Resultats de la cerca
Es mostren 18004 resultats
Sant Jaume de Castellví de Rosanes
Art romànic
Situació Vista de llevant d’aquesta església, avui fora de culte i dedicada a usos profans F Baltà La capella és situada al pla de Sant Jaume, que fa de partió entre el vessant de l’Anoia i el del Llobregat Mapa 36-16420 Situació 31TDF102898 Per arribar-hi cal seguir el camí que porta al castell, és a dir prendre a Martorell la carretera de Gelida i poc abans del km 3, acabat de passar el torrent de les Gavasses, seguir la pista camí públic, tot i que hi hagi indicadors del contrari que porta fins al mas de Sant Jaume, situat al peu del castell i prop de la capella Història Segons una antiga…
Sant Pere d’Abrera
Art romànic
Situació Vista de llevant, amb la capçalera triabsidal i l’esvelt campanar aixecat sobre la volta ECSA - Rambol L’església és situada a la plana de la dreta del Llobregat, al poble d’Abrera Mapa 36-15392 Situació 31TDF085971 S’hi arriba per la N-II, una desviació de la qual porta al poble i a la parròquia Història Tot i que el lloc d’Abrera, que pertanyia al terme del castell de Voltrera, és documentat el 951, l’església no és esmentada fins el 1110, data en què Guillem Ramon I de Castellví, que feu testament abans de pelegrinar al Sant Sepulcre, li llegà cinc mancusos per a la seva dedicació…
Sant Joan de Conat
Art romànic
Situació Església d’acurat aparell i gran absis, característics de la manera de construir de la segona meitat del segle XII ECSA - A Roura L’església de Sant Joan presideix un dels dos barris que conformen el poble de Conat, just a la dreta de l’aiguabarreig de les riberes d’Orbanyà i de Noedes, del qual neix la riera de Callau Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 49” E - Long 2° 21’ 33” N Conat és a 5 km de Rià per la D-26, carretera estreta, de muntanya, que segueix la vall de la riera de Callau per la dreta En arribar al poble es troba, primer, el barri on destaca l’església parroquial de…
El teatre: un panorama prometedor
Representació teatral amb escenografia de Salvador Dalí, sd ITB / RM El panorama del teatre català a l’inici de segle mostrava les limitacions i els entrebancs amb què toparen els esforços d’una part de la intellectualitat del moment, que maldava per crear i consolidar un teatre català modern Aquests sectors buscaven que el teatre pogués superar i arraconar ja definitivament la tradició vuitcentista de sainets i de drames romàntics que, en català o en castellà, constituïa el gruix de l’oferta i del consum teatral de l’època De fet, fins el 1917, la separació entre el públic i el teatre…
La normalització lingüística i l’Institut d’Estudis Catalans
Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1911 Coll part / RB Un dels processos que acompanyà indefectiblement la centralització del poder en els estats moderns de l’Europa occidental va ser la voluntat de fixar els idiomes oficials Un exemple d’això és el que proporcionaren Richelieu i el gramàtic Claude de Vaugelas a la França de la primera meitat del segle XVII A la primeria, aquests processos només van afectar petites minories La seva generalització i extensió social va ser lenta i, en molts llocs, encara era un problema candent en ple segle XIX En tots els casos es va consolidar enmig de…
Philippe de Vitry
Música
Compositor, teòric i poeta francès.
Vida Considerat una de les ments més brillants del seu temps, estudià a la Universitat de la Sorbona, on obtingué el grau de magister artium Ocupà diversos càrrecs a la cort francesa, primer com a secretari de Carles IV i més tard com a conseller dels seus successors, Felip VI i Joan II, i se li encarregà la realització de múltiples gestions diplomàtiques, algunes de les quals el dugueren a la cort papal d’Avinyó Nomenat maître de requêtes de la casa reial, que recompensà els seus serveis amb nombroses prebendes a Cambrai, Clarmont, Verdun etc, el 1351 es convertí en bisbe de Meaux Vitry fou…
Marco Marazzoli
Música
Compositor, cantant i arpista italià.
Vida Tot i que no hi ha evidència que visités Roma abans del 1637, estigué relacionat amb la família del famós cardenal romà Antonio Barberini, de qui fou ajudant de cambra com a arpista virtuós entre el 1631 i el 1636 aproximadament Durant un cert temps fou sacerdot i cantor a la catedral de Parma, i des del 1637, tenor a la capella papal El talent de Marazzoli com a compositor començà a destacar amb la seva primera opéra-comique Il falcone 1637, revisada com a Chi soffre speri el 1639 En 1640-41 residí a Ferrara, època en la qual compongué i estrenà la seva opera serie L’amore trionfante…
Els tinells, les taules i els seients
Art gòtic
Salomé mostra el cap del Baptista en una safata, del retaule procedent de la parròquia de Sant Joan del Mercat de Lleida, obra de Pere Garcia de Benavarri i el seu taller 1475-80 Hi apareix l’única representació d’un tinell coneguda actualment en la pintura gòtica catalana ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà Els tinells han estat considerats una tipologia habitual en el mobiliari gòtic a partir de la segona meitat del segle XIV i durant el segle següent Compartint la idea que fou una tipologia no gaire utilitzada en època medieval Barrachina, 1994a, pàg 39,…
cristianisme

Expansió del cristianisme a Europa i a la conca mediterrània fins al segle X
© fototeca.cat
Religió
Conjunt d’Esglésies que es consideren a si mateixes com a seguidores de Jesús de Natzaret, el qual invoquen com a fonament de llur confessió de fe.
El cristianisme sorgí històricament en el marc del judaisme, en ésser proclamada per part d’un petit grup de creients la resurrecció de Jesús i en identificar-lo amb el Messies o Crist anunciat en l’Antic Testament La seva ambivalent relació amb el judaisme és un dels trets característics i, alhora, més difícils de definir del cristianisme Tot coincidint en un estricte monoteisme, es diferencien radicalment a partir de llurs respectives interpretacions del fet de Jesús i de llur comprensió de Déu Això es manifestà en el llarg procés de reflexió cristiana que portà a la formulació del misteri…
arxius monàstics i conventuals dels Països Catalans
Historiografia catalana
Els primers ordes monàstics s’implantaren als Països Catalans al segle IX, durant el procés de reconquesta cristiana; foren en concret els monestirs benedictins, que instauraren la regla de sant Benet en establiments monàstics del Pallars, la Ribagorça, Girona i l’Urgell.
Entre el final del segle IX i l’inici del X es produïren les primeres fundacions benedictines de la noblesa comtal, on destaca el monestir de Ripoll, que en temps de l’abat Oliba, al segle XI, arribà a tenir un arxiu molt important i una de les biblioteques més grans de l’Europa cristiana Fins al segle XII es fundaren al Principat més d’un centenar de cases benedictines Al segle XIII, perderen influència pel creixement de les canòniques augustinianes Santa Maria de l’Estany, Sant Vicenç de Cardona i dels cenobis cistercencs Altres monestirs benedictins que, a més de Ripoll, tingueren arxius…