Resultats de la cerca
Es mostren 1905 resultats
Cèsar August Jordana i Mayans
Literatura catalana
Escriptor, traductor i gramàtic.
Vida i obra Deixà la carrera d’enginyer per la literatura Autor de formació científica i d’esperit anglòfil, s’inicià en la creació literària amb dos volums de contes Quatre venjances 1923 i L’anell del Nibelung 1926, barreja de fantasia i de realisme Inaugurà el conreu de la novella de gènere amb El collar de la Núria 1927, de factura detectivesca, que fou seguida per La veritat sobre Sigfrid 1927 i L’incest 1927, de filiació cinematogràfica, en què combina humor, paròdia i absurd un estil irreverent a la manera d’Anatole France Continuà amb L’anell i la fàbrica 1928, on casa el…
,
Aventuras de Taxi Key
Cinematografia
Pel·lícula del 1959; ficció de 70 min., dirigida per Albert Gasset i Nicolau, Arturo Buendía, Joan Fortuny i Mariné.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Nacional Films Española Producciones Mezquíriz Miguel Mezquíriz Eraso ARGUMENT Basat en els relats radiofònics de Luis G de Blain GUIÓ LG de Blain i J Fortuny FOTOGRAFIA Joan Fortuny blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Ramon Matheu MUNTATGE A Gasset MÚSICA Frederic Martínez i Tudó INTERPRETACIÓ Ricard Palmerola Taxi Key, Inés Alma Nora "La mano cortada" MA Palmer Adelina Fonseca, José Torres Basilio, Jorge G Díaz Federico, Marta Fàbregas Micaela "Sombras de un sueño" Marta Flores Sra Everard, Joan Velilla Federico Everard, Lluís Padrós dr Marshal "La…
facilitador local | facilitadora local
Comunicació
Periodisme
Ràdio i televisió
Persona, sovint un periodista, que té bons coneixements d’un país, del qual sol ser nadiu, i una extensa xarxa de relacions a la zona, que fa d’assistent d’un periodista estranger que s’hi ha desplaçat durant l’exercici de la seva professió.
Per exemple, pot ajudar a establir contactes, orientar en qüestions de seguretat en zones de conflicte, facilitar l’accés a zones d’interès informatiu o fer d’intèrprets
La riuada del 1957 a València
El barri marítim del Cabanyal inundat, València, 1957 GC El 14 d’octubre de 1957, el Túria eixí dues vegades de mare La fúria destructiva de les aigües provocà una catàstrofe de proporcions colossals, tot i que el desbordament calamitós del riu que banya València no constituïa cap novetat Amb tot, eixa riuada va assolir una importància excepcional D’una banda, les dimensions del desastre sorprenen encara per la seua enormitat De l’altra, aqueixa mateixa enormitat provocà la presa d’una sèrie de decisions que, a la llarga, afectaren notablement el model de desenvolupament urbà de València i de…
La guerra de les ones
Al juliol del 1936 no era pas la primera vegada que molts catalans consideraren la ràdio com un giny que els feia d’oracle Ja els havia passat a l’octubre del 34 Llavors, però, féu sobretot funcions de substitut els ciutadans substituïren l’acció per una “vetlla ran de la ràdio” Anna Murià, esperant que el miracle de la victòria del president Companys els arribés per les ones hertzianes
i així aconseguir de passada que el gran disc-jockey Dencàs els deixés dormir d’una vegada La “sort”, però, no arribà el president es rendí per ràdio a l’exèrcit Al juliol del 1936 fou tota una altra cosa La…
Margarida Xirgu i Subirà
Cinematografia
Actriu.
Vida Formada a l’Escola d’Art Dramàtic de Barcelona, a dotze anys debutà a Badalona amb Don Álvaro o la fuerza del sino , que muntà el seu pare Sembla que el 1909 feu el seu primer paper cinematogràfic per a Films Barcelona a Guzmán el Bueno Fructuós Gelabert, al costat d’Enric Giménez, i el 1910 intervingué en les cintes de l’Iris Films, La muerte del tirano i Violante La Coqueta , de Narcís Cuyàs i E Giménez, que també els protagonitza En el teatre professional es donà a conèixer el 1906 al Teatre Català Romea, amb la companyia de Josep Santpere, a Mar i cel , d’Àngel Guimerà, autor que la…
Joaquim Romaguera i Ramió
Cinematografia
Investigador i historiador.
Vida Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, i muntà els cineclubs Condal, Layetano i Club Fòrum Cinematogràfic amb Jos Oliver, amb qui dirigí, a més, la revista "Otro Cine" 1966-67 També portà el Cineclub de l’Escola d’Enginyers 1966-69, premi Sant Jordi de Cinematografia 1967 al millor cineclub de Catalunya fundà el Cineclub de l’Associació d’Enginyers 1969-81 i creà el SUC 1967-68 Parallelament, treballà a l’Editorial Labor, on coordinà i redactà una part de la monumental Enciclopedia Ilustrada del Cine 1968-71, 4 vol A continuació cofundà la Llibreria-…
beisbol
Beisbol
Esport de pilota practicat entre dos equips de nou jugadors que s’alternen en posicions ofensives i defensives tractant d’aconseguir el màxim nombre de curses vàlides (runs), entorn d’un camp, segons les convencions reglamentàries.
L’objectiu del joc és colpejar una pilota amb un bat fent-la desplaçar pel terreny de joc i córrer per un camp de terra intern anomenat infield , tractant d’arribar a la base més llunyana fins a assolir la volta completa i arribar al punt d’origen home per anotar una cursa Els jugadors defensius han de recollir la pilota per a eliminar el batedor o altres corredors abans que arribin a alguna de les bases o aconsegueixin anotar una cursa Després de nou tandes o segments de joc anomenats innings , guanya l’equip que ha aconseguit més curses Considerat l’esport nacional als Estats Units d’…
simbolisme
Literatura
Moviment literari i artístic aparegut a França cap al darrer quart del segle XIX (més concretament entre el 1870 i el 1880).
Cal trobar-ne els antecedents en les exploracions dins el camp poètic de Gérard de Nerval, de Baudelaire i de Rimbaud Es manifestà primerament com una reacció contra l’herència romàntica i contra la doctrina del Parnàs escola parnassiana , i assolí la plenitud amb els poetes decadents, vers el 1880, el més sincer dels quals fou Jules Laforgue, pessimista, profundament trist, que cercava la novetat en l’ús dels neologismes, les paraules rares o les trivials barrejades en el context poètic Jean Moréas publicà en el suplement literari de Le Figaro setembre del 1886 un manifest que anunciava la…
Giulio Andreotti

Giulio Andreotti
© OTAN
Política
Polític italià.
Durant els anys que cursà dret a la Universitat de Roma 1942-45, fou cap del moviment dels estudiants catòlics Diputat democratacristià ininterrompudament des del 1946, es formà a l’ombra d’Alcide De Gasperi, a les ordres del qual fou subsecretari d’Estat els anys en què aquest fou primer ministre Després de la mort de De Gasperi, esdevingué un dels líders més prominents de la Democràcia Cristiana ocupà, d’ençà del 1954, diversos ministeris entre els quals cal esmentar els de Finances, Defensa, Indústria i càrrecs parlamentaris de primer ordre, a més de presidir els governs dels anys 1972,…