Resultats de la cerca
Es mostren 2603 resultats
La vida en estanys i rierols de l'alta muntanya
Aigües fredes i poc mineralitzades Fora de les zones de neu permanent, l’alta muntanya és sovint un paratge ric en ambients aquàtics de notable singularitat A més de l’abundant precipitació en forma de pluja o de neu per l’efecte del relleu sobre la circulació de les masses d’aire, els tipus més freqüents de roques generalment ígnies, metamòrfiques o magmàtiques són prou impermeables i resistents a l’acció erosiva de l’aigua Així, l’aigua hi circula superficialment en forma de torrents i rierols i s’acumula a les concavitats i a les valls, donant lloc a la formació d’estanys L’origen i la…
L’art romànic al Bages
Art romànic
L’arquitectura civil i militar al Bages Mapa del Bages amb la senyalització de tots els castells d’època alt-medieval A de Fluvià Les restes del romànic, i les del pre-romànic, civil i militar a la comarca del Bages, són ben minses i donen una pobra idea del que degué ésser el poblament de la comarca que, en paraules del doctor Josep Maria Gasol, passà de 8 a 10 habitants per km 2 el segle X a tenir-ne uns 15 el segle XII vegeu Senyorius laics i eclesiàstics al Bages anteriors al 1300 Aquest augment d’un terç de la població en un termini d’unes sis generacions, havia de traduir-se en una…
el Pallars Jussà

Comarca
Comarca de Catalunya, al NW del país.
La geografia Cap de comarca, Tremp Consta de dues parts ben diferenciades la vall Fosca, que coincideix amb la conca alta i mitjana del Flamisell, i la conca de Tremp, abans cognomenada d’Orcau La vall Fosca s’allarga cap al N per la zona de les Nogueres fins a la zona axial pirinenca La separen del Pallars Sobirà els enèrgics pics de Peguera, de Montsent i tuc de la Cometa, que davallen de prop de 3000 a 2400 m alt El límit amb Ribagorça, que inclou la vall de Manyanet, tributària de la del Flamisell, no és tan net pic de l’Espada, puig Falcó, tossal de Costa, d’alçàries similars a la carena…
la Corunya
Ajuntament de la Corunya
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Galícia.
És a la vora de la ria de la Corunya, a la península de Torre de Hércules, on se situà el nucli primitiu de la població Des de mitjan segle XIX la ciutat s’eixamplà per l’istme d’Orzán entorn de la platja de Riazor i de la costa de la badia on hi ha el port, formant el barri de Pescadería Al començament del segle XX tenia 43971 h i experimentà un ràpid creixement fins el 1960 Això s’explica pel paper capdavanter que té la ciutat en el conjunt de Galícia constitueix…
Hamburg
Ajuntament de la ciutat d’Hamburg
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat d’Alemanya, que constitueix el land homònim, a la capçalera de l’estuari de l’Elba.
Limita al S amb el land de la Baixa Saxònia i al N, amb el de Slesvig- Holstein Igual que Bremen, és una ciutat estat, que conserva una part de la seva independència medieval La major part del territori s’estén a la vora dreta de l’Elba, que el travessa d’E a W A la capçalera de l’estuari se situa Hamburg i, en una illa formada pels braços N i S del riu, Wilhelmsburg Les dàrsenes han estat construïdes a l’esquerra Les dues vores són enllaçades mitjançant un túnel subaquàtic L’expansió demogràfica, notable a la primera meitat del segle XX, experimentà els anys seixanta una regressió,…
Sant Cristòfol d’Usall (Porqueres)
Art romànic
Situació Església d’Usall, singular per l’esvelt campanar i la nau allargada que presideix un nucli de velles I importants masies F Tur L’església de Sant Cristòfol d’Usall és situada al Plade Martís Mapa L38-12295 Situació 31TDG801665 Per arribar-hi cal enfilar la carretera de Banyoles a Figueres, a l’inici del Pla de Martís, i al punt quilomètric 2, prendre un trencall senyalitzat a l’esquerra que en uns 800 m porta directament a l’església d’Usall JMC-JRM Història Edificada a l’altiplà de l’Espolla, al nord de l’estany de Banyoles, l’església fou lliurada al monestir de Sant…
Santa Maria de Vallserà (els Angles)
Situació Aspecte de les ruïnes d’aquesta església situada al centre de la vall del mateix nom ECSA - A Roura Les ruïnes de l’església de Vallsera són situades al centre de la vall del mateix nom, entre el roc d’Aude i el puig del Pam, al nord del terme municipal L’indret és totalment despoblat i solament uns tancats de pedra són testimoni de l’antic llogaret de Vallserà Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 35′55″ N - Long 2° 4′21″ E Hom hi accedeix per una pista forestal, que arrenca del centre de vacances dels Angles i comunica amb l’estació d’esquí de Formiguera Cal passar el refugi i l’…
Sant Andreu de Bages de Rosselló
Art romànic
Situació Vista de la part de llevant amb l’absis, modificat per un sobre alçament de fortificació i cobert per un arrebossat posterior ECSA - JL Valls L’església de Sant Andreu és situada al centre del poble de Bages de Rosselló, estès al llarg de la carretera d’Elna a Tuïr, a migdia de Perpinyà Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 36’ 24” N - Long 2° 53’ 41,4” E La forma més adient d’arribar a Bages és prendre la carretera N-612 que enllaça Elna amb Tuïr Història El topònim Bages, documentat des del 922 Baias, sota la forma actual Bages des del 981, té l’origen en l’indret que ocupà el poble…
goigs
Música
Himnes religiosos compostos principalment en honor de la Mare de Déu o dels sants, especialment en alguna de llurs advocacions.
Per extensió, la mateixa denominació fa referència al full solt en què tradicionalment s’imprimeixen Històricament, els goigs procedeixen de l’himnari religiós propi del període de formació de les llengües romàniques Ja al segle XII la literatura llatina medieval conté composicions versificades que exalten els goigs gaudia terrenals i celestials de la Mare de Déu A partir dels segles XIV i XV es generalitzà el costum de compondre’n en honor d’altres sants, al mateix temps que adquirien un caràcter popular que anà augmentant progressivament als segles següents Com a himnes populars, la seva…
Balquer
El balquer Acrocephalus arundinaceus és més gros que la resta de boscarles ateny 19 cm i presenta un capell lleugerament aixecat, visible en aquest exemplar fotografiat a l’Encanyissada, al delta de l’Ebre El bec llarg i l’amplada de la cua el diferencien de la boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus , així com la lleugera ratlla clara del damunt de l’ull És més confiat que la resta de moixons palustres, de manera que és més fàcil de veure, parat dalt dels canyissos Marcella Chinchilla El balquer és estival, nidificant i localment comú a les zones de maresme a la Catalunya Nord, la…