Resultats de la cerca
Es mostren 2061 resultats
El protagonisme dels mitjans de comunicació
Cartell del I Salón de la Imagen , Barcelona, octubre del 1963 AF/AHC Durant el període 1960-80, el fenomen més característic de l’evolució de la comunicació social als Països Catalans va ser la progressiva reconstrucció d’uns sistemes i d’uns mitjans que la dictadura havia anorreat En vint anys, la cultura catalana va transitar des de les tímides mostres de resistència que, cap al 1960, pretenien mostrar la mera voluntat de supervivència, fins a la possibilitat, al final dels setanta, en plena transició democràtica, de disposar de mecanismes institucionals amb importants…
Bibliografia sobre la il·lustració de manuscrits a Catalunya
Fonts i documents Anzizu, E Fulles històriques del Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes , Barcelona, 1897 Hernando, J Llibres i lectors a la Barcelona del segle XIV , 2 vol, Barcelona, Fundació Noguera textos i documents, 1995 Junyent i Subirà, E Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba a cura d’Anscari M Mundó, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1992 Madurell i Marimon, J M «El arte en la comarca Alta de Urgel», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona , vol IV, 1946 Madurell i Marimon, J M «Manuscritos trescentistas y cuatrocentistas», dins Hispània…
Bibliografia general referent al romànic del Segrià, les Garrigues i el Pla d'Urgell
Art romànic
Abad Larroy, F El culto divino en la Seo Antigua de Lérida , “Ilerda” Lleida 1979, XL, pàgs 27-56 ’Abd Al-Karïm, Gamal La España musulmana en la obra de Yaqut , “Cuadernos de historia del Islam” Granada 1974, 6 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els Llibres de la Frontera, Barcelona 1986 Adell, Joan-Albert-Español, Francesca Breus notes a propòsit del fenomen de les supervivències d’estil en les arquitectures pre-romànica i romànica i llur terminologia , “Lambard” Barcelona 1985, I 1977-81, pàgs 81-86 Adhémar…
arxius diocesans
Historiografia catalana
Dipòsits documentals de les vuit diòcesis catalanes (Barcelona, Girona, Lleida, Urgell, Solsona, Tarragona [vg. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona], Tortosa i Vic), les tres valencianes (València [vg. Arxiu Diocesà de València], Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant) i les insulars (Mallorca [vg. Arxiu Diocesà de Malloca], Menorca [vg. Arxiu Diocesà de Menorca] i Eivissa), que tenen un arxiu com a dependència de la seva cúria o organisme de govern.
Seria més correcte d’anomenar-los arxius episcopals En el cas de la diòcesi d’Elna-Perpinyà, els documents anteriors al 1790 es troben a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals, a la sèrie G Tot i la coincidència bàsica dels organismes que generaren els referits dipòsits documentals, la seva consistència és molt diversa Els bisbats d’origen tardà produïren sèries més breus Oriola fou creada el 1564, Solsona, el 1593, Eivissa, el 1782 i Menorca, el 1795 Les pèrdues per motius de guerra afectaren seriosament alguns centres Així, l’arxiu del bisbat de Lleida gairebé no guarda cap document…
Ambrosio Huici Miranda
Historiografia catalana
Historiador i arabista navarrès.
Vida i obra Consagrà la seva carrera a l’estudi de la Reconquesta al País Valencià, vista des del costat musulmà, i de l’imperi almohade, continuant l’obra d’Évariste Lévi-Provençal, que s’aturava a la crisi del califat de Còrdova Feu els primers estudis a Pamplona, i el 1897 entrà a la Companyia de Jesús Després de fer el noviciat, estudià humanitats i retòrica, i després, filosofia i teologia, abans de ser enviat a estudiar àrab i hebreu a la Universitat de Sant Josep de Beirut, durant dos cursos acadèmics 1905-07 En retornar, impartí classes d’aquestes dues llengües i de llatí a la…
Amadeu Vives i Roig
Música
Compositor, empresari i director català.
Vida Era el petit d’una família de catorze fills i inicià la seva formació musical a Esparreguera El 1881 la família es traslladà a Barcelona i Amadeu ingressà a la capella de música de Santa Anna, llavors sota el magisteri de J Ribera, amb qui estudià piano, harmonia i composició A més, cantava al cor infantil del Gran Teatre del Liceu Tocà al cafè Colom -on feu amistat amb F Cambó i amb P Coromines- i al Pelayo, on vers el 1889 conegué Ll Millet Exercí també com a mestre de capella de les religioses de Nostra Senyora de Loreto Vives i Millet fundaren l’Orfeó Català, entitat per a la qual el…
Cristóbal de Morales
Música
Compositor andalús.
Vida Un dels polifonistes ibèrics més importants i amb més projecció arreu d’Europa i a l’Amèrica colonial, i sense cap mena de dubte el més significatiu de l’escola andalusa del segle XVI La seva obra tingué una àmplia difusió i pervisqué llargament després de la desaparició del compositor Els seus contemporanis el tingueren en gran consideració, i durant molt de temps un gran nombre de tractadistes, com ara Juan Bermudo, Francisco Montanos, Ludovico Zacconi, Giovanni Maria Artusi, Adriano Banchieri, Pietro Cerone, Athanasius Kircher i, fins i tot, Antoni Soler i Andrea Adami da Bolsena o el…
curses d’orientació

