Resultats de la cerca
Es mostren 5709 resultats
aeroport de la Seu d’Urgell

Vista aèria de l’aeroport de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Aeroport situat dins els termes de Montferrer i Castellbò i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), a 5 km de la Seu d’Urgell.
Fou començat a construir per la família Betriu l’any 1976 i, bé que de titularitat privada, fou declarat d’interès general La construcció acabà el 1980 però no entrà en servei fins el 1982, coincidint amb les fortes inundacions que deixaren negada la vall del Segre, i fou clau per a evitar que aquest territori quedés totalment aïllat La concessió dels vols fou atorgada a la companyia Aviaco, que explotà la línia regular Barcelona-la Seu-Barcelona amb l’aval del govern català i del govern andorrà per les possibles pèrdues econòmiques A causa del dèficit d’explotació que accentuà l…
censal
Dret català
Obligació de pagar indefinidament una pensió o cànon anual com a contrapartida d’un capital donat; hom acostumava a garantir sobre béns immobles, de manera semblant a la hipoteca, afegint-hi a vegades el pacte d’ escriptura de terç
.
La seva creació adoptava generalment la forma de venda del dret, peró també es podia constituir en testament o codicil Fou la forma d’encobrir el préstec usurari o amb interès, prohibit per la legislació canònica compresa dins el dret comú era també prohibit en alguna de les constitucions de Catalunya, però en d’altres hom donava per vàlida aquesta forma de préstec i, fins i tot, en les corts de Barcelona del 1432, convocades per Alfons IV, hom regulà l’execució per raó dels censals La institució arrelà tant que fou permesa en butlles papals de Martí V i de Calixt III i,…
barri
Urbanisme
Cadascuna de les parts en què es divideix un poble gran, una vila, una ciutat.
El barri, element constitutiu de tota agrupació urbana, correspon alhora, com gairebé tots els conceptes urbanístics, a una entitat sociològica i immaterial que fa referència a un grup social, part de la comunitat urbana, i també al marc físic, component de la ciutat, suport de la vida de relació interna d’aquella subcomunitat urbana Qualitativament, la combinació d’un focus o més d’atracció centrípeta amb alguna barrera o franja de poc interès ciutadà delimita físicament un barri dins els seus límits correntment —però no necessàriament— en resulta una homogeneïtat dels qui l’…
bé
Filosofia
Allò que constitueix la perfecció d’un ésser, considerada sia com a tal, sia com a fi d’un altre ésser que la desitja en tant que li pot satisfer una necessitat o una mancança.
La noció de bé ha inclòs, històricament, tant la idea de perfecció de l’ésser en si mateix com la de satisfacció, conveniència o apetibilitat en relació amb els altres éssers D’acord amb la primera han sorgit les consideracions metafísiques del bé, segons les quals existeix un bé suprem, font de tots els altres béns idea de les idees per a Plató, l’U per a Plotí, Déu per a la patrística i la filosofia medieval De la segona, l’apetibilitat, han derivat els punts de vista teològics o ètics, sovint en relació amb l’aspecte metafísic segons el qual el bé perfecciona els éssers, especialment l’…
literatura paraguaiana
Literatura
Literatura en llengua castellana conreada al Paraguai.
Neix sota la preponderància del Modernisme Alejandro Guanes i Eloy Farina Núñez en són els primers noms notables Les dues generacions modernistes giren entorn de les revistes Crónica 1913-15 i Juventud 1823-25, i els poetes més destacats són Guillermo Molinas Rolón, Leopoldo Ramos Giménez i Pablo Max Ynsfrán Interès a part pel seu caire de poeta popular i pel seu bilingüisme guaraní i castellà té Manuel Ortiz Guerrero Aquest bilingüisme havia afectat en general el desenvolupament de la literatura paraguaiana amb el Modernisme comencen els primers signes d’expressió nacional, i és…
àcid sulfònic
Química
Qualsevol dels àcids de fórmula general R—SO2—OH, on R és un grup orgànic alquil o aril (amb un carboni enllaçat directament a l’àtom de sofre), o, per extensió, un halogen (àcid fluorosulfònic i àcid clorosulfònic).
Per designar els àcids sulfònics orgànics hom fa precedir el nom del compost RH del mot àcid i li afegeix el sufix- sulfònic , associat a un prefix enumeratiu si hi ha més d’un grup —SO 3 H 2 per exemple àcid toluè-2,4-disulfònic No obstant això, si la molècula conté un altre grup, prioritari en nomenclatura, el grup —SO 3 H és designat mitjançant el prefix sulfo - per exemple àcid p-sulfobenzoic Els àcids sulfònics són obtinguts per sulfonació del compost RH i, també, per oxidació nítrica dels tiolats metàllics Són tots àcids forts, solubles en aigua i també en dissolvents orgànics, i…
constant fonamental

Principals constants fionamentals
Física
Cadascuna de les magnituds que representa un paper singular i essencial en les teories físiques.
Hom pot distingir-ne de tres categories d’una banda, les constants que formen part del formalisme matemàtic, de les teories físiques fonamentals, com és ara la velocitat de la llum en el buit c electromagnetisme i relativitat especial, la constant de Planck h mecànica quàntica i la constant d’estructura fina α electrodinàmica quàntica, QED d’una altra banda, les constants que caracteritzen les partícules fonamentals, com la càrrega elèctrica elemental o càrrega elemental e , la massa en repòs de l’electró m e , o el moment magnètic del proto μ p i, finalment, les constants que, tot i no…
manierisme
Música
Terme utilitzat per a designar una tendència artística erudita i rebuscada.
Fou emprat per primer cop per G Vasari referint-se als seguidors de Miquel Àngel, que pintaven a la maniera del mestre En música s’aplica sobretot a l’escrita durant la segona meitat del segle XVI i principi del XVII per alguns autors italians Aquest concepte historicoartístic fou introduït en l’estudi de la història de la música molt tardanament, a partir dels treballs previs en els camps de la història de la literatura i de l’art El comú denominador de la música manierista és la focalització de l’interès musical en elements puntuals del discurs, en detriment de la concepció…
Romancerillo catalán
Música
Recopilació cançonística del polígraf Manuel Milà i Fontanals.
El llibre, publicat el 1882 a Barcelona Librería de D Álvaro Verdaguer, és, de fet, una segona edició notablement ampliada de l’anterior publicació Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos Barcelona, 1853 Les cançons del Romancerillo provenen majoritàriament de Catalunya, però no hi manquen exemples del País Valencià, les Balears i l’Alguer, i foren recollides directament pel mateix Milà o per collaboradors seus Milà distribuí aquestes cançons -pertanyents bàsicament al gènere baladístic- en cinc capítols cançons religioses i llegendàries, històriques…
Sant Martí de Gausac

Sant Martí de Gausac
© Xevi Varela
Església
Església romànica i gòtica del poble de Gausac (Viella, Vall d’Aran), a l’entrada del poble en un indret enlairat.
L’edifici L’església és un dels millors exponents de l’arquitectura gòtica de la comarca, si bé conserva alguns elements romànics de gran interès Al porxo situat a la base del campanar podem veure un bloc de pedra encastat a la paret, amb la imatge de Crist clavat a la creu amb tres claus És possible que el seu emplaçament original fos al timpà de la portalada Manté una posició relaxada, amb els braços totalment horitzontals, i el cap és desproporcionadament gran respecte a la resta del cos Els trets del rostre, esculpit de forma tosca, palesen un cert realisme, especialment en…