Resultats de la cerca
Es mostren 2827 resultats
Salvador Mañach. Panys de seguretat
Salvador Mañach i Trias La Ilustració Catalana , 1911 Salvador Mañach i Trías és el gran nom de la serralleria industrial a la Catalunya del segle XIX Va néixer a Besalú, va aprendre l’ofici de serraller a Figueres, treballà després a Girona i finalment a Barcelona A la capital catalana treballà a la casa de pianos Bemareggi i, després, a la de Felip Muller, on aprengué els fonaments de la fabricació de caixes fortes i panys de seguretat A la dècada dels anys 1850 creà una societat amb uns companys, que no tingué èxit Per això els seus successors donaran l’any 1853 com el d’inici de les…
Joan Margarit i Consarnau
Joan Margarit i Consarnau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Arquitectura
Poeta i arquitecte.
En el vessant d’arquitecte, des del 1968 fins a la jubilació fou catedràtic de càlcul d’estructures de l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i realitzà projectes associat amb Carles Buxadé i Ribot Obres conjuntes són la cúpula d’un mercat a Vitòria premi Europeu d’Estructures Metàlliques i la rehabilitació de la fàbrica Aymerich de Terrassa com a seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Així mateix, pertangué a l’equip guanyador del concurs per a l’estadi i l’anella olímpica de Montjuïc S’inicià com a poeta en llengua castellana Cantos para la…
,
Marià Pidelaserra i Brias
Pintura de la sèrie Els Vençuts (1943-45), per Marià Pidelaserra i Brias
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill d’un petit fabricant de tints i pintor afeccionat, amic íntim i veí de Simó Gómez Passà per Llotja i per l’acadèmia Martínez Altés Treballà d’aprenent a la litografia Gual, i Adrià Gual l’introduí vers el 1895 a l’acadèmia Borrell, on fou condeixeble dels integrants del grup d’ El Rovell de l’Ou Collaborà a la revista manuscrita Il Tiberio , on dibuixava i feia crítica d’art 1896-98 El 1895 ja participà en una collectiva a la Sala Parés, i l’any següent a l’Exposició de Belles Arts Barcelonina El 1899, amb Pere Ysern i Emili Fontbona, anà a París, on estudià a l’acadèmia Colarossi i li…
Joan March i Ordinas
Economia
Financer.
Fill de família humil, el seu pare era negociant de productes agrícoles a petita escala Des de molt jove despuntà en el món dels negocis Inicialment fonamentà el seu ascens econòmic, al principi del segle, en una brillant operació de compravenda de terrenys a Alacant i la Manxa comprà una gran extensió de terres, i després les parcellà i les vengué a llauradors modestos, de manera que arribà a signar 40000 escriptures, i tot seguit en el negoci del tabac a partir del 1906, directament amb Alger, i després de l’any 1913, a través de l’obtenció del monopoli del tabac del Marroc Tanmateix, fou…
Llíria
Vista panoràmica de Llíria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Camp de Túria, que ocupa una gran part de la comarca, al camp de Llíria, al seu sector nord-occidental.
És accidentat, al N, pels contraforts meridionals de les serres que separen els Serrans i l’Alt Palància del Camp de Túria les Ombries, 881 m alt, i és drenat principalment per les rambles Castellarda i Primera de Llíria, afluents del Túria per l’esquerra L’àrea no conreada és coberta de pinedes i matollars, en part de propietat municipal, tradicionalment aprofitades com a pasturatges d’hivern pels ramats d’ovins castellans i aragonesos L’agricultura ocupa més de 13000 ha Les 600 ha, que aprofitaven l’aigua de la important font de Sant Vicent, que una xarxa de séquies distribueix, produeixen…
Arquitectura 2013
Arquitectura
Àsia Unstudio va presentar la Torre Ardmore, un gratacel d’apartaments de luxe que s’estructura com una columna vertebral amb una façana articulada en diferents textures orgàniques d’obertures horitzontals i verticals © UN studio / Iwan Baan A Singapur, l’arquitecte holandès Ben van Berkel Unstudio va acabar un espectacular gratacel d’habitatges de luxe de 36 plantes d’alçària L’expressionista Torre Ardmore té la forma d’una gran columna vertebral dins la qual s’integra el paisatge del Sud-est asiàtic, que segueix diferents estratègies compositives l’articulació de la façana, que crea…
Arquitectura 2016
Arquitectura
Àsia La ciutat xinesa de Taichung va inaugurar el nou Teatre Nacional, dissenyat pel japonès Toyo Ito Amb una superfície de 34067 m 2 , l’equipament s’articula mitjançant una singular estructura espacial que emula una successió de grutes naturals dins les quals s’allotgen les tres sales principals el Grand Theater, la Playhouse i la Black Box Aquest sistema de cavitats, que Ito anomena "caverna sonora", es desenvolupa seguint la lògica de les fractals per a crear continuïtat espacial i dissoldre els límits entre artistes i públic, entre espais de representació i connexió i, especialment,…
El claustre de la canònica de Sant Pere d’Àger
Art gòtic
El claustre de Sant Pere d’Àger se situa com la darrera obra important que es portà a terme en aquest monestir de la Noguera, seu d’una comunitat regular de canonges augustinians i també lloc de residència dels comtes d’Urgell, que passaven llargues temporades al monestir perquè dins del seu recinte hi havia encara l’antic castell d’Àger, del segle XI, esdevingut una residència seva El comte Pere d’Urgell, el promotor del projecte del claustre, hi féu estades sovintejades La manca gairebé absoluta de documentació no permet oferir gaires dades concretes sobre el seu procés constructiu Quant al…
La indústria paperera a Catalunya, 1750-1900
Anunci de Vilaseca i Comas, amb fàbrica a Capellades i despatx a Barcelona DC Coleman ha assenyalat el paralellisme que hi ha entre la indústria paperera i la cotonera en les etapes inicials del procés d’industrialització moderna Des del punt de vista de l’oferta, la necessitat de mecanització neix de les rigideses productives existents en les primeres fases de l’elaboració manual del producte, en un context d’ampliació del mercat Quant a la demanda, el sector paperer només es desenvoluparà i transformarà, durant el segle XIX, en països amb un nivell de renda elevat En aquest sentit, el…
Davallada i transformació de les indústries tradicionals
Les realitats industrials anteriors a la industrialització no solament eren molt heterogènies en organització, productes i mercats, sinó també molt desiguals pel que fa a la capacitat de transformar-se La imprecisió del terme “tradicional” és, doncs, proporcional a l’extensió i complexitat de la situació que es vol analitzar Aquesta organització productiva no formava realitats estàtiques En una visió de llarga durada es poden constatar canvis substancials de localització i d’organització que tenen a veure amb el desenvolupament agrícola, amb les transformacions comercials o amb les…