Resultats de la cerca
Es mostren 2826 resultats
cantaor
Música
De cantador.
Persona que interpreta una copla o una estrofa a l’estil flamenc i que la converteix en cante mitjançant la tècnica musical vocal atribuïda al gènere artístic del flamenc El cantaor clàssic reuneix una sèrie de característiques musicals i expressives que giren al voltant d’un concepte purista d’autenticitat Fa un ús sovintejat de la cadencia andaluza o cadència frígia, canta al compás o ad libitum , sol a palo seco o acompanyat per las palmas , la guitarra o altres instruments baix, violí, flauta, el cajón , etc, jaleado i/o coreado , sense ball cante p’adelante o, en funció…
enharmonia
Música
Relació existent en el sistema temperat entre dos sons musicals de nom diferent però molt pròxims, com el fa diesi i el sol bemoll.
Només és homòfona en els instruments de teclat, afinats segons el temperament igual La relació enharmònica té un paper important en la modulació
neoclassicisme
Música
Nom amb què es designen els estils musicals de diferents èpoques referits de manera explícita a músiques del passat preuades per la seva excel·lència.
S’entén que l’adopció de recursos estructurals, instrumentals, melòdics o harmònics provinents de grans obres pretèrites es fa amb una perspectiva nova i personal, ja que si no s’estaria davant de la simple còpia o exercici d’estil de valor només per a l’aprenentatge de la composició Si bé la música habitualment anomenada ’clàssica’ és la dels grans compositors vienesos del final del segle XVIII i principi del XIX, els estils neoclàssics han escollit com a referència també les obres dels grans compositors barrocs i renaixentistes Músiques que es puguin considerar neoclàssiques n’…
cant anglicà
Música
Repertori de fórmules musicals, harmonitzades polifònicament, utilitzades en el cant dels salms i dels càntics propis de les celebracions litúrgiques de l’Església Anglicana.
El cant dels salms anglicà, sempre en llengua anglesa, seguí, fins a la Restauració segle XVII, uns principis semblants als de la salmòdia gregoriana la melodia original gregoriana sempre a la veu del tenor utilitzant, però, acords de recitació per a declamar els versicles, a la manera de la tradició continental del fals bordó A partir de la reforma litúrgica promoguda per Thomas Cranmer, el vincle amb el cant gregorià fou cada cop més feble El repertori bàsic fou proveït, el 1550, per The Booke of Common Praier Noted , de John Merbecke, una collecció de cants adaptats o novament compostos L’…
música d’Austràlia
Música
Música desenvolupada a Austràlia.
Música culta Les primeres manifestacions musicals de les quals es té notícia daten del final del segle XVIII i provenen dels centres penals establerts pels britànics Sembla que hi havia bandes militars que, a part de les seves tasques estrictament professionals, interpretaven música religiosa durant els oficis i música profana en balls i altres esdeveniments públics L’arribada de colons lliures cap als anys trenta del segle XIX començà a estructurar la societat australiana Aquests immigrants europeus portaren amb ells els seus gustos i costums socials i culturals Amb els anys anaren sorgint…
música de Navarra
Música
Música desenvolupada a Navarra.
Música culta Les referències musicals més antigues trobades a Navarra procedeixen de la zona nord, als Pirineus els vint-i-dos fragments de flautes apareguts a la gruta d’Isturitz, que constitueixen el conjunt de restes més nombrós d’instruments musicals prehistòrics que s’han documentat mai a Europa Malgrat això, les referències que es tenen de la música navarresa abans que les dinasties franceses arribessin al tron de Pamplona al segle XIII no deixen de ser aïllades i indirectes L’adveniment dels monarques francesos comportà, sens dubte, l’adopció d’un refinat ambient musical a la cort de…
psicologia de l’audició
Música
Estudi dels fonaments psicològics de la percepció del so i de la música.
Actualment conflueixen dues grans línies d’estudi d’una banda, la psicologia de la música, que s’inicià com a disciplina al principi del segle XX, però que no es va desenvolupar fins als anys seixanta, i de l’altra, la musicoteràpia , que s’instaurà com a ciència mèdica a partir de la Segona Guerra Mundial La psicologia de la música s’ocupa, sobretot, d’observar i mesurar les aptituds musicals a partir de tests psicomètrics amb els quals es determina la capacitat de l’individu per a discriminar, recordar i memoritzar diferents paràmetres musicals com l’acuïtat, la…
semiologia
Música
Ciència musical paleogràfica, iniciada per Eugène Cardine, que estudia la manera de traçar els signes musicals antics (hom l’ha aplicada sobretot al cant gregorià) per tal de poder-ne deduir no tant la correspondència amb els signes musicals moderns com la relació entre els diversos sons i l’art d’interpretar-los.
Bibliografia Imberty, M Perspectives nouvelles de la sémantique musicale expérimentale , "Musique en Jeu", núm 17, París 1975 Kofi Agawu, V Playing with Signs , Princeton University Press, 1991 Lerdahl, F i Jackendoff, R A Generative Theory of Tonal Music , MIT Press, Cambridge Mass 1983 Nattiez, JJ Sémiologie de la musique , "Musique en Jeu", núm 5, París 1971 Nattiez, JJ Fondements d’une sémiologie de la musique , Union Génerale d’Éditions, París 1975 Nattiez, JJ Musicologie générale et sémiologie , Christian Bourgois Éditeur, París 1987…
Johannes Brahms

Johannes Brahms
© Fototeca.cat
Música
Compositor alemany.
Les primeres coneixences musicals —violí, violoncel i trompa—, les rebé del seu pare Més tard estudià piano amb FW Cossel, i composició amb E Marxsen El 1857 obtingué el càrrec de pianista i director de cor a la cort de Detmold El 1863 sortí cap a Viena, on es frustraren les seves esperances d’obtenir una collocació estable i, després d’alguns fracassos com a director d’una societat d’amics de la música, s’establí com a intèrpret i compositor lliure Després d’algunes vacillacions, la societat vienesa el rebé sense reserves La seva consagració definitiva com a compositor tingué…
Baltasar Samper i Marquès
Música
Compositor, musicòleg i director mallorquí.
Vida La seva vocació es despertà en un entorn familiar molt vinculat a la música —el pare fou cantant d’òpera i el germà, Julià, també s’hi dedicà— Realitzà els primers estudis musicals amb els mestres Cardell i Oliver A dinou anys es traslladà a Barcelona, ciutat on residí fins el 1938, i estudià piano amb E Granados i composició amb F Pedrell Acabats els estudis, realitzà una variada activitat professional fou concertista de piano, dedicat especialment a la divulgació d’autors catalans i també de l’anglès Cyril Scott dirigí l’Orquestra de Cambra de Barcelona, l’Orquestra Pau…