Els participants a les curses d’orientació s’ajuden d’un mapa específic del terreny
Naturtime / Joan Carbonell
Curses de muntanya i d’orientació
Esport que consisteix a recórrer, en el menor temps possible, un circuit amb una sèrie de controls disposats en el terreny i representats en un mapa de la zona.
Existeixen diferents especialitats de curses d’orientació segons la forma de completar els recorreguts, la distància que tinguin i el nivell de dificultat que presentin En l’especialitat clàssica, la cursa es fa a peu Però també hi ha proves que es fan amb bicicleta tot terreny, sobre esquís o raquetes de neu o utilitzant algun tipus d’embarcació En algunes competicions, fins i tot es poden combinar diversos mitjans de transport, com en els raids d’aventura S’organitzen curses per categories d’edat, a partir dels dotze anys, que normalment es disputen de manera simultània i poden presentar…
alpinisme

Expedició catalana al cim de l’Everest (1985)
© Fototeca.cat
Esport
Ascensió a pics elevats o difícilment accessibles.
Terme aplicat, per extensió, a l’esport practicat a totes les muntanyes del món i que fou iniciat al final del segle XVIII, coincidint amb la primera ascensió al Mont Blanc i la progressiva exploració dels cims més importants dels Alps El 1786 pujaren per primera vegada al Mont Blanc Jacques Balmat i el doctor Paccard l’any següent, Horace Bénédict de Saussure, científic ginebrí que promogué la primera ascensió, hi installà els seus aparells meteorològics La motivació científica i l’esport es barrejaren en l’esperit dels pioners Del 1800 al 1850 foren assolits els grans cims alpins de més…
tabac

Tabac i cigarreta
Marco Verch Professional Photographe (CC BY 2.0)
Tecnologia
Producte obtingut de les fulles del tabac, sotmetent-les a les oportunes operacions i tractaments, que és emprat per a fumar en forma de cigars, de cigarrets o en pipa, o bé es fa servir per a mastegar o per a aspirar-lo pel nas.
Elaboració per al consum Les fulles de tabac poden ésser collides amb tota la planta sencera o arrencant-ne separadament les que són madures, i en aquest darrer cas hom en fa enfilalls traspassant-les amb una agulla enfilada Un cop collides i, eventualment, enfilades, són fetes assecar, bé naturalment, posant-les al sol o penjant-les en locals prou airejats, bé artificialment, en assecadors Després d’una primera selecció, els manats de deu a cinquanta fulles són sotmesos, d’acord amb la qualitat i amb el producte que hom en vol obtenir, a una fermentació més o menys moderada La fermentació…