Resultats de la cerca

Fill del duc Felip I i net de Felip V d’Espanya i d’Isabel de Parma Dèspota illustrat, emprengué millores materials amb els béns sostrets a la clerecia regular Enemic dels jesuïtes, en decretà l’expulsió dels seus estats Així mateix, suprimí la inquisició, practicà una política regalista i es negà a ésser feudatari de la Santa Seu Es dedicà de ple a les reformes i al mecenatge Condillac, Paciandi, Millot i Contini foren els seus protegits S’oposà a la ideologia revolucionària i a l’imperialisme de Napoleó, que el 1801 li arrabassà els estats

Participà en diverses conspiracions republicanes contra la monarquia de Juliol El 1839, després d’haver dirigit amb Blanqui i Martin-Bernard la insurrecció de maig, fou condemnat a la pena de mort, commutada al cap de poc per la de cadena perpètua La Revolució del 1848 l’alliberà Molt popular, fou elegit diputat per l’Aude En la jornada revolucionària del 15 de maig de 1848 intentà de constituir un govern a la casa de la ciutat de París Novament condemnat a cadena perpètua, fou indultat per Napoleó III el 1854 Passà voluntàriament a l’exili, on morí

Liberal, prengué part en l’aixecament contra Espartero 1843 i durant el moviment progressista contra González Bravo 1854 fou elegit primer síndic de l’ajuntament de València Formà part de la junta revolucionària 1868, que contribuí a dissoldre, i fou vicepresident de la diputació provincial, diputat a les corts constituents 1869, senador 1871 i, després de la Restauració, cap del partit radical a València Advocat 1845, fou fiscal del Tribunal Suprem 1870, i degà del Collegi d’Advocats 1869, 1879 i 1881 Collaborà en diverses revistes literàries 1845-54, amb poemes en castellà…

És el protagonista de tres peces de Beaumarchais les comèdies La précaution inutile ou Le Barbier de Séville 1775, on és el típic criat de comèdia clàssica, La folle journée ou Le Mariage de Figaro 1778, on el personatge, enginyós i ple de sentit pràctic, ateny una significació crítica enfront de la noblesa, com una premonició revolucionària, i el drama La mère coupable 1792, on hom posa en relleu la dimensió psicològica del personatge més que no pas la dimensió sociopolítica Sobre llibrets inspirats en aquestes obres, Mozart compongué Les noces de Fígaro i Rossini El Barber de…

Precipitada per una vaga de ferroviaris a València juliol, la vaga general revolucionària fou declarada el 13 d’agost per la UGT i la CNT, amb el suport del PSOE i dels partits republicans, amb la finalitat que es constituís un govern provisional que convoqués eleccions a Corts Constituents El comitè de vaga, format per FLargo y Caballero i D Anguiano UGT i JBesteiro i ASaborit PSOE, fou detingut l’exèrcit controlà la situació del cap de tres dies d’aldarulls, sobretot a les zones industrials, amb un saldo de 70 morts, centenars de ferits i 2 000 empresonats

Doctor en dret 1859 A València fou secretari de la Unió Liberal, formà part de la junta revolucionària de 1868, fou cap i fundador del partit liberal de Sagasta, inspirà els periòdics El Diario de Valencia i El Constitucional i fou governador civil 1881 A Madrid, fou governador del Banc d’Espanya i diputat Fou ministre d’ultramar 1888, gràcia i justícia i governació Figurà en el senat 1903-11 El seu fill, Trinitario Ruiz Vallarino — Madrid 1945, polític liberal, fou diversos cops ministre de gràcia i justícia, diputat i senador fins a l’adveniment de Primo de Rivera

Estudià a Madrid i a Barcelona 1840 Fou desterrat a França per la seva participació en una de les fallides conspiracions de Prim El 1844 tornà a Cuba L’11 d’octubre de 1868 inicià l’alçament amb el seu Manifiesto de la Junta Revolucionaria de Cuba més conegut per Grito de Yara Aclamat president per l’assemblea constitucional el 1869, fou destituït a l’octubre del 1873 per raó de les dissensions aparegudes entre els insurgents Es retirà a les seves possessions de Sierra Maestra, però, delatat a les autoritats colonials, se suïcidà per tal de no ésser arrestat

Estudià dret a Barcelona i s’hi doctorà el 1859 Féu excavacions a Empúries, on, juntament amb Molina, descobrí el cèlebre mosaic que representa el sacrifici d’Ifigènia S'establí a Madrid Fou delegat per Girona al comitè central del partit progressista 1866 Després de la Revolució de Setembre del 1868, la Junta Revolucionària li encarregà que redactés una declaració de drets humans, que fou la base del primer article de la Constitució del 1869 El 1870 obtingué la càtedra de dret romà de la Universitat de Madrid F Giner de los Ríos féu publicar, pòstumament 1878, un recull d’escrits seus amb el…

Fou ministre de cultura popular del 1949 al 1965 L’obra més coneguda és L’eclipsi , composta en tres volums Desillusions, Dubtes i Persecucions , que giren entorn dels problemes plantejats per la revolució a la societat xinesa, des d’una perspectiva revolucionària Altres novelles Roses salvatges 1929, L’arc de sant Martí 1930, Mitjanit 1933 i Relacions poligonals 1936 Durant molts anys fou director de la revista Zhongguo Wenxue  ‘literatura xinesa’, publicada també en anglès i francès Perdé tots els seus càrrecs amb la Revolució Cultural, però, rehabilitat el 1977, fou nomenat…

Professor a Berkeley i a Princeton, és autor de The Copernican Revolution 1957 i de The Structure of Scientific Revolutions 1962 Contra la visió lineal acumulativa de la ciència a partir de la noció de paradigma científic , ha construït una nova interpretació de la història de la ciència que, bé que discutida en alguns aspectes, com ara la distinció entre ciència normal i ciència revolucionària, és especialment explicativa en casos de crisis científiques com ara el pas de la ciència medieval a la moderna o de la newtoniana a l’einsteiniana És autor, també, de The Essential…