòcul que conté d’un a moltíssims òvuls El periant és sec, membranós i descolorit El fruit pot ser en baia, pixidi o nou Les llavors tenen una testa brillant i un embrió corbat Força amarantàcies són conreades com a plantes ornamentals i, en alguns casos, com a vegetals o herbes per a cuinar Amarantàcies més destacades Nom científic Nom vulgar…

Consularis governador de la Ligúria i de l’Emília, residí a Milà A la mort del bisbe Auxenci el poble de Milà l’aclamà com a successor Consagrat bisbe el 374, lluità contra l’heretgia arriana S’enfrontà a l’emperador i imposà una penitència pública a Teodosi per la matança de Tessalònica Grècia Escriví moltes obres exegètiques, ascètiques i dogmàtiques Fou creador i difusor d’himnes en llengua llatina, tres dels quals foren incorporats a la litúrgia romana Aeterne rerum conditor , Splendor paternae gloriae i Aeterni Christi munera , peces estròfiques regulars estrofes de quatre…

Johannes Tinctoris, adscrit a la cort d’Aragó a Nàpols, en el seu tractat De Inventione et Usu Musicae ~1487 descriví aquest instrument com a catalanis inventum JM Lamaña l’anomena mandora sic , i apareix representat en l’abundant iconografia dels segles XIV i XV La forma fonètica ’guiterra’ es conserva encara a les Illes Balears per a denominar la guitarra actual Alguns autors consideren aquest nom com el terme medieval genèric utilitzat per a descriure qualsevol instrument de corda pinçada amb els riscles més o menys regulars, fons pla, mànec amb trasts i cordes de tripa L’…

Llicenciat en matemàtiques per la Universitat de Barcelona l’any 1973, s’incorporà immediatament com a professor al Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona , on ocupà el càrrec de Catedràtic d’àlgebra des del 1983 El 1987 obtingué el grau de doctor en matemàtiques amb la tesi Sobre radicals finits i linealitat residual de grups nilpotents Treballà en grups lineals, anells de grup, anells regulars de Von Neumann i C *-àlgebres publicà més de trenta treballs de recerca en reconegudes revistes internacionals de matemàtiques, alguns en collaboració amb…

La majoria tenen teixits resinífers, l’exsudat dels quals, de vegades, és irritant o verinós Presenten fulles alternes, usualment pinnaticompostes, o simples, sense estípules Les flors són petites, regulars, bisexuals, de calze i corolla pentàmeres, de cinc a deu o més estams, i disposades en panícules L’ovari és superior, d’un a cinc carpels, cadascun dels quals conté un òvul pendular El fruit és drupaci la llavor no té pràcticament endosperma, però sí dos cotilèdons brillants Les anacardàcies proporcionen tanins, fusta i sobretot fruites mango i nous anacard, festuc, etc…